Felip VI, Sánchez i Feijóo s’enfronten als seus fantasmes familiars

Dilluns va aparèixer a les xarxes socials el vídeo de Joan Carles I davant d’un croma amb la bandera d’Espanya per demanar als joves que recolzin el seu fill, Felip VI. La imatge era tan impactant queera difícil creure que fos certa. Podia ser un enregistrament creat amb intel·ligència artificial. No obstant, no van fer falta gaires trucades per confirmar que era veritat. De fet, pocs minuts després fins i tot la mateixa Zarzuela va ajudar a reconfirmar-ho quan va reaccionar mostrant el seu rebuig i dient que no veia aquest gest de l’emèrit ni «oportú» ni «necessari».

Felip VI havia optat pel silenci quan va sortir el llibre ‘Reconciliación’ a França el mes passat i va tenir constància de totes les crítiques que el seu pare li fa a ell i a la reina Letizia. Aquesta setmana, en canvi, amb el vídeo ha volgut abandonar aquesta passivitat i respondre. 

Potser té present el consell que li va donar fa tres anys públicament Rafael Spottorno, l’últim cap de la Casa del Rei amb Joan Carles I: en una conferència pública va recomanar a Felip VI menys «prudència» i més gosadia en general en la seva vida, i en particular davant el Govern, per evitar el risc de semblar «irrellevant». 

Pedro Sánchez ha deixat aquests dies una altra frase incunable per a l’hemeroteca: «Des del punt de vista personal, [José Luis Ábalos] era un gran desconegut per a mi», va dir el president del Govern a Gemma Nierga a TVE. Sánchez va acumulant «granotes» i perdent banderes. Entre la de la corrupció –destripada per Ábalos i Santos Cerdán per la suposada trama de manipulació d’obres públiques– i la del feminisme –amb un PSOE passiu davant les denúncies per presumpte assetjament sexual de Paco Salazar, segons ha revelat ‘eldiario.es’–, el partit progressista està perdent un capital polític que sembla difícil que pugui recuperar davant el nou cicle electoral que ens ve a sobre.

Sánchez assegura que, malgrat aquests escàndols i la impossibilitat de treure uns Pressupostos per tercer any consecutiu, està disposat a seguir fins al 2027, quan acabaria la legislatura. Per poder continuar mig viu (i mentre avancen en els tribunals els casos de la seva dona, el seu germà i els comptes del PSOE) necessita que Carles Puigdemont no consumi el divorci anunciat. Aquesta setmana ha sigut Sánchez el que li ha regalat les orelles des d’entrevistes amb mitjans catalans. La setmana passada va ser Alberto Núñez Feijóo el que va viatjar a Barcelona a demanar els vots a Junts per a una moció de censura. Els populars han passat de voler veure’l a la presó, com li cridaven en les manifestacions aquest any, a pidolar-li atenció i la moció.

Els missatges de Carlos Mazón i el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, a Salomé Pradas, la que era consellera de Justícia i Interior el dia de la dana, revelen que la responsable de l’emergència els va informar de la magnitud de la riuada. Pradas va concretar, en un whatsapp a les 13.03 hores, del risc del barranc del Poio, un temor que Mazón ha assegurat durant un any que no coneixia. «Collonut», va respondre el polític a la seva consellera quan li va parlar de la situació al barranc, la comarca de la Ribera Alta i el riu Magre. 

Notícies relacionades

El cap de gabinet de Mazón va intervenir en l’ES-Alert: "Salo, de confinar res, sisplau"

La querella contra Martínez Arrieta

El pèssim acompliment de Mazón i el retard de Feijóo a descavalcar-lo han danyat greument la imatge de «bon gestor» de la qual el PP ha fet gala sempre. El partit porta diversos errors seguits: a la dana cal afegir-hi els problemes amb les mamografies a Andalusia (PP, Juanma Moreno) i aquesta setmana, per una investigació d’‘El País’, s’hi ha sumat un altre escàndol: el del sistema sanitari a Madrid. Feijóo ha reaccionat ràpid i, després d’haver vist com Isabel Díaz Ayuso li marcava el ritme amb Sánchez, ell li ha reclamat «una auditoria» a l’Hospital de Torrejón (públic però gestionat per una empresa privada) per veure si és veritat que s’han pres decisions per augmentar els ingressos en detriment de la salut dels pacients. 

Feijóo necessita que en les quatre eleccions autonòmiques que s’esperen abans del maig (Extremadura, Castella i Lleó i Andalusia, segur, i probablement també Aragó) la dependència de Vox sigui mínima. Per Feijóo, cada ensopegada autonòmica amplifica el mateix dubte: com sostenir el relat de gestor seriós mentre la ‘dreteta valenta’ de Vox creix com a partit ‘antisistema’.