Arriba la copropietat de luxe a Espanya: ser amo d’un xalet milionari pagant-ne només una part

Salons amplis, llits balinesos al jardí, una infinity pool, una terrassa amb vista al port en una ciutat de la costa del Mediterrani. Parets amb finestrals, banyera, gimnàs, una oficina espaiosa... Totes les comoditats d’una casa de milions d’euros. Llocs on un ciutadà de classe mitjana i fins i tot de mitjana-alta només podria permetre’s passar unes vacances en els seus somnis. Fins ara. Perquè ha arribat la copropietat de luxe.

Els interessats en aquesta nova modalitat de compra podran disfrutar d’un xalet durant almenys sis setmanes a l’any, en punts de la costa d’Alacant, Marbella o Eivissa pel preu de compra d’un apartament en una zona de platja gentrificada. Això sí, han d’estar disposats a compartir-lo la resta de mesos amb set persones més, ja siguin conegudes o desconegudes; és a dir, a entrar en una copropietat.

La idea d’aquest tipus de compravenda la va portar a Espanya Pacaso, una start-up unicorn nord-americana, a finals de 2021. En unes setmanes, Dalima, una empresa espanyola, reproduirà aquest model de negoci. Aquestes companyies ofereixen comprar una acció d’una propietat, des d’una vuitena part fins a la meitat, per poder disfrutar d’un espai de luxe entre 44 i 176 dies cada any.

Tot i que la copropietat no sigui una pràctica nova, Pacaso i Dalima plantegen una sèrie de «regles, normes, drets i obligacions que es respecten perquè tot funcioni perfectament» i no sorgeixin conflictes entre els compradors. «La pràctica de la copropietat la podem fer diversos amics si ens comprem una casa i ens organitzem. El que vèiem era una manera de fer-ho més automatitzat, d’utilitzar la tecnologia i que hi hagués una sèrie de regles que permetés que aquest grup d’amics, després d’això, continuessin sent amics», afirma Ignacio Alonso, que ocupa el càrrec de relacions corporatives a Europa de Pacaso.

La copropietat no és multipropietat, la manera de compartir vivendes de vacances tan freqüentada des de fa dècades a Espanya. Es tracta d’un concepte diferent per diverses raons, explica Galder Kabiketa, un dels socis fundadors de Dalima. Si en un moment donat un dels propietaris no pot utilitzar la casa durant les setmanes que li corresponen, pot regalar aquells dies al seu xalet a un amic o llogar la vivenda durant aquestes dates.

Aquest tràmit es gestiona des de l’app mòbil de Dalima. «Les multipropietats són apartaments en complexos hotelers amb llicència de lloguer vacacional. A través de l’aplicació, Dalima gestiona el lloguer de vacances quan no és aprofitat pel propietari i col·loca un anunci a les plataformes en les quals es busquen els lloguers vacacionals», com Airbnb o Booking, assegura Gabiteka.

El benefici que el propietari rep del lloguer dels dies que li corresponen no són diners, sinó experiències, com encàrrecs d’esmorzars, demanar que li deixin la nevera plena amb la llista de compra que ha indicat, reservar en un restaurant o rebre massatges, entre altres serveis de luxe. «Per temes fiscals, el nostre despatx d’advocats ens ha recomanat que no hi hagi ingrés de diners». Així mateix, també es pot utilitzar el benefici per a costos de manteniment que es puguin derivar de l’ús que faci de la vila.

I com que hi ha la possibilitat que el propietari es cansi d’anar sempre de vacances a la mateixa casa, té la llibertat de vendre la seva part i buscar-ne una altra o senzillament rebre un benefici després d’haver estat un temps disfrutant de la vila. Per evitar l’especulació, les dues companyies imposen un compromís mínim d’un any com a propietari de la vivenda abans de disposar-se a vendre la seva part.

Una vegada transcorregut aquell període, poden anunciar la seva participació en una agència immobiliària, tot i que «de vegades la gent no entén el model i els pot costar molt vendre’l», assenyala Alonso. La segona opció és vendre-la directament ells, si la vol «el seu germà o el seu amic, és traspassable al preu que el propietari decideixi». L’última via és oferir-la a través de les plataformes de Dalima i Pacaso.

Aquest últim compta amb «un mercat secundari molt potent de revenda d’accions». Als EUA, al cap de l’any, uns 40 propietaris van vendre la seva acció. «Nosaltres la vam vendre en 10 dies amb un benefici del 10% sobre el preu de mercat i van voler vendre la seva part per comprar-se una acció dins del món Pacaso, perquè volien una casa més gran o en un altre lloc».

