El Govern ultima un ‘infojobs’ estatal amb totes les ofertes públiques i privades d’ocupació

  • L’avantprojecte de la nova llei transforma el SEPE en l’Agència Espanyola d’Ocupació, amb més pressupost, més autonomia i més col·laboració del sector privat

  • Una plataforma digital oferirà els llocs de les bosses dels serveis estatal, autonòmics, municipals i privats 

El Govern ultima un ‘infojobs’ estatal amb totes les ofertes públiques i privades d’ocupació

David Castro

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Especialista en Política

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Rosa María Sánchez

El Govern ultima el seu avantprojecte per a una nova llei d’ocupació, una reformulació dels serveis públics d’ocupació per mirar de millorar els resultats d’inserció i que més aturats vegin en l’Administració una aliada eficient per trobar un lloc de treball. 

Les línies mestres de la reforma busquen reconvertir l’actual SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) en l’Agència Espanyola d’Ocupació, un organisme amb més autonomia, un pressupost més gran i obert a més protagonisme de les agències privades en les tasques de prospecció d’ofertes de treball, segons figura en l’últim esborrany a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. El text que han perfilat des del Ministeri de Treball, i consultat amb les autonomies i els agents socials, està en fase definitiva, amb la previsió que el Consell de Ministres l’aprovi pròximament. Podria ser aquest dimarts. 

La reforma proposada per Treball es recolza en mesures com la creació d’una plataforma digital estatal «que funcioni com un ‘job marketplace’ que connecti tots els demandants d’ocupació amb totes les ofertes d’àmbit nacional tant públiques com privades», s’afirma en l’exposició de motius de l’esborrany. En aquesta mena d’‘infojobs’ de caràcter públic haurien d’aparèixer totes les ofertes d’ocupació d’àmbit estatal, autonòmic i local, així com les procedents d’agències de col·locació privades i les entitats col·laboradores. Aquests són els cinc pilars del nou «Sistema Públic Integrat d’Informació dels Serveis d’Ocupació», segons l'anomena l’esborrany. 

La governança del nou Sistema Estatal d’Ocupació serà compartida entre la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (en què són presents el Govern i les comunitats autònomes, i resideix la competència d’aplicació de les polítiques actives d’ocupació) i el nou Consell del Sistema Estatal d’Ocupació, en què estaran representats l’Estat, les comunitats autònomes, les patronals i els sindicats.  

Cartera comuna de serveis

L’avantprojecte de llei pretén posar les bases d’una reconversió de les polítiques actives d’ocupació a Espanya. Això és: totes les iniciatives finançades amb recursos públics que tenen per objectiu ajudar les persones a l’atur a trobar una feina o les que volen canviar d’ocupació. En un país amb una taxa d’atur actualment del 14,5%, aquesta és una de les reformes compromeses amb la Comissió Europea pel Govern d’Espanya en el marc de recepció dels fons europeus. Previsiblement, aquest dimarts el Consell de Ministres posarà en marxa la maquinària legislativa, perquè després esdevingui projecte de llei i es tramiti al Congrés perquè sigui aprovada el 2022. 

Una de les grans novetats del text és l’establiment d’una «cartera comuna de serveis» per a tots els usuaris dels serveis d’orientació, intermediació , formació i assessorament per a l’ocupació. Aquesta cartera serà oferta tant per l’Estat (a través de l’Agència Espanyola d’Ocupació) com pels serveis d’ocupació autonòmics i locals, les agències privades de col·locació i les entitats col·laboradores. 

L’esborrany introdueix la figura del tutor, un professional de referència per a la persona aturada, que l’acompanyarà en un recorregut formatiu predissenyat, amb la finalitat última de trobar una nova feina, i l’anirà informant de les ofertes disponibles. La nova Agència Espanyola d’Ocupació, sempre segons l’últim esborrany, establirà una ràtio màxima de tutors per aturats per poder garantir una carta de serveis i drets bàsica per a tots els ciutadans i que serà comuna a totes les comunitats autònomes. Aquesta figura pretén emular els models nòrdics, on els usuaris dels serveis públics d’ocupació tenen un orientador de referència.  

Més pressupost

I per fer viable aquesta transformació, faran falta més diners. «El reconeixement de serveis garantits en aquest àmbit exigeix una profunda revisió del marc financer, perquè la llei no es converteixi en una mera declaració de voluntat», s’afirma en l’exposició de motius de l’esborrany. El nou model comptabilitzarà totes les fonts de finançament que es puguin destinar a polítiques actives per a l’ocupació; no només les procedents dels pressupostos de les administracions territorials, sinó també cotitzacions socials i fons europeus. 

L’avantprojecte de llei d’ocupació planteja un increment dels drets per a l’aturat, segons els quals i com a contraprestació haurà d’assumir responsabilitats. La formació és condició sine qua non en la gran majoria dels programes d’inserció laboral i, conservant l’actual legislació, una desatenció d’aquestes obligacions pot comportar faltes, i la infracció més greu pot ser motiu de la retirada de la prestació d’atur.

Notícies relacionades

Més mobilitat geogràfica

La redacció de l’avantprojecte posa gran èmfasi en la mobilitat geogràfica, per casar les necessitats d’ús d’unes regions amb els perfils desocupats que hi pugui haver en d’altres. En aquesta línia, qualsevol persona podrà postular un programa d’ajudes públiques per a l’ocupació de qualsevol autonomia. Amb excepcions, com és el cas dels programes rurals o «sense perjudici dels requisits de coneixement de la llengua pròpia d’una comunitat autònoma».