L’arquitectura, escultura descomposta

Malgrat que li horroritzés el terme, amb Gehry s’apaga un dels grans arquitectes estrella internacionals. Sens dubte un dels més populars i amb una obra més reconeixible per estrambòtica.

Va néixer l’any 1929 al Canadà, fill de pare jueu rus, conductor de camions i comerciant, i de mare jueva polonesa, aficionada a l’art i melòmana, que influiria fortament en el seu fill. Als 18 anys la família es trasllada a Los Angeles, als Estats Units. Es gradua en arquitectura a la Universitat del Sud de Califòrnia i, després de fer el servei militar, estudia urbanisme a Harvard, que abandona decebut.

Després d’una llarga temporada treballant en un estudi aliè, finalment decideix muntar el seu. Podem dir que la seva primera obra rellevant la fa amb 50 anys. És la reforma de la seva pròpia casa a Santa Monica (Califòrnia). L’havia comprat la seva segona dona, la panamenya Berta Aguilera. Li va adossar diversos mòduls, principalment una gran cuina, amb estructures i material barat d’aspecte provisional. Els veïns molestos, li van preguntar quan trauria les tanques de la construcció, la seva façana definitiva, i ell va contestar que quan ells traguessin les seves horribles cases burgeses. Era un home de geni.

A partir de llavors la seva carrera fa un salt vertiginós, comença el seu denominat estil deconstructivista, on grans volums desconnexos se’n van maclando [una macla és una col·lisió entre peces com a medi de produir tensió] amb una forta expressivitat, molt pròxima a l’escultura. Tan rotund és el seu impacte en l’arquitectura mundial, que el 1989 rep el Premi Pritzker, el màxim guardó de la professió, quan encara faltava gairebé una dècada perquè acabés el museu Guggenheim, sens dubte la seva obra més completa.

Geometries ondulades

Però en realitat, la proposta del museu de Bilbao es basa en un projecte anterior, la Sala de Concerts Walt Disney a Los Angeles, demortr fins al 2003. Però en aquest projecte comença a utilitzar avançats programes d’ordinador, que per fi alliberen les formes, permetent geometries ondulades lliures, mai abans factibles. Una vinyeta sarcàstica, mostrava a Gehry dibuixant en un paper el museu i, al no sortir-li res, arrugar el full i tirar-lo a la paperera. Per tornar a recollir-la corrent i utilitzar el paper espremut com a model. I certament Gehry sempre va treballar des de dibuixos i petites maquetes, que anaven creixent en dimensió fins a permetre-li experimentar l’espai. "Aquesta és la meva habilitat més gran com a arquitecte. Ser capaç de transformar un esbós en una maqueta i en un edifici". Va ser un creador molt lliure, poc amic del gremi i defensor aferrissat de la seva llibertat creativa: "Només treballo amb clients que tenen respecte per l’art de l’arquitectura".

Espectacle

Notícies relacionades

Israel celebra mantenir-se a Eurovisió i condemna el "boicot"

Netflix revoluciona Hollywood amb la compra de Warner Bros i HBO Max

A Espanya va rebre el Premi Príncep d’Astúries el 2014 i en la seva entrega, quan li van preguntar si la seva arquitectura era espectacle, no va tenir problema en polemitzar dient que "el 98% dels edificis que es fan avui són pura merda, no tenen sensibilitat, sentit del disseny i respecte per la humanitat".

Seguint l’estela longeva d’altres grans arquitectes, Gehry ens deixa als 96 anys, Frank Lloyd Wright ho va fer amb 91, Philip Johnson als 98, Oscar Niemeyer als 104, Ieoh Ming Pei als 102 i Oriol Bohigas, de qui en pocs dies celebrarem el centenari del seu naixement, un mes abans d’haver arribat als 96.