‘Futuribles’

Innovació i transformació: el repte econòmic de l’Espanya postpandèmia

  • Un acte organitzat per Prensa Ibérica debat en quins projectes s’executarà el pla de recuperació nacional amb els 140.000 milions d’euros dels fons europeus

Innovació i transformació: el repte econòmic de l’Espanya postpandèmia

Elisenda Pons

5
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El pla de recuperació de l’economia espanyola ja s’ha posat en marxa. Fins al 2026, el Govern, a mesura que compleixi reformes compromeses, comptarà amb 140.000 milions d’euros provinents de fons europeus, entorn de la meitat a fons perdut i la resta en forma de crèdits, per desplegar-les i impulsar la reactivació empresarial després de la patacada patida per l’impacte de la pandèmia del coronavirus. Però ¿en quines mesures es concretarà aquest pla? ¿Quin rol hi han de jugar l’administració pública i el sector privat? ¿Com utilitzar aquesta injecció de diners per transformar el país?

Tots aquests interrogants, transcendentals per al desenvolupament de l’Espanya que ve, s’han abordat a ‘Mobilitat, talent i execució’, una jornada de ponències i debats organitzada per ‘Futuribles’, el projecte d’innovació tecnològica impulsat per Prensa Ibérica, editora de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Després de fer les primeres dues parades a Astúries i Galícia, el fòrum ha aterrat aquest dijous a Catalunya – més concretament a l’Hotel Hyatt Regency Barcelona Tower de l’Hospitalet de Llobregat– per mirar d’il·luminar els pròxims passos en el desplegament d’aquest pla de recuperació.

Per a això, ha comptat amb la participació de Raquel Sánchez, ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana; María del Pilar Alegría, ministra d’educació i Formació Professional o Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, així com d’empresaris de referència en diferents sectors.

Innovació, una necessitat vital

«Els grans països ho són per la seva inversió en recerca, desenvolupament i innovació», ha afirmat Francisco Marín, director del projecte Futuribles i premi Nacional de la Trajectòria Innovadora 2020 pel Ministeri de Ciència i Innovació. «Si som capaços que Espanya canviï de rumb, ja serà una cosa molt gran». I és que, malgrat ser la dotzena economia mundial segons el Fons Monetari Internacional (FMI), Espanya ocupa la posició 30a a l’índex global d’innovació de l’ONU. L’any passat va destinar un 1,4% del seu producte interior brut (PIB) a l’R+D, mentre que molts altres països europeus superen el 2% d’inversió i a Àsia es dispara per sobre del 4%.

Accelerar la innovació ha sigut una reclamació transversal durant aquesta jornada. Entre els projectes estratègics aprovats per l’Executiu espanyol es troben el desenvolupament de procediments per a una salut d’avantguarda que millori la prevenció, diagnòstic i tractament de malalties o l’impuls del cotxe elèctric. «Per garantir el dret a la mobilitat i el transport públic és tan important invertir en obres com en tecnologia», ha assegurat la titular de Transports. Així, es destinaran 13.000 milions dels fons comunitaris a la gestió de dades per a una mobilitat segura, justa, sostenible i connectada, eixos del desenvolupament futur traçats a l’Agenda 2030.

Accelerar la inversió pública

Dels 140.000 milions d’euros de què disposarà Espanya en els pròxims cinc anys, fins a 69.500 milions seran a fons perdut. «És una oportunitat única», ha remarcat la ministra Alegría. «Això suposa més del que Espanya ha rebut en 20 anys de fons de cohesió europeus».

Les administracions públiques destinaran gran part d’aquest import a llançar projectes d’innovació punters. A l’Hospitalet ha activat una bateria de projectes contra el canvi climàtic i un programa per reduir la fractura digital i integrar les persones grans. «Aquesta batalla comença a les ciutats», ha explicat l’alcaldessa, Núria Marín, durant la ponència de benvinguda a l’acte. En aquesta mateixa línia, la Generalitat treballa en el desplegament de la xarxa 5G a tots els municipis de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) llançarà un autobús que funciona amb hidrogen verd i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està construint nous carrils bici i preparant el terreny per a la digitalització urbana.

Un dels reptes de les administracions, que en tots els casos veuen fons europeus ‘Next Generation’ com una gran oportunitat que no es pot desaprofitar, consisteix a introduir una contractació pública més «eficaç i eficient», segons Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB. En una línia similar s’ha pronunciat Ricard Font, secretari general de la Vicepresidència de la Generalitat: «És una contractació pública que no té gaire en compte la innovació i amb terminis llargs. S’haurien de reduir un 50%». En tot els casos coincideixen en la fortalesa que proporciona la cogovernança, com passa amb la mobilitat i el transport en l’àrea metropolitana de Barcelona.

El sector privat demana millores

Diferents branques del sector privat han aprofitat l’acte per reclamar polítiques més favorables per a les empreses i per impulsar l’economia com una cooperació més gran entre els diferents actors del sector productiu espanyol o la implantació d’incentius fiscals que empenyin l’aposta per la innovació. «Tenim un pla i una estructura clara, però comencem a veure una mica de vaguetat en l’execució d’aquests fons», ha dit Joaquim Guilera, director executiu de Coolmag Thermo Conductive, una pime tecnològica.

D’altra banda, José Manuel Casas Aljama, director general de Telefónica a Catalunya, ha demanat «més implicació» de les autoritats per accelerar la digitalització del territori i ha criticat la taxa que a Catalunya recau en les esteses de telecomunicacions que fan arribar aquestes a zones rurals o més despoblades. D’altra banda, Joaquim Guilera, director de ‘retail’ de CaixaBank, ha destacat els esforços de la banca per compatibilitzar la digitalització, un dels pilars de la transformació del país, amb una atenció més personalitzada i aprofitant els avenços tecnològics perquè les zones més despoblades no es quedin sense serveis bancaris.

Notícies relacionades

El director general de la química Covestro a Espanya, Andrea Firenze, ha destacat que queden «grans desafiaments per estimular la competitivitat, com els costos de l’energia o el corredor mediterrani, però continuem sent un país atractiu, com demostren les recents inversions de Covestro a Espanya per valor de 200 milions». Segons el seu parer, els fons europeus són «una gran oportunitat per enfortir la competitivitat, accelerar la transformació tecnològica i impulsar l’economia».

El sector tecnològic és clau en el futur econòmic espanyol. Malgrat la pandèmia, les inversions s’han reactivat i l’ocupació en l’ecosistema emprenedor està creixent un 10% anual en els últims cinc anys, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). Conscient del seu impacte en el teixit productiu nacional, Puigneró ha tancat l’acte amb una reflexió que sintetitza el gran repte transformador que el país abordarà amb els fons europeus sota el braç: «No som en vista d’una era de canvis, sinó d’un canvi d’era». I, al capítol de reclamacions, ha insistit en la petició de la Generalitat que es traspassin per complet les Rodalies. «Es gestiona millor des de la proximitat, almenys allò que té origen i final a Catalunya».