Calefaccions a 19 ºC: així proposa Brussel·les reduir el consum de gas

Fa mesos que la possibilitat d’haver de passar el pròxim hivern sense el gas procedent de Rússia i haver de racionar l’energia que consumim va deixar de ser una mera hipòtesi a la Unió Europea. I, en les últimes setmanes, els senyals que aquest desenllaç podria ser més a prop del que molts dirigents europeus pensaven s’han multiplicat. Davant aquest escenari, la Comissió Europea ultima ja un pla d’emergència amb què reduir la demanda de gas a la UE des d’aquest mateix estiu de manera coordinada.

Entre les mesures que planteja a partir d’octubre està baixar el termòstat d’edificis públics, oficines i centres comercials a 19º per reduir el consum elèctric, compensacions financeres per a les empreses que redueixin el consum i subhastes per incentivar una reducció entre els consumidors industrials així com l’ús de fonts alternatives al gas.

L’objectiu del nou pla de contingència, batejat amb el títol «Estalvia gas per a un hivern segur» i que la Comissió Europea presentarà el dimecres 20 de juliol, és preparar Europa a noves interrupcions en el subministrament i fins i tot a un tall total en el flux procedent de Rússia. Un risc real atesa la reducció gradual de les importacions i l’ús que fa Moscou d’aquesta energia com a arma política. Fins a l’any passat, Rússia enviava el 40% del gas que consumeix la UE. El flux actual ha caigut a menys del 30% de la mitjana rebuda entre el 2016 i el 2021 i fins i tot al 20% el mes de juny. 

En part a causa de la diversificació del subministrament, per l’augment de les importacions de gas natural liquat, però també per les mesures «sobtades, injustificades i unilaterals» adoptades pel monopoli rus, denuncia l’Executiu comunitari que diu que «no hi ha raons per pensar que aquest patró hagi de canviar». Segons un estudi del think tank Bruegel, publicat la setmana passada, si Moscou decideix bloquejar tots els seus enviaments de gas, la Unió Europea no tindrà més remei que reduir la seva demanda durant els pròxims 10 mesos en un 15% perquè les importacions de gas natural liquat han arribat al seu límit. 

Dipòsits subterranis, insuficients

No tots els països patirien igual, però la UE no tindria més remei que activar tots els seus mecanismes perquè amb l’obligació d’omplir els dipòsits subterranis al 80% abans que comenci el pròxim hivern –i en cas d’un tall total aquest percentatge seria impossible d’aconseguir– no seria suficient. «Independentment d’una interrupció total a curt termini, una ràpida acció conjunta a nivell de la UE en aquest moment crític del procés d’ompliment del dipòsit reduirà la necessitat d’una possible i més dolorosa reducció de la demanda més endavant a l’hivern, en cas d’interrupció dels fluxos des de Rússia», afirma la Comissió, que insisteix que «l’energia que s’estalvia a l’estiu és energia que es pot utilitzar a l’hivern». De fet, actuar ara «podria reduir l’impacte d’un tall sobtat en el subministrament en un terç»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

El pla, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, advoca per posar intervencions regulatòries i incentius a l’estalvi des d’aquest estiu, de forma coordinada i conjunta, perquè «com més gran sigui la reducció via accions voluntàries, menys necessitat hi haurà de racionament per a la indústria en el futur». Brussel·les aposta per reduir el consum elèctric d’aires condicionats i sistemes de refrigeració i durant l’hivern –d’octubre a març– utilitzant fonts alternatives de calefacció, com bombes de calor als edificis o amb campanyes de conscienciació, per baixar un grau la temperatura de llars però també obligant, quan sigui tècnica i legalment possible, a situar el termòstat d’edificis públics, oficines i centres comercials en els 19º.

Abans d’arribar a mesures més dràstiques de racionament de gas entre els consumidors no prioritaris –el pla estableix criteris per definir-los– Brussel·les també suggereix l’ús de fonts alternatives de combustible i subhastes per incentivar una reducció del consum de consumidors industrials, permetent a les indústries oferir reduccions del consum de gas a canvi de compensació. Brussel·les també suggereix la possibilitat d’utilitzar combustibles fòssils diferents del gas, inclòs el carbó, sempre que siguin temporals i no comprometin els objectius climàtics.