El Suprem reobre el cas del presumpte ero encobert d’Uber Eats a 4.000 ‘riders’

La ‘llei rider’ va entrar en vigor el 12 d’agost del 2021. Segons aquesta llei, totes les plataformes digitals de repartiment tenen l’obligació de contractar com a assalariats els seus repartidors. La norma buscava ordenar un sector caracteritzat fins llavors per la desregulació laboral i l’ús generalitzat de falsos autònoms, tal com van dictaminar la Inspecció de Treball i els tribunals. Tribunal Suprem inclòs. Després de l’aprovació de la llei i el conseqüent període de transició, el 12 d’agost la norma va entrar en vigor i la majoria de companyies van transformar els seus models laborals. Totes menys Glovo, que persisteix en l’ús majoritari d’autònoms i a qui Inspecció està investigant.

I l’adaptació de les companyies a la nova regulació va ser diversa. Deliveroo va decidir que les noves condicions no li permetien continuar competint al mercat i va abandonar Espanya. Per fer-ho va contractar prèviament tota la seva flota de 3.800 repartidors, tal com l’instava a fer-ho la Seguretat Social, i després va fer un ero per acomiadar-los i pagar-los la indemnització pertinent. D’altra banda, Uber Eats va decidir quedar-se, complir la llei i deixar d’operar amb autònoms. No obstant, en comptes de contractar-los directament va optar pel model de flotes subcontractades. I el 12 d’agost va desconnectar unilateralment tots els repartidors que seguien operatius com a autònoms a la seva plataforma.

CCOO i UGT van considerar que amb això incomplia les seves obligacions legals i que l’incompliment previ de la normativa li sortia ‘gratis’. Amb la desconnexió feia creu i ratlla i passava al model de flotes subcontractades. I per això va presentar una demanda per conflicte col·lectiu a l’Audiència Nacional. Els seus magistrats van avaluar el cas i van dictaminar que les centrals «no tenien implantació» al sector de les aplicacions de repartiment a domicili i, concretament, entre els treballadors d’Uber Eats, i això els invalidava per impugnar el que consideraven un cessament col·lectiu il·legal.

Reprimenda del Suprem a l’Audiència

Notícies relacionades

Les cinc fissures legals que podrien salvar les VTC de la crema a Barcelona

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

Les centrals van recórrer-hi en contra i el Tribunal Suprem els ha acabat donant la raó, emetent una dura reprimenda jurídica als seus col·legues. «Sembla lògic concloure que els sindicats més representatius en el sector a què pertany l’empresa tenen legitimació per demandar i sostenir la il·legalitat de la decisió empresarial, sota pena d’impedir de fet la impugnació de la decisió empresarial d’extingir les relacions de les persones que hi prestaven serveis», dictaminen els magistrats del Suprem en la seva sentència.

L’alt tribunal censura l’Audiència Nacional, ja que considera que «la negativa a admetre aquesta legitimació faria impossible una impugnació de la decisió col·lectiva empresarial que podria qualificar-se com a constitutiva d’un acomiadament col·lectiu portat a terme sense seguir els tràmits de l’article 51 ET [Estatut dels Treballadors]». L’alt tribunal també carrega contra l’Audiència per justificar la seva sentència en una tardança dels sindicats a l’hora de presentar la denúncia. «L’argument de la possible caducitat de l’acció contra l’empresa davant la qual es va ampliar la demanda no resulta sostenible». Ara l’Audiència haurà de reobrir el cas, citar les parts i dictaminar si Uber Eats va incórrer en un ero encobert o no.