Les Canàries són la regió amb més ‘supergrans’ tenidors de vivendes

La idea de Podem i els socialistes és que la seva llei –amb la qual està d’acord el Govern de les Canàries– serveixi per posar límit a les pujades desorbitades dels lloguers en el que han anomenat ‘zones tensades’. Seran els governs autonòmics o els ajuntaments els que, en tot cas, declararan tensada una localitat o un barri determinats. La declaració impediria als petits propietaris incrementar el lloguer de casa seva o del pis mentre estigui vigent –es veurien així afectats per no poder aprofitar-se de l’augment de la demanda–, però el seu veritable objectiu són els grans tenidors, a qui es forçaria a baixar els arrendaments en funció d’un índex públic de preus de referència que encara s’ha de definir. La futura normativa –no tirarà endavant en l’actual legislatura, per tant, podria no veure mai la llum si després de les eleccions del 2023 hi ha un canvi de govern– afecta així de manera especial 15.833 propietaris d’immobles a les illes. Són els grans tenidors, els que tenen més de deu edificis. Poc menys de 16.000 multipropietaris que haurien de «limitar» els lloguers que cobren als inquilins a les zones tensades.

L’estadística de la Direcció General del Cadastre, òrgan dependent del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, especifica que aquests 15.833 grans propietaris que hi ha a l’arxipèlag es divideixen en tres grups: els que tenen al seu patrimoni entre un mínim d’11 i un màxim de 25 béns arrels; els que compten amb entre 26 i mig centenar d’immobles, i els que en tenen 51 o més. Així doncs, en el primer grup hi ha 12.811 persones físiques o jurídiques cadascuna de les quals disposa d’una mitjana de 18 edificis, un total d’uns 231.000. En el segon hi ha els 1.860 propietaris d’entre 26 i 50 immobles, amb la qual cosa cada un d’ells té una mitjana de 38 béns arrels. Aquest altre grup controla uns 71.000 edificis. I finalment hi ha els esmentats 1.162, amb almenys 51 immobles cada un, els que, com a mínim, posseeixen en global una cartera de 60.000 propietats. Els grans tenidors de les Canàries reuneixen així un patrimoni immobiliari de, pel cap baix, 361.000 béns arrels, la majoria, vivendes i, en segon lloc, locals comercials.

La llei que Podem i el PSOE volen posar en pràctica parla de grans tenidors sense distinció, és a dir, engloba en aquesta categoria tots els que tinguin més de deu propietats immobiliàries. Prenent aquesta definició com a referència, les Canàries tindrien els grans tenidors que li correspondrien en funció de la seva població. Les illes són la setena comunitat autònoma per nombre d’habitants, i també són la setena comunitat autònoma per nombre de grans tenidors. No sorprèn així que Andalusia, amb 47.495 titulars de més de deu béns arrels, i Catalunya, amb 45.287, siguin les dues regions amb més grans tenidors, ja que també són, i amb diferència, les dues regions més poblades del país. No obstant, sí que crida l’atenció el fet que l’arxipèlag sigui la comunitat amb més supergrans tenidors. En termes quantitatius, només les quatre autonomies amb més habitants –Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid i País Valencià– superen els 1.162 titulars d’almenys 51 edificis que hi ha a les illes. Però en termes relatius, això és, considerant la població de cada territori, les Canàries és, i amb molta diferència, l’autonomia amb més presència d’acaparadors immobiliaris.

A l’arxipèlag hi ha un propietari de més de 50 edificis per cada 1.873 habitants. Per fer-se una idea de fins a quin punt es tracta d’una proporció extraordinària, n’hi ha prou amb apuntar que la segona regió amb més pes dels supergrans tenidors al seu mercat immobiliari –les Balears– en té un per cada 2.334 habitants.

18 mesos de marge

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

18 mesos de margeA les Canàries també són un col·lectiu nombrós, malgrat no tenir la consideració de grans tenidors a efectes de la llei de vivenda de Podem i els socialistes, els propietaris d’entre sis i deu béns arrels. Aquest grup l’integren a les illes un total de 39.265 persones, sempre segons les dades de la Direcció General del Cadastre. Són exactament 55.098 els titulars a l’arxipèlag d’un mínim de sis immobles. Poc més de 55.000 propietaris que acumulen uns 675.000 edificis. I després hi ha 632.133 illencs que tenen un únic immoble, bàsicament una casa o un pis. En conseqüència, uns 55.000 amos compten amb tantes propietats immobiliàries –i fins i tot més– que els 632.000 que han de conformar-se amb una.

Cal tenir en compte que a la llei estatal li queda pendent una llarga tramitació a les Corts Generals. Tan llarga que pot prolongar-se fins a tres anys. Però donant per fet que finalment tiri endavant, i que ho faci en els actuals termes, encara hi hauria un termini de 18 mesos des de la seva promulgació durant el qual el Govern central, els executius autonòmics i les entitats locals tancarien els detalls de l’índex de preus de referència. En aquell any i mig des de l’entrada en vigor de la normativa, els propietaris, els grans, els mitjans i els petits, encara tindran llibertat per exigir les condicions que creguin oportunes als contractes de lloguer. Després quedarien exposats al risc de tenir els immobles en zones tensades.