Indústria en problemes
Celsa ofereix una contraproposta als fons creditors
La companyia posa sobre la taula 400 milions suplementaris lligats al desenvolupament del pla estratègic i a l’èxit de la companyia

Les instal·lacions de Celsa, a Castellbisbal. /
El comitè executiu i el consell d’administració de Celsa ha avalat una contraproposta remesa als fons creditors de la companyia per desencallar el rescat de 450 milions acordat amb la SEPI, gestora del fons públic per ajudar empreses estratègiques. Per obtenir aquest suport és imprescindible l’aval de tots els creditors i el termini finalitza el pròxim 30 de juny.
Aquest moviment es produeix «davant la immobilitat dels fons voltor en la seva posició negociadora». La companyia proposa 400 milions addicionals al pla de la SEPI (que ja inclou 450 milions de repagament immediat més i 662 milions a 7 anys), dividits en una quantitat fixa i una de variable determinada en funció del resultat d’explotació al qual s’arribi entre els anys 2023 i 2030. En definitiva, els vincula al desenvolupament del pa estratègic i a l’èxit de la companyia
Aquestes quantitats, aportades per Celsa, se satisfarien, en tot cas, després del repagament íntegre de l’ajuda SEPI. És per això que «no suposarien un detriment de la recuperabilitat de l’ajuda pública, tot i que sí que impliquen un esforç i sacrifici addicionals de tots els altres grups d’interès del Grup Celsa dins de la seva estratègia de circularitat i sostenibilitat», destaca la siderúrgica propietat de la família Rubiralta.
La postura de Deutsche Bank, Goldman Sachs, SVP i Cross Ocean, ha desencadenat una onada de solidaritat i suport a Celsa per part dels sindicats UGT i CCOO, la patronal catalana Foment del Treball i la Conselleria d’Empresa de la Generalitat, així com els governs autonòmics de Cantàbria, Euskadi i Galícia en defensa del «futur de 30.000 llocs de treball», que queden, a expenses d’aquests «fons voltor que no van finançar el Grup Celsa, sinó que van comprar el seu deute en el mercat secundari amb enormes descomptes de fins al 90%, i que pretenien amb l’oferta plantejada obtenir rendibilitats mitjanes anuals usuràries, pròximes al 80%», denuncia la companyia.
Aquesta proposta compta amb el suport unànime del comitè executiu i el consell d’administració de Celsa, que han acceptat aquest increment addicional com a «últim esforç per salvar el boicot a l’ajuda pública per part dels fons». Des de l’empresa, afirmen que les pretensions dels fons «trenquen els límits del correcte ús del finançament públic que no pot utilitzar-se com a base d’una estratègia especulativa pròpia dels fons ‘distress’, a costa d’un dany irreparable per a tots els grups d’interès i ‘stakeholders’ de la companyia».
Celsa ja va denunciar en una demanda interposada el 2020 davant els tribunals de justícia d’Espanya i que es troba actualment en curs de tramitació que les pretensions dels seus fons creditors eren contràries a l’ordre públic econòmic i a la llei de repressió de la usura.
- Predicció La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Infraestructura 45 anys esperant el pont del Baricentro
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- HANDBOL Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- Repàs a 10 alcaldes de l’àrea de Barcelona en l’equador del mandat
- Perills del mosquit tigre: malalties que transmet i per això has d’avisar si et pica
- Compareixença a Ferraz Sánchez admet que ha perdut la majoria social i resistirà fins al 2027: "Lliurar el país al PP i Vox seria una irresponsabilitat"
- Preinscripció escolar a Catalunya El 91,5% dels alumnes d'I3 i el 89,6% dels de 1r d'ESO han estat admesos al centre públic demanat en primera opció
- Un paracaigudista resulta ferit molt greu a Empuriabrava
- De compres ¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés