Europa Oil & Gas cerca socis per extreure el petroli al nord-est de La Graciosa

La multinacional d’origen britànic ja s’ha embarcat en la recerca de finançament per poder seguir endavant amb la campanya d’Inezgane, en la qual té una participació del 75% –el 25% restant se’l reserva el Marroc a través de la seva Oficina Nacional de Mines i Hidrocarburs–. Al seu lloc web, Europa Oil & Gas ven el descobriment en aigües sota la sobirania de Rabat –Espanya i el regne alauita es reparteixen al 50% la franja de mar que separa les illes del litoral marroquí en virtut del criteri de la mitjana, que és el que regeix a falta d’un acord bilateral entre Estats– com una «oportunitat» d’inversió per als que vulguin afegir-se a la campanya. «El Marroc ofereix una oportunitat d’inversió molt atractiva amb excel·lents condicions fiscals; diverses empreses importants i de capitalització mitjana ja tenen interessos allà, incloses ENI, Hunt, Genel i ConocoPhillips,» explica la petrolera anglesa. «Si desitja revisar aquesta oportunitat, comuniqui’s per rebre un acord de confidencialitat», exposa en un dels documents en què detalla el seu full de ruta a Inezgane.

El cas de Repsol en les prospeccions executades el 2015 en el costat espanyol de la mitjana il·lustra el que Europa Oil & Gas té ara per endavant. Repsol va fer servir en els seus sondejos en aigües a l’est de l’arxipèlag la infraestructura, l’equipament i els mitjans materials i humans més avançats i preparats per a una tasca d’aquesta envergadura, inclòs el vaixell de posicionament dinàmic Rowan Renaissance. El cost per a la multinacional energètica i petroquímica espanyola va ser així el més alt possible en aquell moment just perquè els mitjans fets servir van ser els més punters. Per això la inversió per a un sondeig depèn de la zona en què es porti a terme i dels mitjans i recursos que s’utilitzin, però en tot cas es tracta d’un cost de desenes de milions d’euros que fins i tot pot arribar als 100 milions. Cent milions d’euros, s’ha d’insistir, per a un sol sondeig o punxada, una despesa astronòmica. És aquesta altíssima inversió –que en ocasions pot caure en sac foradat perquè al final resulta que no hi ha prou quantitats d’hidrocarburs o per la seva baixa qualitat– la que explica per què els Estats donen a les empreses tantes facilitats, avantatges i exempcions fiscals.

Fa temps que el Marroc dona passos per convertir-se en un país gasista i petroler, per això també posa la seva particular alfombra vermella fiscal a les empreses que s’embarquen en la investigació i exploració dels seus jaciments d’hidrocarburs. Enmig d’aquesta carrera, en la qual Rabat ha accelerat en els últims anys, es va produir el novembre passat el tancament del gasoducte del Magrib-Europa. Algèria va tancar la clau de la tuberia que assortia la península Ibèrica a través del subsol del Marroc, que finalment va ser el país més castigat per una decisió en la qual és subjacent la creixent tensió política entre Rabat i Alger, històric aliat del Front Polisario en el conflicte del Sàhara Occidental. D’un dia per l’altre, el Marroc no només es va quedar sense els 200 milions de dòlars que cada any ingressava pels drets de pas del canal, sinó també sense milions de metres cúbics de gas amb els que produïa al voltant del 10% de l’electricitat. I això en un context en el qual la sobirania energètica és de nou el gran objectiu dels països, i de fet només s’ha de veure la por d’Alemanya que Rússia li talli el subministrament de gas en represàlia per les sancions imposades a Moscou després de la invasió d’Ucraïna.

Notícies relacionades

Espanya ultima l’esborrany de l’estratègia espacial per créixer a la UE

El 50% de les assegurances a Espanya es contracten a través de mediadors

La campanya d’Europa Oil & Gas no és, ni de bon tros, l’única que el Marroc té en marxa per a la recerca d’hidrocarburs tant al mar com a terra. La directora general de l’Oficina Nacional de Mines i Hidrocarburs del regne alauita, Amina Benkhadra, va informar aquest dimecres que Rabat ha trobat petroli a dos pous sondejats davant les costes de Tarfaya i Ifni, a prop de l’arxipèlag. En aigües pròximes a Tarfaya, davant Lanzarote i Fuerteventura, és on el Marroc promou les prospeccions que més preocupen les Canàries, ja que la franja de mar que separa les illes orientals del litoral del regne alauita a penes supera els 100 quilòmetres, de manera que Rabat pot perforar a poc més de 50 quilòmetres de l’arxipèlag. Molt a prop d’on ho va fer Repsol el 2015 sense trobar hidrocarburs en la quantitat i qualitat necessàries per fer-ne viable l’extracció.

En el cas del jaciment d’Inezgane, la distància des de La Graciosa és d’uns 350 quilòmetres, pràcticament la mateixa que hi ha entre Arrecife i San Sebastián de La Gomera i menys dels al voltant de 420 quilòmetres que separen, d’extrem a extrem de la regió, la capital Santa Cruz de La Palma.