La IA revoluciona la prevenció d’incendis i l’anàlisi dels boscos

Josep Peñuelas, investigador del CSIC i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), afirma que "la gran revolució" ha sigut la gestió de les ingents bases de dades que hi ha : "La intel·ligència artificial ha marcat un abans i un després a l’hora de reconèixer els impactes dels incendis". Peñuelas treballa amb estadístiques avançades de tot el món de cara a fer prediccions i anticipar quins terrenys són més propensos a que es puguin acabar cremant.

L’anàlisi es tradueix en la utilització de mapes de seguiment que són cada vegada més detallats sobre el perill que hi ha, però també sobre les conseqüències que es desencadenen a partir dels incendis que ja s’han produït: "Podem saber amb concreció el diòxid de carboni i el carboni negre que generen, cap a on es desplacen aquestes emissions i quins efectes tenen sobre els ecosistemes". Això va passar, per exemple, durant els incendis que hi va haver l’agost a la Península: els satèl·lits de Copernicus van revelar que el foc va deixar unes emissions rècord i va convertir l’últim estiu en el més contaminant del segle a Europa.

Peñuelas afirma que cada vegada existeixen de més mètodes disponibles per tractar la informació. "Sobretot, obtenim imatges de satèl·lits com Landsat i Sentinel, els vols Lidar, plataformes com Google Earth Engine i dades meteorològiques", relata. Després, a partir de l’ús d’algoritmes automàtics, es poden identificar patrons que serien invisibles per a l’anàlisi humana.

"Ara, els últims satèl·lits de la Unió Europea ofereixen unes resolucions molt més fines i dades obertes, cosa que permet afinar el diagnòstic, tot i que, per contra, es generen uns volums d’informació tan extensos que exigeixen supercomputació", precisa Víctor Granda, científic especialitzat en el sistema Lidar. "Treballar amb bases de dades tan àmplies i poder interpretar la informació impacta de ple en les conclusions científiques a què arribem", diu Peñuelas.

El còctel format per IA, supercomputació i teledetecció permet reconstruir amb precisió com evoluciona un bosc abans, durant i després que tingui lloc un incendi. Peñuelas ha estudiat, per exemple, incendis ocorreguts a l’Amazònia, a Sibèria ("amb flames a tocar dels icebergs") o a l’Amèrica del Nord. A partir de les sèries temporals d’humitat i meteorologia i a través de la IA, per exemple, s’ha pogut constatar que hi ha hagut un augment d’incendis extrems.

Regeneració lenta

Però també s’ha pogut demostrar que els ecosistemes, després del foc, triguen cada vegada més a aconseguir tornar a l’estat que tenien abans. Aquest retard està associat a la menor supervivència de llavors en ambients que són més secs i calorosos. Els estudis basats en aquestes grans bases de dades també mostren que la intensitat de l’incendi és més determinant que la meteorologia posterior, a l’hora de poder facilitar la recuperació: "Quan el foc és molt sever, no només calcina les copes, sinó també les llavors i el sòl orgànic, el que pot bloquejar la regeneració natural durant anys".

Notícies relacionades

Vacunar-se contra l’herpes podria ajudar a reduir el risc de demència

El desallotjament del B9 de Badalona té un termini de 15 dies

L’equip liderat per Peñuelas ha detectat aquest tipus de comportament, sobretot, als boscos boreals, on menys d’un terç dels ecosistemes afectats per incendis intensos aconsegueix recuperar-se per complet en set anys. "L’ús d’intel·ligència artificial, en resum, aporta una visió més realista i concreta de l’estat del bosc", conclou l’investigador.

Els sistemes d’intel·ligència artificial, a més de permetre accelerar els estudis científics sobre els boscos i el foc, també estan aportant informació extra als bombers i als cossos d’emergències. "La intel·ligència artificial és decisiva per revisar 2.000 fotos fetes per un dron i saber si hi ha alguna persona o no a les imatges", exemplifica Marc Matarrodona, cap de la unitat de drons dels Bombers de la Generalitat. "L’ull humà no seria capaç de filtrar tan ràpidament la informació rellevant i això ens permet prendre una decisió o una altra mentre som enmig de l’operatiu", afirma.