Frau a l’erari públic

Treball imposa 27 milions d’euros en multes a empreses per abusar dels ertos

  • Els inspectors de Treball detecten frau en una de cada sis empreses que investiguen

Treball imposa 27 milions d’euros en multes a empreses per abusar dels ertos

María José López

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els ertos han sigut una de les mesures estrella de l’escut social desplegat pel Govern durant aquesta pandèmia i un puntal que ha arribat a sostenir en els moments més durs de la pandèmia 3,5 milions de llocs de treball. Això és un consens estès tant entre empresaris com entre treballadors, i per finançar-los l’erari públic ha assumit un cost extraordinari. No obstant, feta la llei, feta la trampa, i milers de companyies han abusat i abusen d’aquesta mesura per descarregar part dels seus costos a les arques públiques.

 

La nova pròrroga dels ertos fins al 28 de febrer pactada entre el Govern, patronal i sindicats pretén posar el focus a perseguir aquests fraus. Des de març del 2020 fins al setembre del 2021 la Inspecció de Treball ha detectat un total de 5.703 infraccions en empreses, per les quals ha imposat multes i requeriments per valor de 27 milions d’euros, segons dades sol·licitades per EL PERIÓDICO al Ministeri de Treball.  

El volum de recursos públics per habilitar a les empreses una alternativa a l’acomiadament i blindar amb un mínim d’ingressos els treballadors afectats ha costat fins al moment 22.800 milions d’euros a l’Estat, entre prestacions i exoneracions de quotes a la Seguretat Social, segons dades remeses pels ministeris competents. Per posar en context, el SEPE va gastar en tot el 2019 un total de 19.022 milions d’euros en subsidis i prestacions. 

Per minimitzar el nombre d’empreses que pretenen aprofitar-se d’aquests recursos fraudulentament, la Inspecció de Treball manté, en la mesura que els seus efectius l’hi permeten, una campanya per perseguir aquests fraus. Fins ara ha finalitzat un total de 34.591 inspeccions, 5.703 de les quals han acabat amb una acta d’infracció. És a dir, els inspectors de treball detecten frau en una de cada sis empreses que investiguen. 

Els fraus més habituals

El frau més habitual que detecta la ‘policia laboral’ en les seves actuacions és el de treballadors que estan en erto una part o la totalitat de la seva jornada, però l’empresa igualment els fa anar a treballar, segons coincideixen les portaveus dels sindicats d’inspectors UPIT i SITSS. En principi les empreses han de comunicar al SEPE aquells treballadors que passen d’estar suspesos a activats i quines hores tornen a treballar. No obstant, no totes ho fan, i algunes aprofiten per descomptar-se la meitat de les cotitzacions però fan treballar tota la jornada als seus treballadors. «És difícil de comprovar, perquè moltes empreses han deixat de portar el registre de jornada durant la pandèmia», apunta la portaveu d’UPIT, Mercedes Martínez

Alguns d’aquests treballadors deixen de cobrar el sou i es queden només amb la prestació d’atur. I d’altres complementen la prestació amb pagaments en negre. «Si el treballador es reincorpora perquè l’empresa l’hi ordena però no sap que formalment segueix en erto, és només responsabilitat de l’empresa. Si sí que ho sap, ell també n’és responsable», explica la portaveu del SITSS, Ana Ercoreca

Altres fraus recurrents són els vinculats amb la vulneració dels compromisos d’ocupació associats a la recepció d’ajudes. Per exemple, treballadors que fan hores extres mentre part dels companys segueixen en erto. O empreses que contracten temporals amb baixos salaris per fer el treball d’una persona amb millors condicions que segueix en erto. O d’altres que no compleixen el compromís de no acomiadar en sis mesos i s’emporten la multa i el retorn de les exoneracions de tota la plantilla.  

Fins al 15 d’octubre per renovar els expedients

La nova pròrroga dels ertos obliga les empreses que vulguin mantenir el seu expedient a tornar a sol·licitar-lo davant l’autoritat laboral abans del 15 d’octubre, perquè aquesta en revisi les condicions. Inicialment es va plantejar que actués el silenci negatiu, és a dir, si l’administració no deia res l’expedient quedava tombat. Això hauria donat més marge per revisar a Inspecció, tal com manifesten els sindicats. Tot i que finalment s’ha mantingut el silenci positiu. «El control s’està fent més a posteriori», afirmen des d’UPIT.

La formació, nova ombra de frau

Notícies relacionades

L’ombra del frau no s’estén sobre totes les empreses per igual i les que mantenen l’expedient des dels primers compassos de la pandèmia són les que més inquietud generen entre els sindicats. Dels 239.230 treballadors que a últim dia de setembre seguien en erto, un total de 87.625 empleats estan en expedients que ja no disposen d’ajudes públiques especials per Covid. Els treballadors estan coberts amb la prestació, però les empreses no reben recolzament extra i, en principi, no haurien de tenir activitat. «Sospitem que allà es concentra el frau», apunta la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. «Estem preocupats», reconeix la seva homòloga de la UGT, Núria Gilgado.

En els tipus d’expedients que mantenen les ajudes, el Govern ha introduït un nou esquema, que entrarà en vigor al novembre, que dona més ajudes a les empreses que imparteixin formació. Aquest és un nou focus de potencial frau, segons assenyalen els inspectors. «Es vigilarà que s’ha donat aquesta formació i que no hi ha empreses pantalla que emeten el certificat a costa de no fer res», apunta la portaveu de SITSS. 

Temes:

Ocupació ERTO