Comença la postopa

A la segona tampoc ha sigut possible. Després d’intentar-ho el novembre del 2020, Carlos Torres ha tornat a fracassar en l’intent del BBVA per comprar el Sabadell, aquesta vegada després d’haver llançat una opa hostil. El 5 de setembre, després de la presentació del fullet de l’opa, Torres va assenyalar que si l’opa fracassava, "no passava res", i que el banc tenia la capacitat de seguir el seu camí en solitari. Va reivindicar aquestes paraules, premonitòries, ahir, destacant la capacitat financera del banc per seguir un altre curs. Torres, que en aquestes últimes setmanes va intensificar les seves declaracions públiques i privades, assegurant que l’opa aconseguiria tenir més del 50% d’acceptació per part dels accionistes del Sabadell, només podrà reivindicar-se si el preu de l’acció del banc català s’esfondra en els pròxims dies.

Un dels missatges més habituals de la direcció del BBVA ha sigut que el preu del Sabadell (3,23 euros l’acció al tancament d’ahir) estava inflat per l’oferta i que el preu ofert i millorat pel BBVA, que valorava l’acció en 3,39 euros, era guanyador segur. El futur de Torres queda a mans ara del consell d’administració del banc i de com la nova estratègia afectarà el mateix valor de l’entitat, amb una capitalització que suma 90.000 milions davant els 16.000 del Sabadell. El BBVA necessita diversificar un negoci que majoritàriament depèn de dos mercats emergents: Turquia i Mèxic.

Serà l’evolució del valor en borsa del banc presidit per Josep Oliu des del 1999 qui podria marcar els seus pròxims moviments. Les prediccions més optimistes d’Oliu eren que el BBVA vorejaria el 30% d’acceptació. La venda del TSB anglès a Santander per 3.100 milions, que suposarà regar de dividends els accionistes del banc català, reconverteix l’entitat en un banc eminentment espanyol, el més gran dels mitjans, molt per darrere de CaixaBank, Santander i el BBVA.

Després de diversos intents de converses informals l’últim any i mig per buscar acords amb Unicaja i Abanca, el Sabadell haurà de decidir si vol continuar sol o augmentar de mida a Espanya. La defensa numantina plantejada per César González-Bueno (CEO del banc des de març del 2021), l’estratègia del qual ha sabut posar-se a favor seu institucions polítiques de diferent color, a més del Govern central, i la patronal catalana, ha sigut una victòria que passarà als annals de les finances espanyoles. Que la victòria, amb el temps, no acabi sent amarga, serà la seva nova missió. En el Sabadell no se’ls escapa que les noves ordenances, i no ordres, procedents de la Unió Europea, són tenir un mercat bancari més potent i consolidat.

Notícies relacionades

L’impost als extracomunitaris per la compra de cases espanta la inversió

Red Eléctrica xifra en 371 milions el sobrecost per l’apagada

Altres derivades

Més enllà de com encarin la nova estratègia el BBVA i el Sabadell, aquesta opa genera altres derivades. Urgeix la necessitat d’actualitzar el reial decret d’opa de juliol del 2007, que s’ha quedat obsolet. La politització de l’opa ha sigut excessiva i el període de durada massa prolongat, fet que ha generat inseguretat jurídica, especulació constant i estrès en els empleats i clients, fonamentalment del Sabadell.