L’índex definitiu

La inflació va repuntar al 5,4% a l’octubre per la pujada de l’electricitat

  • La taxa interanual va escalar una dècima menys del que s’havia calculat en l’índex avançat, però igualment és el nivell més elevat en gairebé 30 anys

  • L’enlairament dels preus erosiona el poder adquisitiu dels salaris i l’estalvi i encareix la factura de prestacions com les pensions

La inflació va repuntar al 5,4% a l’octubre per la pujada de l’electricitat

JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’índex de preus de consum (IPC) va pujar a l’octubre el 5,4% interanual, una dècima menys de l’anticipat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), però gairebé un punt i mig per sobre de la taxa registrada al setembre, un augment provocat fonamentalment per l’encariment de l’electricitat. Malgrat aquesta lleugera correcció a la baixa es tracta de la taxa més elevada en gairebé tres dècades, que erosiona el poder adquisitiu dels salaris i dels estalvis i encareix la factura de les pensions, que es vinculen a l’IPC mitjà de l’any al novembre.

D’acord amb la informació actualitzada aquest divendres per l’INE, la influència més gran en el repunt de la inflació va ser el grup de la vivenda, que es va incrementar un 20,5% anual per l’augment dels preus de l’electricitat i, en menor mesura, del gas i el gasoil per a calefacció.

També va influir en l’augment de la inflació de l’octubre el grup del transport, amb una alça del 12,3% conseqüència de la pujada dels preus dels carburants i lubricants per al transport personal. L’índex de preus del consum (IPC) a Catalunya va pujar 1,7 punts a l’octubre respecte al setembre i la taxa interanual se situa en el 5,2%, 1,5 punts per sobre de la registrada el mes anterior.

Catalunya és l’onzena comunitat autònoma amb la taxa interanual més alta, del 5,2%, per sota de la mitjana; en una classificació liderada per Castella-la Manxa (6,5%), Castella i Lleó (6,1%) i La Rioja (5,9%).

Darrere d’aquest repunt de la inflació, que experimenta el vuitè mes consecutiu de pujades, hi ha l’encariment de l’electricitat i, en menor mesura, de carburants i lubricants per a vehicles personals, que l’octubre de l’any passat es van abaratir. L’índex de preus de consum (IPC) es va disparar a l’octubre el 2% respecte al setembre, segons les dades de l’INE.

La inflació subjacent, la que exclou l’energia i els aliments no elaborats, va arribar a una taxa de l’1,4%, i va certificar la diferència més alta amb l’IPC general des del 1986. En tot cas, també marca una tendència alicista des del 0% al qual va arribar l’abril passat, cosa que indicaria que l’augment de l’energia s’estaria traslladant a altres productes.

Salaris

I és que un dels riscos d’aquest impuls de la inflació són els efectes anomenats de segona ronda, mitjançant els quals aquestes pujades els acaben traslladant les empreses als productes i serveis per evitar perdre marges. Al seu torn significa la possibilitat que es registrin pressions per apujar els salaris, ja que perden poder adquisitiu, amb la qual cosa s’entra en una espiral entre preus i salaris. La pujada mitjana en conveni es va situar a l’octubre en l’1,55%, molt lluny de la taxa d’inflació. I molts convenis no preveuen l’actualització respecte a la inflació actual. L’evolució de la inflació ha fet que es facin propostes per part del vicepresident del Banc Central europeu (BCE), Luis de Guindos, com vincular l’increment salarial a la inflació subjacent, és a dir, aquella que exclou els elements més volàtils, com l’energia o els aliments no elaborats, ja que considera que l’escalada del nivell general de preus és un fenomen transitori. Algunes patronals veuen la idea amb bons ulls, mentre que els sindicats rebutgen qualsevol risc de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris.

Estalvi

Notícies relacionades

Al seu torn, una inflació tan elevada, resta poder de compra a l’estalvi, en especial el que està en comptes i dipòsits bancaris, amb un interès mitjà del 0,01% en els que tenen un termini de fins a un any; del 0,57% entre un any i fins a dos, i del 0,20% en els terminis de més de dos anys, segons les dades del Banc d’Espanya.

Pensions

Un altre dels efectes de la pujada del nivell general de preus és el seu impacte en les pensions, l’actualització de les quals s’ha tornat a lligar a l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC) mitjà de l’any fins al novembre. Fins a l’octubre, la inflació mitjana de l’exercici s’ha situat entorn del 2,5%. La Seguretat Social ha d’abonar la diferència entre el nivell que es marqui al novembre i el 0,9% que van pujar les pensions aquest 2021. A més, el 2022 les prestacions s’han de revalorar a partir d’aquest nivell.