Els incendis exposen els diferents models de gestió de cada comunitat

Galícia.

Històricament Galícia és una de les comunitats més afectades pels incendis forestals. Gairebé el 44% dels incendis a Espanya entre 1968 i el 2017 es van registrar en territori gallec. Un total de 260.000 focs de 590.000 incendis arreu del país, segons una investigació de les universitats gallegues. Per això, la Xunta de Galícia compta amb un ampli dispositiu d’extinció i prevenció d’incendis. Set mil persones, segons dades oficials, als quals s’afegeix cada estiu el personal de la brigades municipals i els militars, quan la situació es complica.

A la comunitat hi ha 450.000 gallecs –no tots viuen a Galícia ni tan sols a Espanya i ni tan sols en el municipi on tenen la seva finca– que són propietaris d’un tros de muntanya. La mitjana de cada parcel·la és de tres hectàrees. El minifundisme que tant caracteritza Galícia dificulta enormement la gestió i la neteja de la muntanya.

El Govern d’Alfonso Rueda va reservar aquest any 200 milions d’euros per al seu Pla de Prevenció i Defensa contra Incendis Forestals de Galícia. Dos terços d’aquest equip treballen tot l’any. La resta del personal d’extinció fins al 2023 treballava sis mesos, o bé netejant les muntanyes o bé apagant focs. Amb el canvi climàtic i l’onada d’incendis del 2022 que va arrasar a l’octubre més de 51.000 hectàrees, es va decidir ampliar el seu contracte. El 2024, van ser set mesos, i aquest any, vuit. L’objectiu és que l’any que ve en treballin nou.

Els consistoris de més de 20.000 habitants tenen l’obligació de prestar el servei de protecció civil, prevenció i extinció de focs.

Extremadura.

La gestió de les muntanyes i els incendis forestals és competència de la Conselleria de Gestió Forestal i Món Rural de la Junta, que ja treballava amb la previsió d’enfrontar-se a un estiu "complicat" a causa de la notable proliferació de matèria vegetal a les muntanyes. L’època de perill alt s’estén de l’1 de juny al 15 d’octubre, període en què gairebé mil efectius, 250 vehicles i 12 mitjans aeris del Pla de Lluita contra Incendis Forestals (Infoex) estan preparats dia i nit per fer front a les flames des d’un centenar de bases.

El 70% de la superfície de la comunitat correspon a ús forestal, i això, unit al progressiu abandonament de les pràctiques agroramaderes tradicionals i els efectes del canvi climàtic, genera el còctel perfecte perquè la natura cremi si s’encén la metxa. El director general de Prevenció i Extinció d’Incendis, José Antonio Bayón, assegura que Extremadura mai ha invertit tant en prevenció d’incendis com en l’actualitat (el seu departament compta aquest any amb 73 milions de pressupost), però tot i així aquest hivern reconeixia que no era suficient.

Quant a falta de mitjans, el debat a Extremadura s’ha centrat sobretot en les condicions laborals dels efectius de l’Infoex. Després de mesos de protestes, finalment la Junta d’Extremadura aprovava el mes de juny el nou Pla de Recursos Humans, subscrit amb els sindicats CSIF, la UGT, CCOO, USO i SGTEX, que inclou una inversió pròxima als sis milions d’euros, en els pròxims tres anys en nous plusos i complements.

Catalunya.

La prevenció i extinció d’incendis forestals és competència de la Generalitat, a través de la Conselleria d’Interior, que coordina el pla especial d’emergències per incendis forestals (Infocat). Aquest estiu, el dispositiu compta amb 2.930 bombers professionals, 1.577 bombers voluntaris, 457 efectius de reforç i 695 agents rurals, a més del personal de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i mitjans aeris i terrestres específics per a la campanya alta. Aquest pla estableix obligacions clares per a les poblacions: mantenir franges de seguretat de 25 metres al voltant d’urbanitzacions, disposar de preses d’aigua connectades a la xarxa pública, netejar parcel·les i zones forestals amb vegetació seca i preveure punts d’acollida i rutes d’evacuació. En cas de gran incendi, els recursos municipals s’integren sota la direcció i coordinació de l’Infocat, que també pot sol·licitar el suport de mitjans estatals com l’UME i els hidroavions.

El Govern obliga 757 municipis catalans –tots en zones de perillositat o vulnerabilitat– a disposar d’un pla d’actuació municipal (PAM) actualitzat i un inventari de recursos per actuar en coordinació amb el Cecat, el centre de coordinació operativa. No obstant, 319 no tenen el pla al dia i alguns ni tan sols l’han redactat, tal com va revelar EL PERIÓDICO.

L’operació s’articula també mitjançant el Pla Alfa, que marca diàriament el nivell de mobilització dels efectius de prevenció i vigilància segons el risc d’incendi, en una escala de 0 (risc baix) a 4 (risc extrem).

Comunitat de madrid.

El pla especial de protecció civil d’emergència per incendis forestals de la Comunitat de Madrid (Infoma) compta aquest any amb un total de 5.970 professionals i voluntaris. D’aquests, cada dia es despleguen 540 efectius distribuïts pels 22 parcs de bombers de la regió, els 19 punts d’incendi forestal (PIF) i les 25 guàrdies de brigades forestals. Tots els recursos humans i materials depenen directament de l’Executiu madrileny, tret de les brigades forestals, la gestió del qual està subcontractada a l’empresa pública Tragsa i que es troben en vaga des del 15 de juliol.

