El final de l’estiu aguditza la frenada de l’ocupació: 187.000 ocupats menys a l’agost

Males dades d’ocupació a l’agost, com sol ser habitual a Espanya després del final de la campanya d’estiu. Tot i que la pèrdua d’ocupats ha sigut nodrida, així com l’augment dels aturats a les llistes del SEPE, les dades són menys dolentes que en els anys previs a la covid. Prova que el mercat laboral, contra vent i marea i malgrat els tambors d’eros que ressonen entre les empreses, continua resistint-se a cedir davant els efectes d’una inflació que no dona treva i una guerra a Ucraïna que fa més de sis mesos que dura i de la qual no s’albira el final.

Espanya va perdre a l’agost un total de 189.963 afiliats a la Seguretat Social, a causa dels acomiadaments en educació, construcció i comerç, però resistint per sobre dels 20 milions de treballadors en actiu, segons les dades publicades aquest divendres pel Govern espanyol. Són moltes les baixes, sí, però menys que en períodes anteriors de menors adversitats, com el 2019, quan es van perdre 212.984 cotitzadors; o el 2018, quan se’n van perdre 202.996. Aquest any l’impacte del final de la campanya turística ha sigut més suau, cosa que ha alimentat el diagnòstic optimista del Govern central. «L’agost compleix amb el guió previst, però ho fa de millor manera que en altres agostos. [...] Al mercat de treball no ha arribat a incorporar-s’hi la incertesa econòmica», ha declarat el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey.

Per bé i per mal, el mercat laboral –després d’una recuperació vertiginosa de la crisi de la covid– recobra els vicis i virtuts propis de la vella normalitat. I l’extinció massiva de contractes després de la campanya estival n’és un. Mateix guió amb les dades de l’atur, que va créixer en 40.428 persones –un increment lleugerament inferior al registrat el 2019–, i tanca el mes per sota dels 3 milions d’aturats. Quatre de cada deu d’aquests aturats no cobren prestació ni cap subsidi del SEPE.

L’ocupació inicia així a l’agost el seu particular procés d’hibernació, tot i que ho fa encara per sobre de la simbòlica cota dels 20 milions d’ocupats arreu del país. A partir d’ara venen mesos complicats per al mercat laboral, en els quals els números vermells seran els més freqüents fins al petit parèntesi que obriran les contractacions nadalenques. Queda la incògnita si aquesta resiliència que fins ara ha mostrat li permetrà tancar l’exercici per sobre dels 20 milions d’afiliats a la Seguretat Social i quins efectes tindrà un possible tall de subministraments del gas per part de Rússia a les locomotores econòmiques de la Unió Europea. «L’evolució de l’ocupació segueix sent positiva, plena d’incerteses, però de moment el mercat de treball resisteix», ha declarat el secretari d’Estat de Seguretat Social, Borja Suárez.

El sector privat aguanta

El retrocés registrat a l’agost no ha sigut generalitzat i els acomiadaments en educació són el principal responsable d’aquesta dada negativa de 189.963 de cotitzadors menys. Allà es concentren quatre de cada deu cessats, una ocupació molt volàtil, condicionada pels reforços habilitats davant la covid amb uns contractes que finalitzen aquest curs i que la reforma laboral no ha sabut corregir. Presumiblement al setembre gran part d’aquesta ocupació tornarà a recuperar-se, com sol passar tots els anys. Fins al punt que les dades desestacionalitzades –en què el Govern aplica una fórmula per eliminar l’efecte de temporada– donen números positius de creació d’ocupació.

La iniciativa privada aguanta de moment el cop, tal com corroboren les dades del col·lectiu de treballadors autònoms, respecte als quals la reforma de les cotitzacions ha sigut aprovada fa uns dies però no entrarà en vigor fins al gener. L’ocupació per compte propi ha perdut 13.509 efectius, la seva xifra menys dolenta –sense tenir en compte la pandèmia– des del 2015 i es consolida en la xifra de 3,3 milions d’autònoms en alta.

Persisteix l’efecte ‘reforma laboral’

L’efecte de la reforma laboral sobre la contractació persisteix el seu quart mes de plena vigència. Quatre de cada deu nous contractes firmats van ser de caràcter indefinit, quan l’any passat aquests representaven per a aquestes mateixes dates 1 de cada 10. Una mica més de la meitat són contractes indefinits a temps complet.

Notícies relacionades

Empreses amb paga extra antinflació per a la plantilla

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Els canvis pactats entre el Govern, la patronal i els sindicats estan contribuint a una mutació del mercat laboral, en el qual es firmen menys contractes –donada la limitació a la temporalitat– i això acota els efectes acordeònics en les dades d’ocupació. És a dir, quan es destrueix ocupació, se’n destrueix menys i quan se’n crea, se’n crea menys.

Malgrat la nova legislació, els perjudicats pel final de la campanya estival continuen sent els sospitosos habituals: els joves. Gran part d’aquests ‘feinetes’ d’estiu se’n van amb l’agost i això provoca que l’atur entre els menors de 25 anys pugi en 8.881 persones (+4,7%) respecte al mes anterior fins a un total de 197.486.