El Govern central obre una ronda de contactes per adoptar noves mesures d’estalvi energètic

El Ministeri de Transició Ecològica iniciarà la setmana vinent una nova ronda de contactes per adoptar més mesures d’estalvi energètic. Després d’assegurar-se aquest dijous al Congrés la convalidació d’un primer decret amb decisions com apagar el llum dels aparadors a la nit o limitar a 27 graus l’ús de l’aire condicionat a l’estiu i a 19 graus la calefacció a l’hivern en edificis públics, comerços, grans magatzems, infraestructures de transport, espais culturals i hotels, el Govern té previst obrir un diàleg per continuar per aquest camí.

La vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, va anunciar aquest dijous a Antena 3 que «a partir de la setmana vinent reiniciarem les converses» perquè «a partir de l’octubre hem de continuar prenent decisions que necessiten el màxim consens». El Govern ha de presentar al setembre a Brussel·les un Pla de Contingència per preparar el país davant un possible escenari d’escassetat de gas a la UE per l’amenaça russa de tall de subministrament. La Comissió Europea ho ha exigit després d’obligar tots els socis comunitaris a aplicar una primera bateria de mesures d’estalvi, que havien d’estar en marxa des de l’1 d’agost.

L’Executiu s’escuda en aquesta pressa per justificar que no s’hagin pactat, però, segons la ministra de Transició Ecològica, abans d’aquesta data ja havia activat el diàleg amb «els grups parlamentaris, les empreses i els sectors econòmics», que ara es torna a reobrir. Entre les noves mesures que es planteja el Govern es podrien incloure l’ampliació de l’aturada de la il·luminació d’alguns monuments o de cartells publicitaris lluminosos.

El debat energètic monopolitza durant aquestes setmanes el debat polític, i aquest dijous, des de Bogotà, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha donat ales al projecte de connexió gasística amb Itàlia per la reticències de França al projecte ibèric del MidCat. Sánchez, en la primera parada de la seva gira llatinoamericana per Colòmbia, l’Equador i Hondures, ha advertit que «si veiem dificultats per accelerar» aquest gasoducte s’optarà per la connexió submarina amb Itàlia, un projecte que els dos països ja estan estudiant. «Si no tira endavant el pla a, s’haurà de buscar el pla b», va remarcar. «Si no es pot fer per França hi ha una alternativa, que és per Itàlia. Jo trasllado la determinació d’Espanya per fer aquesta interconnexió».

El Midcat, el més fàcil

Notícies relacionades

Abanca rebutja amb un "‘no’ rotund" una possible fusió amb Banc Sabadell

Inditex i Zendal apunten al repte diari de la «incertesa» en les empreses

Aquest dijous Ribera va incidir en aquesta idea, la construcció d’un gasoducte submarí que unís Barcelona amb Liorna, un «pont marítim» amb una gran planta regasificadora i d’emmagatzematge a la capital catalana, on arribarien grans barcos metaners amb Gas Natural Liquat (GNL), que connectaria després a través d’una canonada sota el mar amb un altre centre a la ciutat italiana per proveir aquest país i també injectar gas a la resta d’Europa. Aquest projecte, que compta amb l’aval de Brussel·les, és una opció que, segons la vicepresidenta, «hem de valorar amb molta serietat» perquè ara traslladaria gas natural, però més tard, va explicar, seria «gas natural barrejat amb biogas» i «hidrogen verd».

Però la mateixa Ribera reconeix que l’alternativa «més fàcil» seria la interconnexió amb França a través del Pirineu. «En un país que es diu europeista i en un moment crític per a Europa, el més lògic és anar al que és més fàcil, al que pugui ser operatiu per a la tardor o hivern de 2023-2024», va defensar. No obstant, la vicepresidenta va voler deixar clar que això no és «una disputa bilateral amb França». «Espanya no necessita exportar gas, Espanya està disposada a ajudar Europa».