«Interacció nul·la o voluntària»

Si els propietaris són desconeguts, la interacció entre ells és «nul·la o almenys voluntària» perquè sentin que «aquesta és casa seva durant sis setmanes i que no hi ha ningú més», apunta. Mentre que les viles que té a la venda a Espanya oscil·len entre els 400.000 i els 780.000 euros, Dalima pretén posicionar-se amb les «típiques famílies que volen una segona residència a un preu similar però amb un producte moltíssim millor», diu Galder Kabiketa. De fet, en aquesta empresa no busquen viles de «superluxe», sinó que busquen aquelles que ronden el milió d’euros perquè la participació de cada comprador (una vuitena part) sigui de 120.000 euros. Les seves quotes costen entre els 94.000 euros per un xalet a Moraira (Alacant) fins als 212.000 euros de la Villa Preciosa de Xàbia.

Confien que la idea triomfi en una Espanya en la qual, amb la pandèmia, la gent «té més flexibilitat a la feina» i es trasllada a segones residències durant una part de l’any per teletreballar. Les dues companyies ofereixen la possibilitat de tenir una residència extra «sense comprar les cases completes». A més, al nostre país hi ha «una sèrie de casuístiques que vèiem als Estats Units i que es repeteixen a Europa» que fan que aquest tipus de compravenda de cases tingui sentit.

«Per mi, una característica de les més importants i la més curiosa és que les segones vivendes normalment queden buides 11 mesos a l’any. Això té un impacte dolentíssim per a la propietat en si, per al propietari i per a la comunitat on s’ubica perquè no es genera negoci durant els mesos en què les vivendes queden desocupades», indica Ignacio Alonso.

«Si tingués una segona vivenda, estaria sempre pendent de si salta l’alarma, de si hi va l’empleat del manteniment de la piscina, de si hi va el jardiner. Amb la copropietat ens podem oblidar d’això. Una persona que vol passar sis setmanes a la seva segona vivenda sap que durant tot l’any estarà bé, quedarà més tranquil·la sabent que tot funciona», explica Ignacio Alonso. A Dalima i a Pacaso compten amb equips, propis o subcontractats a empreses locals, que s’ocupen que la casa estigui en perfecte estat durant tot l’any.

A més, Pacaso compta amb la figura del home manager, una espècie de governanta per cada vivenda que té doble feina: sobre la propietat i sobre els propietaris. Aquesta persona supervisa que la casa estigui bé, que tot funcioni, que tot estigui en ordre i, al seu torn, és el punt de contacte amb el propietari per si es troba amb algun problema o si té algun imprevist.

«Com que hi ha una relació entre el home manager i els propietaris, es poden fer peticions especials. Intentem facilitar-ho tot en la mesura possible, però no som un servei de consergeria. No podem entrar en un negoci que no és el nostre perquè ens descentraria del que realment ens encarreguem. Però intentem ajudar en tot el possible i ho aconseguim», aclareix l’encarregat de relacions corporatives a Europa de Pacaso. 

Pròximes destinacions

Dalima i Pacaso no se centren només en les costes del Mediterrani. «L’objectiu és, a mig o llarg termini, ampliar el rang d’oferta de vivendes tant per sobre com per sota», anuncia Alonso, que assegura que Pacaso, que ja és present als Estats Units i al Regne Unit, es vol expandir al nostre país més enllà de Marbella i Eivissa, ser presents en llocs més tranquils.

Per això han de popularitzar el concepte, «perquè aquest model de la copropietat no és tradicional a Espanya i estem en fase d’explicar-ho». A Dalima volen «liderar» el sud d’Europa amb noves cases a Espanya, França, Itàlia, Grècia i algun destí d’esquí.

Notícies relacionades

La ciberseguretat creix i busca talent a Catalunya

Josep Maria Bonmatí, director general de l’Aecoc: "Els fons d’inversió veuen que els aliments seran estratègics"

Elegir quina vivenda és digna d’anunciar-se a Dalima o Pacaso no és una tasca senzilla. Trobar la vila adequada comporta «moltes visites», reconeix Ignacio Alonso. «Busquem cases modernes, que han de ser especials però no úniques. A mi em pot agradar una casa d’estil àrab, però també és complicat vendre-la i que li agradi a vuit persones diferents». Considera que s’ha de ser «una miqueta estàndard dins del luxe i la modernitat».

Les propietats de Pacaso compten amb «qualitats altíssimes» i amb una combinació arquitectònica de «vistes, terrassa i piscina que donen un toc especial a la casa». Totes han de complir amb un requisit bàsic: vuit trasters per a cadascun dels propietaris i normalment tenen gimnàs, encara que sigui «petit, perquè sempre hi hagi un lloc on entrenar», i una part de home office, on el propietari «pugui treballar com si fos a casa».