Pimec reclama al Govern un fons per compensar la inversió no executada a Catalunya

Pimec reclama al Govern crear un fons comú amb què compensar aquells territoris on no s’executa tota la inversió pressupostària prevista. La patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya ha plantejat aquest dimarts aquesta mesura a fi de compensar la «pèrdua de competitivitat» derivada de la falta de materialització de les inversions previstes als Pressupostos Generals de l’Estat a Catalunya. El president de l’entitat, Antoni Cañete, ha denunciat que entre el 2013 i el 2020 només s’ha executat un 66% de la inversió prevista. D’altra banda, la patronal ha denunciat que els comptes «no tenen sensibilitat» amb la situació econòmica actual perquè «no es focalitzen» en els sectors productius. Cañete ha assegurat que «només» un 8% de les despeses previstes en els pressupostos de l’Estat estan dedicades als sectors productius de manera directa, un 13% en el cas de Catalunya.

La patronal ha reclamat abordar un nou model de finançament de Catalunya «amb urgència» i ha reiterat la seva demanda que les pimes puguin participar d’aquestes reformes a través de la taula de diàleg social de l’Estat. «La manca de representació de les pimes a la reforma laboral és un element denunciable», ha criticat. D’altra banda, Pimec ha demanat implementar polítiques favorables a la inversió privada, el consum i les petites i mitjanes empreses per acostar l’economia a les previsions «optimistes» recollides en els pressupostos, tant de l’Estat com de la Generalitat.

Cañete ha considerat que el quadro macroeconòmic dels dos pressupostos és «poc realista». Els comptes de l’Estat contemplen un creixement de l’economia del 7% el 2022, mentre que els de la Generalitat preveuen un increment del PIB del 6,4%. Aquestes xifres són superiors a les estimades pel Banc d’Espanya (5,9%), la Comissió Europea (5,5%) i el grup de previsions de Funcas (5,7%). En el cas de l’IPC, els comptes preveuen una inflació de l’1,5% el 2022 i un creixement dels costos laborals de l’1,5%. Aquestes xifres són molt inferiors a l’IPC anticipat pel grup de previsions de Funcas (2,4%) i està molt per sota de l’IPC interanual registrat l’octubre d’aquest any, del 5,5%. D’altra banda, l’Estat preveu un augment del 5% en el consum i la Generalitat estima un increment del 6%. Així mateix, els governs català i espanyol tenen una previsió d’augments en la inversió del 12%.

Alerta sobre els fons europeus

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Pimec ha alertat de l’existència «d’importants dubtes i incerteses», com els possibles impactes dels rebrots de la pandèmia, la pujada dels preus de l’energia i de les primeres matèries o l’evolució de la negociació col·lectiva i dels increments salarials per al 2022, entre altres. D’altra banda, l’entitat presidida per Cañete ha alertat d’uns «ingressos incerts» derivats de l’augment de bases imposables i els fons europeus. Aquests han de suposar un ingrés de més de 27.000 milions d’euros el 2022, sempre que l’Estat compleixi les execucions. Tot i així, la patronal ha recordat que l’execució dels fons europeus és un «problema endèmic» de l’Estat i ha advertit que dels 20.000 milions d’euros pressupostats per al 2021, l’Estat només n’ha executat un 20%, equivalent a 5.700 milions d’euros.

L’organització empresarial ha celebrat la tributació mínima per a les grans empreses i entitats de crèdit com una «fita» que les equipés a moltes pimes, que històricament han pagat tipus efectius de societats més alts que les grans corporacions. Tot i així, la patronal ha assegurat que encara falta molt per aconseguir la progressivitat. La patronal també ha afirmat que falta afrontar una reforma fiscal «més ambiciosa» que redueixi els costos de compliment a les petites empreses, afavoreixi la inversió i la capitalització empresarial i millori la seguretat jurídica, entre d’altres. En aquest sentit, els representants dels empresaris han advertit que la pujada prevista en les cotitzacions socials, prevista dins de la reforma de les pensions, podria dificultar la creació d’ocupació i tindrà un impacte negatiu sobre el col·lectiu d’autònoms.