La inflació més alta en tres dècades: així us afecta en el salari, l’estalvi i les pensions

Com ja va passar el mes passat, el preu de l’electricitat ha disparat la inflació a l’octubre. Els preus van continuar la seva escalada aquest mes, impulsats per l’encariment de l’electricitat i els carburants, fins a arribar a una taxa interanual del 5,5% respecte al mateix mes del 2020. Es tracta d’un repunt un punt i mig superior al de setembre (4%), que ja va significar una alça de grans proporcions i la taxa més alta des de 1992, fa 29 anys.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat aquest dijous l’avanç de l’índex de preus de consum (IPC) de l’octubre, una dada que si es confirma el 12 de novembre consolidaria l’acceleració de la inflació en els últims mesos, cada vegada més intensa. Malgrat aquest enlairament del nivell general dels preus, tant el Banc Central Europeu (BCE) com la Reserva Federal dels EUA, on també s’ha disparat la inflació, consideren que és un fenomen conjuntural atribuïble a l’augment dels de l’energia i de les matèries primeres en general.

Darrere d’aquest repunt de la inflació, que experimenta el seu vuitè mes consecutiu de pujades, hi ha l’encariment de l’electricitat i, en menor mesura, de carburants i lubricants per a vehicles personals, que l’octubre de l’any passat es van abaratir. L’índex de preus de consum (IPC) es va disparar a l’octubre el 2% respecte al setembre, segons les dades de l’INE.

L’empenta de l’energia s’està traslladant a la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics), que ha augmentat en quatre dècimes fins a l’1,4%, per la qual cosa se situa més de quatre punts per sota de la de l’IPC general. Aquesta és la diferència més alta entre les dues taxes des del començament de la sèrie, l’agost de 1986. 

Salaris

Un dels riscos d’aquest impuls de la inflació són els efectes denominats de segona ronda, mitjançant els quals aquestes pujades els acaben traslladant les empreses als productes i serveis per evitar perdre marges. Al seu torn significa la possibilitat que es registrin pressions per apujar els salaris, ja que perden poder adquisitiu, amb la qual cosa s’entra en una espiral preus-salaris. La pujada mitjana en conveni ronda ara mateix l’1,4%. I molts convenis no preveuen l’actualització respecte a la inflació actual.

Estalvi

Al seu torn, la inflació resta poder de compra a l’estalvi, en especial el que està en comptes i dipòsits bancaris, amb un interès mitjà del 0,01% en què tenen un termini de fins a un any; del 0,57% entre un any i fins a dos i del 0,20% en els terminis de més de dos anys.

Pensions

Un altre dels efectes de la pujada del nivell general de preus és el seu impacte a les pensions, amb una actualització que s’ha tornat a lligar a l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC) mitjà de l’any fins al novembre. Fins a l’octubre, la inflació mitjana de l’exercici s’ha situat entorn del 2,5%. La Seguretat Social ha d’abonar la diferència entre el nivell que es marqui al novembre i el 0,9% que van pujar les pensions aquest 2021. A més, el 2022 les prestacions s’han de revaloritzar a partir d’aquest nivell.

L’evolució de la inflació subjacent indicaria que l’enlairament de l’energia s’estaria traslladant al conjunt de l’economia, tot i que encara hi ha molta distància entre la inflació més volàtil i l’estructural. Per això les autoritats monetàries no estan encara preocupades o així ho manifesten públicament.

Notícies relacionades

Sánchez s’obre a retocar el decret de la llum

Espanya s’endeutarà un 25% menys del previst aquest any

La Cambra de Comerç de Barcelona ja va advertir ahir que la recuperació del nivell de producte interior brut (PIB) podria retardar-se a Catalunya fins al 2023 en el cas que la inflació i la falta de subministraments s’enquistin de manera prolongada.

Un dels elements essencials de l’escalada dels preus és l’electricitat, amb un preu al mercat majorista que s’ha assentat per sobre dels 200 euros el megawatt (MW) hora (MWh), davant una mitjana al voltant de 60 euros del maig passat. Aquests increments es traspassen als rebuts d’uns 11 milions de consumidors amb la tarifa regulada (PVPC). L’origen d’aquestes alces és la cotització del gas.