Més de 25.000 treballadors de la indústria porcina catalana, en suspens després d’una setmana de crisi sanitària

Dimarts passat hi va haver un conat de pànic entre els treballadors de la indústria porcina, quan va transcendir que el Grupo Jorge rescindia un contracte amb una de les seves empreses de treball temporal i un total de 458 empleats van quedar suspesos. Les primeres informacions que van arribar als delegats sindicals van parlar d’acomiadaments, si bé després es van matisar i es van rebaixar a un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto). Un erto com els de la covid, que permeten estalviar gran part de la massa salarial però que no impliquen un acomiadament. Similar a aquells que van portar a la ‘nevera’ milions d’empleats quan les restriccions sanitàries van obligar a tancar tot negoci imprescindible, però després els van permetre reincorporar-se al seu lloc. Precisament, gran part de la indústria càrnia no va parar durant la pandèmia, atès aquest estatus de treballadors essencials».

Des dels sindicats van témer a principis de setmana que aquest anunci del Grupo Jorge pogués generar un efecte dòmino i que altres companyies del sector, al veure que un dels gegants del gremi alleugeria massa salarial a les primeres de canvi, imitessin la pràctica. La Generalitat, segons ha pogut saber aquest mitjà, va actuar ràpidament i va mantenir una reunió amb quatre empreses dedicades a l’especejament i ubicades a Osona, l’epicentre de la matança de porc de Catalunya. L’administració catalana va reclamar a Le Porc Gourmet, Rivasam, Marcjoan i Productos Porcinos Secundarios (PPS), totes societats propietat del Grupo Jorge, que aguantessin la posició i no optessin per ajustaments de plantilla.

Posteriorment, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, es va reunir amb les cinc principals exportadores del porc català, per allargar-los la mà, escoltar les seves demandes per gestionar aquesta crisi i, al seu torn, repetir aquest missatge de «calma», segons va explicar en una compareixença posterior. Des del sindicat CCOO expliquen a aquest mitjà que «de moment les reunions han causat l’efecte desitjat» i no tenen constància de noves reestructuracions, ni temporals, ni definitives.

Osona és un dels focus més sensibles laboralment, segons apunta l’historiador econòmic i professor de la UB Pere Castells ja que la indústria del porc s’ha articulat a través de grans empreses i economies a escala. Com a dada, cinc companyies crien el 30% dels porcs que s’engreixen a Catalunya. I Osona s’ha erigit durant les últimes dècades com el punt on les principals companyies, tant catalanes com aragoneses, van a matar els seus marrans.

No és fútil que Osona formi part de la província de Barcelona, mateix límit burocràtic que Collserola, el focus del brot. Això ha provocat que països com la Xina hagin acceptat continuar comprant porc català, però hagin exclòs, per minimitzar riscos, els porcs de la província de Barcelona.

Països com el Japó, Corea del Sud, Xile, el Vietnam o Taiwan estan negociant amb el Ministeri d’Agricultura en quines condicions es reobren les exportacions, si és que es reobren –per exemple, el Japó no està per la feina i és el segon exportador–. La indústria porcina catalana mou cada any 1.000 milions d’euros en exportacions més enllà de la UE.

Ajuts econòmics per al sector

L’especialista en dret laboral i professora de la UPF Consuelo Chacartegui considera que l’erto és el mecanisme idoni per gestionar l’actual crisi del porcí. En conversa amb aquest mitjà, assumeix que seran necessaris ajustaments temporals, ja que el bloqueig temporal de part de les exportacions més enllà de la Unió Europea provocarà una disminució d’activitat generalitzada. Si bé també que aquesta disminució de l’activitat serà «conjuntural» i que això, sumat a les ajudes econòmiques que des de l’Administració ja s’han anunciat a les companyies del sector, redueixen la causa objectiva per justificar acomiadaments.

De moment, el Govern ja ha anunciat que aprovarà en el Consell Executiu d’aquest dimarts vinent un fons de 10 milions d’euros en subvencions per a empreses afectades. Fons que serà ampliable amb 10 milions d’euros addicionals si l’administració considera que són necessaris per ajudar a capejar les crisis.

Pendents del Mecanisme RED

Actualment, al Departament de Treball únicament han rebut un expedient temporal, el de l’ETT del Grupo Jorge (la societat GCT plus). Els tècnics del Departament encara no han decidit si incorren o no les causes de força major que justifiquin l’expedient. Els sindicats van desconfiar inicialment, ja que la companyia va tardar tot just 48 hores a aplicar la mesura i encara no havia passat prou temps, segons consideren, perquè les afectacions de la crisi sanitària, per més que previsibles, fossin ja notòries. Treball té fins dijous d’aquesta setmana vinent per decidir si accepta o no l’expedient.

Notícies relacionades

Per primer cop es construeixen més pisos oficials de lloguer que de venda

Bruno Pérez Juncà : "Ara mateix, amb la IA, tothom pot ser un ciberdelinqüent"

L’actual normativa ja permet a les empreses recórrer a un erto, en similars condicions a les que van operar durant la pandèmia, si bé el Govern té en la seva potestat activar ajuts addicionals. Seria el cas del Mecanisme RED, un recolzament extra que descarrega de més costos laborals les companyies d’un sector en crisi que hi recorrin. Per activar-lo, ho ha de fer el Govern a través d’un Consell de Ministres.

De moment, aquesta opció no s’ha plantejat públicament, si bé la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va afirmar a mitjans de la setmana passada que «seguim amb atenció l’evolució de la pesta porcina, que continua limitada a senglars i, ara per ara, sense impacte en les explotacions ramaderes. Si fos necessari, els ertos de força major podrien activar-se immediatament per protegir empreses i persones treballadores mentre duri la situació».