L’IPC, l’enemic: l’Autoritat Fiscal eleva la previsió d’inflació al 7,8% aquest any

Un creixement encara sòlid, però més inflació. La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha afirmat que el creixement previst per a aquest any es manté en un nivell important, amb una rebaixa de tot just una dècima, del 4,3% al 4,2% per al 2022, respecte a l’estimació anterior. Però la inflació, en canvi, es revisa a l’alça, del 6,5% al 7,8%, amb una evolució que no només afecta l’energia sinó bona part de la cistella de la compra, ha destacat Herrero. Les estimacions van en la línia de les previsions d’estiu donades a conèixer dijous per la Comissió Europea.

La presidenta de l’Airef, que ha presentat l’informe sobre l’execució pressupostària, deute públic i regla de despesa 2022 de les administracions púbiques i l’actualització de les previsions macroeconòmiques i fiscals, ha reclamat a les administracions que dissenyin una estratègia fiscal a mitjà i llarg termini atesa la laxitud de les regles per al curt termini.

En la presentació, Herrero ha remarcat l’existència de regs tant externs com interns per a l’economia. En els primers, el més destacable és la possibilitat d’un tall de subministrament del gas rus, que podria provocar una recessió a la Unió Europea (UE). De fet, la UE ja té previst un full de ruta per fer front a aquesta possibilitat.

A nivell intern augmenten els dubtes sobre el consum privat, amb menys estalvi i un enduriment del finançament per les pujades dels tipus d’interès. I també dubtes sobre el pla de recuperació. El Govern preveia un impacte d’1,8 punts aquest any, «hi ha indicis que hi podria haver una menor execució de les inversions previstes», tot i que hi ha falta d’informació, ha explicat.

Sense pressió dels salaris

La inflació, que supera els nivells del conjunt de la UE juntament amb els Països Baixos, continua sent el gran problema per la pujada dels preus de l’energia i els aliments. I alhora «no s’aprecia una acceleració dels salaris negociats en conveni».

Quant als comptes públics, l’Airef ha augmentat en tres dècimes la previsió, fins al 4,5% del PIB, situat encara per sota del 5% estimat per l’Executiu. Les mesures addicionals per a famílies i empreses i el deteriorament del saldo de les autonomies es veu compensat pel creixement econòmic i la recaptació fiscal, ha explicat. També el deute entra en fase descendent, fins al 114% del PIB gràcies al creixement econòmic. En tot cas, aquesta dinàmica s’esgotaria a mitjà termini «apuntant a l’inici d’un camí ascendent si es manté el dèficit estructural primari».

El dèficit públic va passar del 10,3% del PIB al 6,9% el 2021, gràcies a la reducció del cost de les mesures contra la covid i mesures tributàries, fins a baixar al 4,5% del PIB. En les mesures d’ingressos destaquen les de l’IRPF i les de societats. Les mesures per pal·liar els efectes de la crisi energètica i la guerra a Ucraïna impacten en nou dècimes de PIB.

El dèficit de l’administració central el situa l’Airef en el 3,3% del PIB per a aquest any; a la Seguretat Social, es manté en un 0,5%, a les comunitats autònomes la previsió augmenta en dues dècimes fins al 0,9% del PIB. Pel costat de la despesa, una revisió a l’alça del consum públic per les mesures destinades a pal·liar la covid i una menor previsió d’ingressos per menors recursos procedents dels fons europeus tradicionals. Gairebé totes les autonomies empitjoren les seves previsions de tancament per al 2022. en els ens locals es manté la previsió de superàvit del 0,2% del PIB.

Reconduir el deute

Malgrat que es manté l’exempció de les regles fiscals, Herrero ha advertit que el Govern «ha de completar una estratègia fiscal a mitjà termini per arribar a un nivell de prou dèficit per reconduir el deute cap a camins més sostenibles que redueixin la vulnerabilitat de l’economia espanyola».

En aquest sentit, alerta que cal tenir en compte «els marges fiscals ficticis», no només per la laxitud de les taxa de referència fiscal, sinó també per l’increment de recursos que es produeix per l’efecte de l’elevada inflació, mentre que alhora «es produirà un increment de despeses en el pròxim principalment via la revalorització de les pensions».

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

En aquest sentit reclama que les administracions incloguin en els pressupostos de l’any que ve una estratègia fiscal a mitjà termini i que les autonomies ajustin les operacions de deute a les necessitats reals de finançament.

«Encara sense regles fiscals és necessària una supervisió també a mitjà i llarg termini, ha afirmat. Herrero ha estat acompanyada pel director de la Divisió d’Anàlisi Pressupostària, Ignacio Fernández-Huertas, i la directora de la Divisió d’Anàlisi Econòmica, Esther Gordo.