Per primer cop es construeixen més pisos oficials de lloguer que de venda

Sorpasso a l’habitatge de protecció oficial (HPO). Per primera vegada en la sèrie històrica a Espanya, els promotors van completar les obres de més promocions d’HPO destinats al lloguer que a la venda per unitats a compradors particulars, segons el Ministeri d’Habitatge i Agenda. Durant el primer semestre es van entregar 2.999 immobles de la primera categoria, davant 2.183 de la segona, xifres que evidencien que l’HPO en venda els últims anys ha anat perdent progressivament pes en favor de la del lloguer.

Tot i que hi ha un clar canvi de tendència, ja que el pes de l’habitatge protegit en propietat ha passat de ser més el 70% del total, fins al 99% en algun trimestre, al 50% o menys els últims nou mesos, la compra d’HPO és la modalitat històrica per excel·lència. Així, des del 2014 se n’han entregat més de 68.500 en propietat, davant els prop de 21.100 immobles destinats al lloguer.

L’habitatge protegit, sigui en venda o lloguer, són pisos amb un sòl que va ser qualificat urbanísticament com a protegit perquè hi obliga la llei, fet que en limita el preu de venda o lloguer durant aquell període de protecció. No obstant, per a la seva construcció la gran majoria no ha rebut ajudes públiques i ha sigut promogut per agents privats amb finançament privat, motiu pel qual un habitatge protegit no es pot considerar un habitatge públic. Des del 2014, els promotors públics, principalment les empreses municipals, han posat en marxa només 22.600 habitatges protegits, davant els més de 84.000 dels promotors privats.

Explicació de l’augment

El motiu després d’aquest auge del lloguer és que, "des del Pla Estatal d’Habitatge del 2013, les ajudes a la promoció d’habitatge protegit o per a l’adquisició d’habitatge s’han centrat només per al règim de lloguer", expliquen a l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE), a més que "els mil milions d’euros dels Fons Next Generation també han sigut exclusivament per a l’arrendament". "Les polítiques públiques els últims 10 anys s’han centrat a augmentar el parc d’habitatge protegit de lloguer", comenten les mateixes fonts.

Malgrat això, l’APCE considera que les dades "no responen a un canvi estructural a tot Espanya", sinó que el fenomen de creixement del lloguer "es concentra en unes quantes comunitats autònomes", que són Madrid, Catalunya, el País Basc, Andalusia, Navarra, Castella i Lleó i Galícia. "Malgrat aquesta orientació continuada de les polítiques públiques cap al lloguer, és ara quan s’ha registrat el volum més elevat de promocions acabades en aquest règim de tinença. Això reflecteix que la preferència dels espanyols continua sent majoritàriament la compra quan les condicions econòmiques i financeres ho permeten, de manera que es tractaria d’un fenomen més aviat conjuntural".

Del total de qualificacions definitives (habitatges protegits la construcció dels quals ha acabat), que pugen fins a 90.512 entre el primer trimestre del 2014 i el segon del 2025, el 65% han sigut immobles situats a la Comunitat de Madrid, el País Basc i Catalunya. En concret, de manera individual, la capital espanyola lidera la sèrie històrica. Representa el 44%, davant el 16% i 4,6% de Catalunya i País Basc, respectivament.

Sense HPO en propietat

És ressenyable el cas de Catalunya, on no es lliura un sol habitatge protegit en venda des del segon trimestre del 2017, fa vuit anys. Entre els motius hi ha el fet que, tenint en compte el preu màxim a què es poden vendre aquestes cases –tipificat per llei–, no és rendible per a un promotor construir, tenint en compte el cost de l’obra i del sòl. Addicionalment, els governs regionals han donat prioritat absoluta al lloguer, fet que els ha permès desenvolupar 3.174 pisos des del 2014.

No és l’única en una situació així. A les Balears només s’han entregat 14 habitatges en propietat des del 2014. A les Balears cap habitatge des del 2018 i només 257 en els últims 11 exercicis, a Cantàbria tot just 190 immobles i 0 des del 2016, i a Ceuta i Melilla no han certificat la finalització de les obres de cap HPO d’aquest tipus. Els últims anys, Madrid ha concentrat una bona part del creixement de l’HPO de lloguer. Entre el 2014 i el 2019 es van acabar 1.244 pisos d’aquesta modalitat, davant els 8.381 del període entre el 2020 i el 2025.

Notícies relacionades

Bruno Pérez Juncà : "Ara mateix, amb la IA, tothom pot ser un ciberdelinqüent"

Els empleats suspesos per la pesta porcina pugen fins a 458

Segons expliquen des de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (Asprima), el motiu de l’ascens a la capital és el Pla Vive, un programa de col·laboració publicoprivada impulsat pel Govern regional per a la promoció per part d’inversors d’immobles destinats al lloguer en terrenys propietat de l’Administració.

"Històricament, l’habitatge protegit de lloguer, majoritàriament de caràcter públic, representa el 20% del total de l’HPO. Aquests tres trimestres s’incrementa el pes d’habitatge de lloguer pel Pla Vive. No obstant, la dada de qualificacions definitives encara no recull els increments de producció deguts a l’actualització de preus màxims de venda de l’habitatge protegit a la regió, que ja s’ha traduït en un creixement del 700% en qualificacions provisionals el 2024, cases que es lliuraran entre el 2026 i el 2027", explica Carolina Roca, presidenta d’aquesta patronal.