Indústria en problemes

Esclata la guerra entre Celsa i els fons creditors

Els propietaris de la siderúrgica asseguren que les entitats financeres que tenen el seu deute «no s’han interessat pel seu pla estratègic»

Deutsche Bank, Goldman Sachs, SVP i Cross Ocean afirmen que l’única trava a un acord són «els interessos econòmics de la família Rubiralta»

Esclata la guerra entre Celsa i els fons creditors
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Guerra total. La relació entre els Rubiralta, propietaris de la siderúrgica Celsa, i els fons creditors, es troba en el seu pitjor moment. Després de l’aturada de les fàbriques divendres per reclamar un canvi de postura dels creditors i l’onada de suports des dels governs de Catalunya, Cantàbria, Euskadi i Galícia, la UGT, CCOO i la patronal catalana Foment del Treball, Deutsche Bank, Goldman Sachs, SVP i Cross Ocean, afirmen que «els interessos econòmics de la família Rubiralta són l’únic impediment a un rescat de la SEPI», xifrat en 550 milions i que requereix l’aval de tots els creditors abans del 30 de juny.

La reacció de la companyia no s’ha fet esperar i ha recordat que els fons creditors van adquirir a la banca el deute de la companyia amb fins a un 80% de quitació en el cas de l’instrument convertible i d’un 20% en el deute sènior i que «mai han finançat la companyia ni s’han interessat pel seu pla estratègic». Just el contrari del que afirmen aquests fons, que, en un comunicat, «reiteren el seu compromís actual i futur amb la viabilitat de Celsa i del seu projecte industrial». I també neguen «qualsevol voluntat de deslocalització industrial o de trasllat a l’estranger del centre de decisions de la companyia».

Segons la siderúrgica, la proposta dels fons «pretén l’extracció i expropiació del valor de la companyia a través d’una rendibilitat del 80% anual, que obtindrien suportada sobre l’ajuda pública i a costa de tots els grups d’interès de la companyia (treballadors, proveïdors, clients, comunitats...) de la seva activitat industrial, i de les inversions necessàries per a la transició energètica». La reducció del nominal del deute que demanen els fons, afegeixen, «passa per la firma d’un nou instrument financer que comporti la constitució d’una empresa ‘holding’ propietària de les accions de Celsa amb seu fiscal i mercantil a Luxemburg i formalitzat amb una segona societat propietat dels fons i amb seu fiscal i mercantil també a Luxemburg».

Aquests fons, que tenen el 90% del deute Jumbo i Convertible de la companyia, reconeixen plenament el paper de Celsa com a ocupador i contribuent a les economies regionals i vol que aquesta tasca continuï. És per això, afegeixen, que busquen «activament, de forma conjunta, un acord just que redueixi el deute de Celsa». L’únic punt de desacord, asseguren els creditors, és quant que es beneficia la família Rubiralta d’aquest acord a costa dels creditors de la companyia. L’empresa va proposar inicialment que, després que els prestamistes condonin 1.200 milions d’euros de deute (que es van utilitzar per ajudar a crear i fer créixer el negoci), la família Rubiralta mantingui el 100% del control de l’empresa i capti el 100% del valor per sobre del deute reestructurat.

Notícies relacionades

Els creditors asseguren que per facilitar un acord amb la SEPI estan disposats a accedir a la petició de la família Rubiralta de retenir el control. Per tant, diuen, «l’única diferència entre les posicions de la companyia i els creditors és el repartiment de qualsevol valor existent una vegada que el finançament de la SEPI i el deute reestructurat siguin reemborsats. Això no afecta ni el finançament SEPI ni la companyia».  

Tant la companyia com els seus creditors han proposat un repartiment d’aquest valor i s’han mogut de les seves propostes inicials. Tanmateix, els creditors continuen considerant que la proposta de repartiment de l’esmentat valor de l’empresa és «injusta, desproporcionada i totalment incoherent amb tots els principis generalment establerts en les finances corporatives, ja que es demana als creditors que renunciïn a més de 1.000 milions d’euros que els deu Celsa, sense que hi hagi un esforç significatiu i real per part de la família Rubiralta (que només té previst aportar 50 milions d’euros a l’empresa)».

Temes:

Empreses