Nou reglament

Les cinc fissures legals que podrien salvar les VTC de la crema a Barcelona

El decret llei aprovat pel Govern guillotina el negoci d’empreses com Cabify o Uber, però la mateixa norma i els antecedents normatius, provisionals i volubles, deixen finestres obertes per mirar de mantenir la seva competència al taxi.

Les cinc fissures legals que podrien salvar les VTC de la crema a Barcelona

Zowy Voeten

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Parlament de Catalunya va aprovar dimarts, per amplíssima majoria, el decret llei 9/2022 de «mesures urgents en matèria de lloguer de vehicles amb conductor». Això de la pressa té a veure amb el fet que les VTC que fan serveis urbans es queden sense marc legal a partir del 30 de setembre, una cosa que el Govern, com la resta de comunitats autònomes, sap des de fa quatre anys. Independentment de si s’ha fet amb més o menys eficiència, el cas és que la Generalitat ha posat nous límits a l’activitat d’empreses com Cabify, Uber o Bolt. El reglament, de fet, dona una estocada a aquests negocis a l’imposar uns requisits draconians que suposen poc més que la seva desaparició. A primera vista, una clara victòria del taxi. Si s’observa més de prop, una puntada de peu cap endavant a una pilota en flames enverinada. I amb molt partit per jugar: almenys cinc fissures legals podrien permetre’ls continuar operant.

La imatge d’un centenar de diputats, incloent-hi el president Pere Aragonès, aplaudint Tito Álvarez, la cara visible del taxi metropolità, al terme del ple de dimecres deixa clar qui brandeix per ara la corona de llorer. El decret situa les noves coordenades per a aquelles VTC que vulguin portar a terme serveis urbans. És a dir, gairebé totes, perquè els viatges des de Barcelona a qualsevol dels municipis de la seva àrea metropolitana (són 36 en total) es consideren carrera urbana.

Els aspirants han d’acreditar, entre altres requeriments, que han exercit la llicència l’últim any (100 viatges com a mínim), cosa que deixa fora totes les llicències dorments que estaven esperant una legislació més laxa. I a més han de ser propietaris d’un vehicle amb una longitud mínima de 4,90 metres, requisit imposat pel PSC a canvi del seu vot favorable al decret i que deixa fora més del 95% dels cotxes negres amb matrícula blava.

Els requisits

Tot això va molt malament a Cabify i companyia. Però el mateix reglament, que en el seu preàmbul ja deixa clar que hi ha molta pana legal per tallar, aporta la primera llum d’esperança per a les VTC. Els permisos els atorgarà l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i en la disposició transitòria del document s’estableix que les entitats locals «podran establir les condicions indispensables per assegurar la continuïtat de la prestació del servei».

Des del moment en què se sol·licita l’autorització, de l’1 al 30 de setembre, l’Administració pot atorgar una moratòria d’un any per poder adquirir o fer el canvi de vehicle. És a dir, que si l’AMB ho creu oportú, tot podria continuar igual fins a l’octubre del 2023. No hi ha cap dubte que companyies com Cabify, a través de les seves empreses pantalla, com Prestige&Limousine, sol·licitaran aquesta pròrroga per poder continuar operant.

El que passa, però, és que l’ens de l’AMB que en decidirà les condicions és l’Institut Metropolità del Taxi (IMET). Consultat per aquest diari, un portaveu assegura que estan treballant per aplicar el decret de les VTC i que el procediment administratiu es publicarà a la web d’aquest organisme una vegada estigui acabat. És probable que a Uber i a Cabify no els agradi gaire que sigui el gestor públic del taxi el que decideixi les mesures de gràcia sobre el seu negoci, però el mateix estatut de l’IMET, aprovat el 1993, estipula que aquest és l’organisme encarregat de la gestió del «servei metropolità de transport de viatgers en automòbils lleugers de lloguer amb conductor».

En qualsevol cas, si es produeix una moratòria, salvaria els primers 12 mesos, però el decret té una validesa de dos anys, i dos més de prorrogables si el Govern (i no hi compteu gaire...) encara no ha aprovat la nova llei autonòmica que reguli el transport de passatgers en vehicles de menys de nou places, on s’inclourien tant el taxi com les VTC. I, qui ho sap, potser també els bicitaxis que Barcelona vol expulsar dels carrers.

Si la idea és tombar tot el reglament, es podria buscar la via del recurs d’inconstitucionalitat, procediment no apte per a tots els públics. Només el poden presentar el president del Govern, el Defensor del Poble, un executiu autonòmic, 50 diputats o 50 senadors. No és forassenyat que algun partit (el PP té 88 escons i Vox, 52) s’hi animi, però és una via atziaga i lenta, que potser no tindria resolució abans que s’acabés la vigència del decret llei català.

Altres fronts

Cabify o Uber també podrien recórrer a la justícia ordinària i un jutge podria decidir elevar l’assumpte al Tribunal Constitucional. Però si l’opció anterior requereix el seu temps, amb això se’ls passaria l’arròs sobre manera. És una opció, però costosa i poc eficaç. A la pràctica, seria soroll i poc més, a tot estirar una victòria moral que podria obrir un nou meló legal, el de la reclamació de danys i perjudicis pels anys sense poder operar a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La quarta opció té a veure amb la pandèmia. El ‘decret Ábalos’, que donava aquella moratòria de quatre anys als serveis urbans per compensar el dany econòmic per les inversions portades a terme anteriorment al reial decret llei 13/2018, obria la porta a més pròrrogues: «Es considera que aquell termini hauria de ser suficient per compensar aquests perjudicis, si bé s’admet que, en determinats casos degudament justificats (¿la llarga inactivitat causada per la covid?), pugui ampliar-se». Les patronals de les VTC ja han elevat aquesta demanda als actuals responsables del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. De moment, sense resposta.

Notícies relacionades

La cinquena alternativa està també en el decret aprovat el setembre del 2018. En la disposició transitòria única s’estableix un termini extraordinari de dos anys més d’activitat per als casos en què es necessiti més temps per recuperar la inversió inicial. Més de 15.000 llicències han sol·licitat aquesta pròrroga, que també ha de deliberar el ministeri.

De les cinc portes, la de l’AMB i un any per renovar la flota sembla la més factible. Però d’aquí dos anys, segurament quatre, el problema tornarà com el plàstic que un dia vas llançar al mar. En qualsevol cas, tal com avança la tecnologia, amb els constants canvis en governs, amb legislacions tan volubles i amb dos sectors que s’odien, tot és possible.