Brussel·les manté el creixement del 4% aquest any a Espanya però apuja l’IPC al 8,1%

Ho deia dilluns el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni, en el marc de la reunió de ministres d’Economia i Finances de l’eurozona. L’economia europea navega per aigües turbulentes a causa d’una guerra, la de Rússia a Ucraïna, que ha disparat la inflació i ha creat una situació d’incertesa total. Un escenari que ha obligat de nou la Comissió Europea a revisar a la baixa les seves previsions de creixement d’estiu i a l’alça la inflació.

Segons el nou quadro, l’economia de l’Eurozona creixerà un 2,6% el 2022, una dècima menys del previst fa tan sols dos mesos, per caure a l’1,4% el 2023, gairebé un punt menys del pronosticat. El gran problema continuarà sent la inflació: aquest any es dispararà un punt i mig per sobre del previst, fins a arribar al nivell rècord del 7,6%, amb una fluctuació important que oscil·larà del 5,6% a Malta al 17% a Estònia i Lituània, tot i que caurà al 4% el pròxim exercici.

Previsió intacta

Les xifres per al conjunt de la Unió Europea són molt similars, amb un creixement del 2,7% el 2022 i de l’1,5% el 2023, i una inflació desbocada que arribarà aquest any al 8,3% per moderar-se al 4,6% l’any vinent. En el cas d’Espanya, l’Executiu comunitari manté intacta la seva previsió de creixement per a aquest any. L’economia repuntarà un 4%, el mateix que van pronosticar al maig, tot i que el producte interior brut caurà al 2,1% el 2023, molt per sota del 3,4% que anticipaven fa només dos mesos. Quant a la inflació, les estimacions de Brussel·les apunten un 8,1% aquest any, molt per sobre de la mitjana de l’eurozona i un 1,8 més que a la primavera, tot i que es moderarà gradualment fins a arribar al 3,4% el 2023. 

«L’activitat econòmica aquest any es veurà avalada pel retorn del turisme als nivells anteriors a la pandèmia i per una execució més ràpida de les inversions del Pla de Recuperació i Resistència», ha explicat Gentiloni sobre l’evolució prevista a Espanya, que s’alentirà cap a finals d’any i el 2023, «ja que s’espera que les llars ajustin les seves decisions de consum a l’augment dels preus i a la incertesa econòmica». Tot i que l’evolució és més negativa del que estava previst l’any vinent, la vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, ha destacat que Espanya continuarà creixent «per sobre» de la mitjana de la zona euro i de la UE tant aquest any com el vinent, incloses les grans economies europees com França, Alemanya, Itàlia i Països baixos.

Les xifres reflecteixen, segons Brussel·les, el fet que molts dels riscos negatius que envoltaven les previsions de primavera s’han materialitzat. La invasió russa d’Ucraïna ha disparat els preus dels aliments i de l’energia que alimenten les pressions inflacionistes a nivell mundial, erosionant el poder adquisitiu de les llars i desencadenant una resposta de la política monetària més ràpida del previst. A més, l’economia europea continua sent especialment vulnerable a l’evolució dels mercats energètics a causa de la seva gran dependència dels combustibles fòssils russos i el debilitament del creixement mundial resta força a la demanda exterior. 

Temporada turística prometedora

La bona arrencada de l’any i la «prometedora temporada turística» permetran apuntalar la taxa de creixement anual aquest any però l’Executiu comunitari és conscient que l’activitat la resta de l’any serà moderada i que l’expansió serà molt més lenta, amb una inflació general desbocada que va arribar al juny a un nou màxim històric del 8,6% en la zona euro, que ha fet que Brussel·les revisi considerablement a l’alça la pressió. Així, a més del fort increment dels preus en el segon trimestre, es preveu que un nou augment dels preus del gas a Europa es traslladi als consumidors també a través dels preus de l’electricitat. 

Concretament, Brussel·les augura que la inflació arriibi a un màxim del 8,4% interanual en el tercer trimestre del 2022 a la zona de l’euro i que, a partir d’allà, disminueixi de forma constant per caure per sota del 3% en l’últim trimestre del 2023, tant a la zona de l’euro com a la UE, sempre que desapareguin les pressions derivades de les limitacions de l’oferta i dels preus de les matèries primeres. La Comissió Europea reconeix, no obstant, que aquest escenari dependrà en gran manera de l’evolució de la guerra i del que passi amb el subministrament de gas. 

Pujada del gas

Notícies relacionades

El Govern central prepara un pla d’estalvi d’energia, però no veu perillar el subministrament

La inflació de l’eurozona escala cinc dècimes al juny, fins al 8,6%

«Noves pujades del preu del gas podrien fer pujar encara més la inflació i frenar el creixement. Al seu torn, els efectes de segona ronda podrien amplificar les forces inflacionistes i provocar un enduriment més acusat de les condicions financeres que no només pesaria sobre el creixement, sinó que també comportaria més riscos per a l’estabilitat financera», asseguren en el nou balanç en el qual no exclouen la possibilitat que un repunt en els casos de covid provoqui noves pertorbacions en l’economia.

En el costat positiu, les previsions destaquen que la tendència a la baixa dels preus del petroli i d’altres matèries primeres podrien intensificar-se i provocar un descens de la inflació més ràpid del previst. A més, gràcies a la solidesa del mercat laboral, el consum privat podria resistir millor l’augment dels preus si les llars utilitzessin més els seus estalvis acumulats.