Sánchez anuncia 100 milions més en ajudes per l’alça de la llum

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que el pròxim Consell de Ministres aprovarà un decret llei pel qual es destinaran 100 milions d’euros addicionals per ajudar les famílies més vulnerables i empreses per la pujada de la factura de la llum i de cara a l’hivern.

Sánchez també anunciat que en aquest mateix consell s’aprovarà «la primera llei de Vivenda de la història de la democràcia», que farà que «un dret que és a la Constitució es converteixi en un veritable dret».

El cap de l’Executiu ho ha anunciat aquest diumenge a Mèrida durant la seva intervenció en el 13è Congrés Regional del PSOE d’Extremadura, que ha reelegit Guillermo Fernández Vara com a líder dels socialistes extremenys i la seva nova comissió executiva amb el 99,01% dels vots.

Les mesures previstes pel Govern

El Govern ha decidit ampliar les principals mesures de l’escut social des del 31 d’octubre al 28 de febrer del 2022. Així ho han proposat els set ministeris involucrats de cara a la seva aprovació en el Consell de Ministres del pròxim dimarts. L’Executiu ampliarà així tant la prohibició dels desnonaments de famílies vulnerables que viuen de lloguer, com la possibilitat que aquest tipus de llars obtinguin un ajornament o condonació en el pagament i una extensió del termini de venciment del contracte d’arrendament. Així mateix, s’ampliarà la prohibició de tallar-los els subministraments fonamentals (com la llum, l’aigua i el gas) i les mesures relatives a la violència de gènere. La pròrroga farà que aquestes mesures de l’escut social finalitzin alhora que el mecanisme especial d’ertos per la pandèmia. El Govern, paral·lelament, preveu estendre el termini perquè els llogaters afectats per la suspensió dels desnonaments puguin sol·licitar una compensació a partir del 30 de novembre fins al 31 de març.

Les iniciatives d’escut social van ser aprovades el març de l’any passat després de l’esclat de la pandèmia i s’han prorrogat i ampliat en diverses ocasions, l’última el passat 3 d’agost. La seva nova pròrroga coincidirà previsiblement amb l’aprovació del projecte de la llei de vivenda, del qual ja es coneixen alguns punts com la definició de grans propietaris als amos de 10 o més vivendes, la reserva del 30% de les promocions per a Vivendas de Protecció Oficial (VPO), un recàrrec de fins al 150% en l’IBI per a vivendes buides o la limitació dels preus del lloguer a les zones tensades.

Un moment d’alces de preus

L’anunci d’aquesta aportació econòmica especial arriba en el marc d’una gran escalada del preu de l’electricitat al mercat majorista (pool), que ha repuntat aquest diumenge prop d’un 1% fins a situar-se en 213,29 euros el megawatt hora (MWh), mantenint-se novament per sobre de la barrera dels 200 euros/MWh i marcant el preu més alt des que hi ha registres per a un diumenge. Aquest alça del preu de la llum mantinguda en els últims mesos amenaça les famílies vulnerables amb l’arribada de la baixada de les temperatures, però també la indústria, que reclama ja mesures urgents per minimitzar l’impacte de l’alça dels costos en els seus comptes de resultats. L’impacte és especialment seriós en les empreses electrointensives, tot i que algunes d’elles mantenen contractes de subministrament a mitjà termini i han pogut fins ara eludir la pujada de preus energètics.

El preu de l’electricitat aquest diumenge, dia en què disminueix l’activitat econòmica i la demanda energètica és menor, multiplica per 14 l’import que va registrar el ‘pool’ durant el quart diumenge d’octubre de l’any passat (14,78 euros).

Notícies relacionades

Les grans elèctriques proposen eliminar el PVPC i crear una tarifa regulada només per a gent vulnerable

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Els preus del mercat majorista repercuteixen directament en la tarifa regulada o PVPC, a la qual estan acollits gairebé 11 milions de consumidors a Espanya i serveix de referència per als altres 17 milions que contracten el seu subministrament al mercat lliure.

L’escalada de preus que afecta gran part d’Europa es deu, entre altres factors, a l’encariment del gas als mercats internacionals, que es fa servir a les centrals de cicle combinat i que marquen el preu del mercat en la majoria de les hores, i l’augment del preu dels drets d’emissió de diòxid de carboni (CO2).