Reforma laboral pendent

Salari mínim: Díaz s’enfronta al primer gran ‘no’ de la patronal

  • La patronal es desmarca de la proposta de Treball i endureix la seva posició de cara a una tardor calenta, en la qual es decidirà la reforma laboral

Salari mínim: Díaz s’enfronta al primer gran ‘no’ de la patronal
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La pujada del salari mínim s’està posant costa amunt a la vice presidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Al rebuig dins del mateix Govern d’assumir-la al gener se suma el ‘no’ de la patronal, que el defensava tant a principis d’any com ara al setembre. La reunió d’aquest dilluns entre Treball i els agents socials ha acabat sense acord i, tret de gir inesperat en què la CEOE canviï la seva postura, el Consell de Ministres aprovarà una revisió de l'SMI que no comptarà amb el beneplàcit unànime del diàleg social. 

En cas de no fructificar aquests «contactes informals» en els quals entra ara la negociació, això significaria la primera gran punxada de Díaz en un terreny en el qual fins ara pràcticament només ha aconseguit èxits, amb sis pròrrogues dels ertos Covid en el seu currículum, a més de la llei de teletreball, la ‘llei Rider’ i una primera pujada de l'SMI a 950 euros pactada al cap de pocs dies d’assumir la cartera de Treball. Fins ara la patronal només s’ha desmarcat en un tema no de primera línia com van ser els reglaments de les lleis d’igualtat, sobre els quals, no obstant, sí que va negociar i per als quals es va acabar pactant un desacord.

El primer gran ‘no’ dels empresaris en el diàleg social està a prop i arribarà en la primera etapa d’un autèntic ‘tourmalet’ de negociacions, que posaran a prova l’idil·li negociador que des que va començar la pandèmia manté l’Executiu amb patronal i sindicats. És l’avantsala d’una tardor calenta, on la següent parada serà una nova pròrroga dels ertos. 

Calviño ja ha avançat que les ajudes hi seran pera qui ho necessiti, tot i que també ha apuntat, aquest mateix dilluns en una entrevista a TVE, que la nova pròrroga pretenen plantejar-la amb diferents condicions. I que aquestes no frenin la creació d’ocupació. Això pot traduir-se en menors recursos disponibles, després d’un any i mig d’una despesa pública sense precedents per sostenir l’esquema d’ertos. En l’última pròrroga ja es van caldejar les taules a última hora i Pedro Sánchez va haver de pactar un Consell de Ministres extraordinari per aprovar una renovació el consens de la qual va arribar en el temps de descompte. 

Reforma laboral pendent

Després d’SMI i ertos arriba el torn a la reforma laboral, on les posicions entre patronal, sindicats i el Govern difícilment podrien estar més allunyades. De fet, la CEOE ja va manifestar públicament abans de l’estiu que en les condicions dels últims esborranys no hi havia més negociació possible amb ells; abonant el terreny per al desacord final d’un text que sí o sí acabarà arribant al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Ja que així ho ha promès el Govern d’Espanya a la Unió Europea i d’això depèn un desemborsament considerable dels fons europeus. Concretament el 2022 Brussel·les ha d’injectar 18.000 milions que depenen del compliment de 42 fites i objectius, entre els quals la reforma laboral o la de pensions. 

Notícies relacionades

És ara quan la cintura i l’habilitat negociadora de Yolanda Díaz i el seu equip serà posada a prova per una negociació en la qual els empresaris tenen moltes posicions per perdre i molt poques a guanyar. I en la qual els sindicats volen recuperar terreny després d’una dècada sota l’herència de Mariano Rajoy. Mentre l’Executiu aspira a pactar amb tots ells uns canvis amb què millorar el funcionament del mercat laboral i que, al fer-los seus el diàleg social, no siguin el principal objectiu a abatre en cas de canvi de color polític en el Govern, com ho ha sigut la, injuriada per molts, «reforma laboral» del PP.