El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

El deute públic espanyol va assolir un nou màxim històric en el primer trimestre del 2025, i es va situar en 1,668 bilions d’euros, cosa que representa el 103,5% del producte interior brut (PIB), segons va confirmar ahir el Banc d’Espanya. Aquesta xifra suposa un augment d’1,7 punts percentuals respecte al tancament del 2024.

Malgrat aquest increment trimestral, la ràtio d’endeutament sobre el PIB va baixar de 2,8 punts en comparació amb el mateix període de l’any anterior, quan se situava en el 106,3%. L’últim any, el deute públic va créixer en termes absoluts en un 3,3%, amb 52.786 milions d’euros més en el primer trimestre del 2025. Respecte a l’últim trimestre del 2024, el repunt va ser de 46.931 milions d’euros, un 2,9% superior.

Per administracions, l’Administració central va concentrar la major part de l’endeutament, amb un volum també rècord d’1,533 bilions d’euros, equivalent al 95,1% del PIB. Aquesta xifra va suposar un increment d’1,5 punts respecte a finals del 2024. Per la seva banda, el saldo de deute de les administracions de Seguretat Social es va situar en 126.000 milions, un 7,8% del PIB, amb un creixement interanual del 8,6%.

La suma total de l’endeutament de totes les administracions supera el volum de deute consolidat, a causa de les duplicitats per préstecs entre les administracions. En concret, 341.954 milions es comptabilitzen per partida doble, ja que l’Administració central és la creditora principal tant de les comunitats autònomes com de la Seguretat Social.

L’augment del deute públic durant el primer trimestre respecte al mateix període del 2024 es deu tant a l’increment de l’endeutament de l’Administració central com també de les comunitats autònomes i de la Seguretat Social, mentre que els Ajuntaments van veure reduir-se el seu deute l’últim any.

El Govern preveu reduir la ràtio d’endeutament sobre el PIB fins al 101,7% en el tancament del 2025. Més a llarg termini, l’Executiu preveu que el deute caigui al 98,4% el 2027, al 90,6% el 2031 i al 76,8% el 2041. Tot i que sí que es recull un camí descendent al llarg dels pròxims anys, no s’especifica en les projeccions de l’Executiu quan aconseguirà Espanya reduir el seu deute per sota dels nivells "prudents" del 60% plantejats per Brussel·les.

Les comunitats autònomes també assoleixen el seu màxim històric en termes absoluts, amb 338.151 milions d’euros, tot i que el seu pes sobre el PIB retrocedeix lleugerament fins al 21%, una dècima menys que en el trimestre anterior. En termes relatius, totes les comunitats autònomes, excepte La Rioja, Navarra i Madrid, van aconseguir reduir la seva ràtio d’endeutament respecte al PIB en el primer trimestre. No obstant, cinc comunitats van abastar xifres rècord en termes absoluts: Catalunya, País Valencià, Extremadura, La Rioja i Madrid.

Catalunya es manté com la comunitat més endeutada, amb 89.700 milions d’euros, seguida per el País Valencià (60.368 milions), Andalusia (40.490 milions) i Madrid (39.651 milions). Quant al pes del deute sobre el PIB regional, el País Valencià encapçala la llista amb un 40,3%, seguida de Múrcia (30,7%), Catalunya (29,6%) i Castella-la Manxa (28%).

Els grans Ajuntaments

Les corporacions locals van reduir el seu deute fins als 22.844 milions, i es mantenen en l’1,4% del PIB. El deute de les administracions de la Seguretat Social es manté pràcticament estable, amb 126.174 milions, i redueix la seva ràtio una dècima, fins al 7,8% del PIB. En l’àmbit local, les corporacions municipals també van retallar el seu endeutament. Els 13 Ajuntaments amb més de 300.000 habitants van reduir el seu deute en 26 milions durant el primer trimestre, fins a un total de 5.348 milions.

Madrid i Barcelona continuen sent els municipis més endeutats, amb 1.942 i 1.383 milions d’euros, respectivament, seguits per Saragossa, que acumula 556 milions. L’única excepció al descens generalitzat va ser la de les diputacions provincials de règim comú, el deute de les quals va augmentar de 602 a 880 milions.

Notícies relacionades

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

Mango, sis mesos sense Isak Andic

Pel que fa a l’evolució del deute per instruments i terminis, el deute materialitzat en valors a llarg termini va experimentar un creixement interanual del 3,9%, mentre que els préstecs a més d’un any es van reduir en un 4,6% respecte a març del 2024.

Per la seva banda, la variació interanual en el primer trimestre del 2025 dels instruments a curt termini va presentar un augment del 9,3%. El març del 2025, el deute es trobava materialitzat principalment en passius a llarg termini, al representar un 94,7% del total. Va ser especialment significatiu el pes dels valors a llarg termini amb un 85,2%, mentre que el percentatge del deute a curt termini era d’un 5,3%.