L’impost als extracomunitaris per la compra de cases espanta la inversió

Els estrangers no residents de fora de la Unió Europea han reduït dràsticament la compra de cases a Espanya durant el primer semestre del 2025, segons les dades publicades ahir pel Consell General del Notariat. Aquesta caiguda es produeix després que el Govern anunciés la creació d’un impost de fins al 100% del valor de l’immoble a l’adquisició per part dels ciutadans extracomunitaris que no tenen fixada la seva residència en territori nacional.

Entre gener i juny, els no residents i no comunitaris van comprar un total de 7.902 habitatges, la xifra més baixa des del segon semestre del 2013, exclosos els mesos influïts per la pandèmia de la covid-19. Les compravendes d’aquest grup van caure un 11,6% en comparació amb el semestre anterior i un 6,9% respecte al mateix període del 2024. La tendència d’aquest grup és contrària a la dels estrangers en general, que van comprar 71.551 habitatges entre gener i juny, un 2% més que en el mateix període de l’any anterior.

El pes dels no residents extracomunitaris ha sigut en la primera meitat any de només l’11% del total, el segon percentatge més baix des del 2016, només inferior en el primer semestre del 2021, quan van suposar el 9,4%. Es podria concloure que l’anunci del Govern de la creació d’aquest tribut ha servit per foragitar els compradors, un text legal que va ser registrat en les Corts al maig però que encara no s’ha aprovat ni està en vigor.

El període analitzat coincideix amb la derogació de la golden visa, el permís de residència que s’atorgava a estrangers que compraven un habitatge de més de mig milió d’euros en territori nacional. El visat daurat va ser eliminat el 3 d’abril. No obstant, la seva influència és nul·la entre els extracomunitaris no residents perquè tenia sentit únicament per a aquells que sí que volien viure a Espanya.

Els no residents de fora de la Unió Europea que més cases compren a Espanya són els britànics, que durant el primer semestre de l’any van adquirir 3.289 habitatges, el 41,6% del total. Destaquen també les inversions dels nord-americans, que van comprar 829 immobles (a prop del 10,5% del total), noruecs (5,9%), ucraïnesos (5,5%) i suïssos (5,2%). Per contra, els russos no residents en territori nacional van marcar la segona xifra d’adquisicions més baixa de la sèrie històrica, que comença el 2007, amb només 279 immobles comprats.

Analitzant els canvis interanuals, comparant el primer semestre de 2025 i 2024, els veneçolans van ser el grup que més va créixer en la compra d’immobles, un 41,1%, malgrat que el seu pes sobre el total és de només el 0,3%. A l’altre extrem, tot i que el seu impacte també és baix, els xinesos, els argentins i els colombians van ser els que més van reduir les seves adquisicions, un 43%, un 33% i un 31%, respectivament.

Mirant les operacions de compra per part dels estrangers en la seva totalitat, la compravenda d’habitatge lliure per estrangers va augmentar un 2% en el primer semestre de l’any respecte al mateix període de l’any passat, fins arribar a les 71.155 operacions. Segons ressalta el Consell General del Notariat, aquest avenç "consolida la tendència de creixement sostingut, tot i que a un ritme més moderat que en exercicis anteriors", ja que la mateixa dada el 2024 va ser d’un 2,3% d’augment. En total, les operacions sobre habitatge efectuades per estrangers van representar el 19,3% del total de compravendes en el primer semestre.

Aquesta dada és inferior a les que es van registrar anteriorment, del 20,3% l’any 2024 i del 21,3% el 2023. Com s’observa, el percentatge tendeix a descendir un punt percentual interanualment. Pel que fa a la proporció entre estrangers residents i no residents a Espanya, entre gener i juliol els primers van representar el 60,9% de les compravendes, amb un increment interanual del 6,4%, mentre que els no residents van aglutinar el 39,1% restant, amb un retrocés del 4,1%.

Repartiment per territoris

Notícies relacionades

Comença la postopa

Red Eléctrica xifra en 371 milions el sobrecost per l’apagada

Respecte al repartiment per territoris, les operacions realitzades per estrangers van augmentar en pràcticament tot el territori nacional, tot i que destaquen els increments interanuals d’Astúries (+30,8%), Castella i Lleó (+25,9%), Galícia (+14,3%) i Castella-la Manxa (+11,7%). En l’altre sentit, les compravendes van descendir a les Canàries (-7,7%), a les Balears (-6,8%) i al País Valencià (-3,6%), alguns dels territoris amb més concentració d’estrangers a nivell nacional, igual que Navarra (-3,7%).

Segons l’anàlisi del notariat, el preu mitjà per metre quadrat de les operacions realitzades per estrangers es va situar en 2.417 euros, una xifra que també suposa un increment del 7,6% en comparació amb el mateix període de l’any 2024. Els no residents al país, amb 3.126 euros per metre quadrat, van pagar més pels seus habitatges que els residents (1.912 euros per metre quadrat) i els nacionals (1.809 euros per metre quadrat).