Repartiment desigual

La bretxa salarial comença a casa: el 54% de les dones carreguen amb la majoria de les tasques

  • Els homes dediquen el 32% menys d’hores a les tasques domèstiques abans o després de la seva jornada laboral

La bretxa salarial comença a casa: el 54% de les dones carreguen amb la majoria de les tasques

David Castro

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Gran part de la bretxa salarial entre homes i dones rau en els fogons de les cuines, els mitjons per rentar i estendre, les tasses del vàter per netejar, les llistes de la compra per guixar i els nens o els avis per cuidar. Si la meitat de les diferències de remuneració entre gèneres s’expliquen per la falta d’hores disponibles per treballar, l’altra cara d’aquesta moneda són les responsabilitats a la llar que assumeix cadascú. El 54% de les dones treballadores carrega amb la meitat o més de les tasques de casa, mentre que un 45% de treballadors homes reconeixen que fan menys de la meitat de les tasques, gairebé cap o directament cap a casa, tal com constata l’enquesta de qualitat i condicions de treball publicada aquesta setmana per l’Observatori del Treball i el Model Productiu de la Generalitat.

L’estudi recent de l’Observatori és un dels més complets sobre les condicions laborals a Catalunya, es basa en dades del 2019 recopilades sobre una mostra de 3.000 treballadors. Entre les 181 pàgines del document s’analitzen els riscos psicosocials per sectors d’activitat, l’exigència i intensitat en el treball o els marges per a la conciliació. I un dels seus apartats està específicament destinat a la distribució de les feines de casa, un camp no sempre cobert pels estudis laborals. Aquí la fotografia és clara: l’equitat no és la tònica dominant i és més freqüent que imperi l’ells «ajuden a casa» i elles «s’encarreguen d’aquestes coses».  

Les dones destinen una mitjana de 22,8 hores setmanals a atendre les tasques domèstiques, davant les 15,4 hores que declaren els homes. És a dir, la bretxa de les cures és del 32%. Una diferència en l’ús i la disponibilitat del temps que té una translació directa en les possibilitats laborals. Alguns són els informes que han assenyalat en aquesta direcció, com el del Banc d’Espanya, que demostra que les dones perden l’11,2% del seu sou després de tenir un fill, mentre que els pares només el 0,15%. Greuge que arrosseguen fins i tot 10 anys després de la maternitat.

En aquest sentit, les dades de l’estudi de la Generalitat mostren que els homes perceben la paternitat com un risc molt menor per a les seves carreres professionals. Així, mentre el 22,5% dels treballadors consideren que ser pares els afectaria negativament les seves trajectòries; l’esmentada proporció que gairebé es dobla (42,5%) entre les dones. Cosa que té un efecte directe en els índexs de natalitat i explica el descens recent d’aquesta.

«Els països nòrdics i els Estats Units han aconseguit rellançar les seves taxes de natalitat. Els primers perquè tenen un sector públic fort, que els dona unes condicions laborals estables, i els segons perquè amb una taxa d’atur de prop del 5% és relativament fàcil tornar a entrar al mercat després de tenir fills», explica la catedràtica de la UB Ció Patxot. «Aquí no tenim ni l’un ni l’altre», afegeix.

Notícies relacionades

Altres anàlisis, com el més recent de CCOO, posen el focus en el temps disponible per treballar i atribueixen la meitat de la bretxa salarial a l’elevada parcialitat entre les dones, davant una proporció molt menor entre els homes. L’estudi de l’Observatori també corrobora aquesta llosa de la parcialitat sobre les dones, especialment perquè aquesta està més vinculada a responsabilitats familiars que a les ambicions personals. 

Per començar, que hi ha tres vegades més dones a temps parcial (23,7%) que homes (8,6%). I si bé entre els dos gèneres l’explicació més freqüent és que no estan a temps complet perquè no poden (40%), la resta denota un biaix de gènere marcat. Els homes que volen estar a temps parcial veuen en aquest format reduït –d’hores i ingressos– una possibilitat per estudiar o formar-se o una manera de tenir més temps per a ells. Per contra, les treballadores enquestades assenyalen que la seva motivació principal és per cuidar els seus fills o familiars

El 45% dels homes són negacionistes de la bretxa

Depèn de l’estadística o a la metodologia a què es recorri, la bretxa salarial entre homes o dones se situa en major o menor grau. La més recurrent és la referenciada a l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE, les últimes dades de la qual són del 2019 i que dona una bretxa salarial del 20,5% per a Espanya i del 20,6% per a Catalunya. Cosa que es tradueix en uns 6.000 euros anuals que cobren de menys les dones. Si es recorre a l’EPA per decils de l’INE, la bretxa és del 16,2% i d’uns 4.300 euros anuals de diferència.

Altres cases, com Eurostat, aposten per analitzar la bretxa per hora efectiva de treball, que en el cas d’Espanya és de l’11,9%. Sigui com sigui, el denominador comú en l’estadística disponible és que existeix bretxa i que aquesta perjudica les dones. No obstant, hi ha un percentatge no menor d’homes que es declaren negacionistes de l’esmentada bretxa, segons una recent enquesta del portal d’ocupació Infojobs. El 45% dels homes, entre els 1.440 responsables de recursos humans enquestats, considera que no hi ha diferències retributives entre homes i dones. Per contra, el 82% de les dones enquestades dins d’aquesta mateixa mostra sí que consideren que existeix.