Crisi d’aliments, ¿temps de transgènics?

¿Què s’ha de fer? Segons José Miguel Mulet, investigador, professor de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i escriptor (és autor d’una vintena de llibres, entre aquests, ‘Comer sin miedo’ i ‘Transgénicos sin miedo’), lamenta que la UE «tingui una legislació tan restrictiva en el cultiu de transgènics». De fet, Brussel·les només permet el cultiu del blat de moro Bt. «Això contrasta amb la importació de fins a 107 varietats de cultius transgènics com la colza, el cotó, el blat de moro, la soja o la remolatxa. Fins i tot alguna planta ornamental», puntualitza aquest professor de la UPV.

Segons la seva opinió, «s’està castigant els agricultors de la Unió Europea, ja que aquests juguen en desavantatge davant els d’Amèrica i altres territoris del món on sí que estan permesos». ¿Així, s’autoritzarà sembrar transgènics a Europa? Mulet lamenta que la llei de nous aliments i la llei de bioseguretat de la UE defensin un marc legal «immobilista» des de fa dècades després de la pressió sorgida per alguns partits polítics i grups ecologistes en el moment de la seva redacció, «quan van esclatar alertes sanitàries com la crisi de les vaques boges i es van fer grans campanyes contra multinacionals nord-americanes com Monsanto, productora de llavors i que, per cert, el 2018, va ser absorbida per l’alemanya Bayer», apunta l’investigador valencià.

Noves tècniques

Al mateix temps que s’obre el debat dels transgènics per pal·liar l’escassetat d’aliments, alguns experts veuen irrenunciable apostar per l’anomenada edició genòmica per assegurar l’alimentació, malgrat les reticències de la UE, si es volen garantir els aliments en un planeta de recursos finits, la població del qual creix i s’enfronta a reptes com el canvi climàtic. Ho va assegurar aquesta setmana en una entrevista amb Efeagro el president de l’Associació Nacional d’Obtentors Vegetals (Anove), Antonio Villarroel, que alerta que l’edició genètica és un repte «que ja està aquí» i és necessari «adaptar ràpidament les varietats per a aquestes noves circumstàncies».

 La tècnica del CRISPR es considera habitualment com un ‘talla i enganxa’ de gens, és a dir, una espècie de tisores que permeten avançar en poc temps el que es produiria a la natura de manera espontània en molt més temps. Fins ara, segons relata Villarroel, per millorar un cultiu es requereixen milers d’encreuaments fins a trobar el desitjat. I això que actualment els avenços en l’estudi de marcadors moleculars permeten saber als científics en dies si el gen o els gens que volen són en una planta o no, però no per això deixa de ser un encreuament a cegues. El CRISPR resol aquesta selecció de gens en molt menys temps i sense errors. Respecte a aquesta tècnica, Mulet afirma que l’edició genètica ofereix una «finestra d’oportunitats molt àmplia per als agricultors». 

Respecte als avantatges que aporten els cultius transgènics com el blat de moro, els economistes Francisco J. Areal, de la Universitat de Newcastle, i Laura Riesgo, de la Universitat Pablo de Olavide, han presentat recentment un informe que avalua la sostenibilitat d’aquest cereal a Espanya del 1998 al 2021 des d’un àmbit econòmic, social i mediambiental. L’informe conclou que, anualment, el blat de moro Bt fixa més de 57 mil tones de CO₂, fet que ha compensat les emissions anuals de 33.800 vehicles en circulació. Espanya disposa d’unes 96.000 hectàrees de blat de moro transgènic, plantades sobretot a Andalusia, Catalunya i Aragó. El País Valencià només té 90 ha.

Per cada euro extra gastat en la compra d’aquesta llavor respecte al cost de la llavor convencional, segons aquests economistes, els agricultors han obtingut 4,95 euros en ingressos addicionals. L’augment productiu i la reducció de costos van augmentar els ingressos una mitjana de 173 euros per hectàrea.

Els agricultors, dividits

¿Què en pensen els agricultors espanyols? Mentre que una enquesta feta per Farmers Guardian revela que el 77% dels productors al Regne Unit estan a favor d’adoptar cultius modificats genèticament si l’entorn regulatori del país ho permetés en aquest país, les organitzacions agràries a Espanya mostren més cautela i les opinions són diverses. Unió de Llauradors i Coag reclamen des de fa anys al Govern i al Consell que prohibeixin els cultius transgènics a l’aire lliure per protegir i evitar la contaminació de productes com la mel. Aposten per una agricultura més sostenible i menys dependent dels elements químics.  

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Per la seva part, el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, pensa que els transgènics, «demonitzats a la UE, i sobretot les tècniques de CRISPR, permeten obtenir productes agraris amb les màximes garanties de seguretat alimentària i sostenibilitat ambiental, ja que estan més adaptats al canvi climàtic i redueixen l’ús de fertilitzants, fitosanitaris i aigua».

També recolza l’edició genètica aplicada a l’agricultura, perquè és «ciència i tecnologia». Segons la seva opinió, «ha ajudat molt potències com els Estats Units, el Japó o el Brasil i països en vies de desenvolupament a tenir una millor sobirania alimentària. Al contrari, la UE s’ha quedat fora de l’òrbita d’aquest desenvolupament perquè anteposa la ideologia a la realitat científica. I quan sorgeixen crisis com aquesta, el que ha abandonat l’avenç científic pot patir més problemes de proveïment», conclou Aguado.