La participació de tots aquests efectius, a més de diverses dotacions de l’Ajuntament de Madrid, va ser necessària aquesta setmana en l’incendi desencadenat a la localitat de Tres Cantos, que ha arrasat més de 2.000 hectàrees i ha provocat la mort d’un veí i desenes d’animals. Malgrat les aturades, que previsiblement s’allargaran, les brigades forestals han treballat a preu fet en el control del foc, el més greu des de principis d’any en territori madrileny.

Andalusia.

Els matolls de Tarifa, el bosc d’Aroche, la brossa de Mijas... Al peu i al cel de tots aquests incendis han estat presents els efectius del pla Infoca, dependent de l’acabada de crear Agència d’Emergències d’Andalusia (Ema). Es tracta d’un organisme públic de la Junta que, sota la direcció del conseller de la Presidència, Antonio Sanz, engloba també altres serveis de resposta com per exemple el 112 i Protecció Civil. Un total de 4.700 professionals, drons amb intel·ligència artificial, autobombes o més de 40 aeronaus. "I el pressupost més elevat de la seva història, passant en un any de 243 a 257 milions d’euros", va remarcar Sanz.

La UGT, no obstant, va denunciar al principi d’aquesta campanya que existeixen "noves bases amb moltes deficiències i una falta de mitjans materials, cosa que afecta greument la seguretat dels bombers forestals". "A més, a moltes províncies no disposem de tots els epis necessaris", va afirmar Gregorio López, del CSIF. Reivindiquen també millores salarials i de les condicions en qüestions com els trasllats.

Balears.

La competència en prevenció d’incendis forestals correspon al Govern a través de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, que dirigeix l’Institut Balear de la Natura, i coordina l’operació interinsular d’incendis forestals. El marc normatiu l’estableix el pla especial de protecció civil contra incendis forestals de les Illes Balears aprovat per decret.

El dispositiu està dissenyat amb una capacitat plenament interinsular, que permet la ràpida mobilització de mitjans entre illes en cas d’emergència, amb procediments establerts per garantir l’eficàcia de la resposta davant qualsevol avís de fum incendi confirmat.

El 2024 es va actuar sobre 412 hectàrees a totes les illes, i el 2025 la previsió ascendeix a més de 580. Aquest any, l’operació compta amb 350 efectius, cinc helicòpters, tres avions i 24 nous vehicles, a banda de tecnologia com càmeres de visió infraroja per a la detecció primerenca. En el cas de les Balears les competències són de la comunitat autònoma tot i que els parcs de bombers depenen de cada consell insular.

País Valencià.

Una de les característiques pròpies de les emergències a la Comunitat Valenciana és la inexistència d’un cos únic de bombers dependent directament de l’Administració autonòmica, la qual ostenta les competències. No és només que no existeixi una entitat única, sinó que en són sis diferents i, per acabar-ho d’adobar, gestionades per sis administracions diferents: els ajuntaments de València, Alacant i Castelló i les diputacions de les tres províncies.

La creació d’un organisme comú i integrat és una de les reivindicacions històriques dels diferents cossos de bombers. Aquest debat es va recuperar amb força després de la dana del 29-O, amb 228 víctimes mortals. Membres del Consorci Provincial de Bombers de València van reivindicar llavors aquesta unificació. Les seves protestes han sigut notícia, durant gran part de l’estiu, amb motiu d’una vaga de zel per falta de personal –durant la qual no han fet hores extres– que van anul·lar, fa uns dies, davant la propagació de l’incendi de Teresa de Cofrents (Alacant).

El Govern, llavors liderat pel socialista Ximo Puig, va aprovar el 2023 la creació d’un ens autonòmic, la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), una mena d’UME autonòmica, per millorar la coordinació entre tots els organismes implicats. No obstant, aquest va ser el primer organisme suprimit amb l’arribada del govern de coalició de PP i Vox a la Generalitat Valenciana. Es va eliminar quatre mesos després que Mazón es convertís en president.

Aragó.

Notícies relacionades

La xarxa pública de fibra òptica arriba al 72% de municipis catalans i arriba als 7.500 quilòmetres

El fill de l’oligarca rus del clan de la Costa Brava nega ser el seu testaferro

Compta amb efectius contra incendis contractats durant els 12 mesos de l’any. Un dispositiu "ben dimensionat", segons indica l’Executiu autonòmic, que ha permès aturar conats en un temps rècord. El Govern d’Aragó inverteix aquest 2025 més de 49 milions d’euros i cada dia treballen 627 persones de manera simultània, si bé en situacions extraordinàries de risc o declaració d’incendis els mitjans humans s’intensifiquen d’acord amb les necessitats. Aquest estiu les muntanyes aragoneses s’han deslliurat de grans incendis. La comunitat compta amb un total de 62 brigades forestals terrestres (57 de simples i 5 dobles) i vuit brigades forestals helitransportades. El dispositiu disposa d’un total de 43 vehicles. n

Informació elaborada amb textos d’Irene Bascoy (Faro de Vigo), Rocío Entonado (El Periódico Extremadura), Gisela Boada (El Periódico), Héctor González (El Periódico de España), Carlos Doncel (El Correo de Andalucía), Lluís Pérez (Levante-EMV), Jordi Sánchez (Diari de Mallorca) i la redacció del Diario de Ibiza, David Chic (El Periódico de Aragón), coordinada per Carol Álvarez i May Mariño.