Banca

CaixaBank guanya 4.181 milions i repartirà el 50% en dividends

L’entitat revisa a l’alça els objectius de retallada de costos fins als 940 milions anuals, davant els 770 milions previstos

El presidente de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri (izquierda), y el consejero delegado de la entidad, Gonzalo Gortazar, a su llegada a una rueda de prensa en la Sede social de CaixaBank en Valencia.

El presidente de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri (izquierda), y el consejero delegado de la entidad, Gonzalo Gortazar, a su llegada a una rueda de prensa en la Sede social de CaixaBank en Valencia. / EUROPA PRESS / Rober Solsona

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

CaixaBank va culminar el primer semestre amb un benefici net de 4.181 milions d’euros, que inclou l’aportació de Bankia només en el segon trimestre, davant els 205 milions del mateix període del 2020. El consell d’administració de l’entitat ha aprovat repartir els dividends del 50% dels beneficis, després que el Banc Central Europeu (BCE) hagi aixecat el veto que va imposar a la banca en la distribució de guanys a partir de l’1 de setembre.

La comparativa amb l’exercici anterior es veu distorsionada no només per les provisions portades a terme el 2020 per la crisi del coronavirus sinó per la fusió amb Bankia, que es va fer efectiva en el primer trimestre. De la xifra total de benefici, 2.903 milions corresponen a extraordinaris per la fusió amb Bankia: 4.300 milions del fons de comerç negatiu generat per la fusió, i cal restar-hi els 1.397 milions de costos per a ajust de personal i altres despeses de la integració. Si s’eliminen aquests efectes, el benefici seria de 1.278 milions, davant els 205 milions registrats en el mateix període de l’exercici anterior, que va estar llastat per les fortes provisions constituïdes per anticipar-se als impactes futurs associats a la Covid. 

Les ràtios de solvència s’han vist afectades per la fusió i la ràtio CET1, que mesura la solvència, se situa en el 12,9%. En el primer trimestre es recull l’impacte extraordinari de la integració de Bankia. La ràtio de morositat es manté estable. i se situa en el 3,6% i la ràtio de cobertura, en el 64%.

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha destacat que l’entitat «ha completat amb èxit la primera fase de la fusió, després de presentar un molt bon resultat semestral i d’haver arribat a un acord laboral per a la reorganització de l’entitat». A més, ha anunciat que «després de quatre mesos d’intens i fructífer treball d’integració» s’han revisat a l’alça «els objectius d’estalvis de costos fins als 940 milions anuals», davant els 770 milions calculats inicialment. 

Gortázar assegura que l’entitat compta «amb nivells molt confortables de capital i una excel·lent gestió del risc, cosa que li permet reprendre com a prioritat «una remuneració adequada» per als accionistes.

Prenent com a referència el compte proforma que suma els resultats de CaixaBank i Bankia, tant en el primer semestre del 2020 com en el del 2021, sense considerar els aspectes extraordinaris relacionats amb la fusió, el benefici se situa en 1.343 milions d’euros, davant els 347 milions d’euros del 2020. Amb aquesta visió comparable, els ingressos essencials, 5.641 milions d’euros, s’incrementen un 1,2%. 

El marge d’interessos ascendeix a 3.275 milions d’euros en el semestre (–2,3% respecte al mateix període del 2020). Aquest descens es deu a la caiguda dels ingressos del crèdit per la reducció dels tipus d’interès, i al canvi d’estructura de la cartera, amb un pes més gran dels préstecs ICO i crèdit al sector públic, i una menor aportació del finançament al consum, efecte parcialment revertit per una apel·lació més gran al BCE en millors condicions financeres. 

Els ingressos per dividends (152 milions d’euros) inclouen els de Telefónica i BFA (Banc de Foment Angola) per 51 i 98 milions d’euros, respectivament (50 i 40 milions el 2020). Els resultats atribuïts d’entitats valorades pel mètode de la participació (217 milions d’euros) es recuperen en el context de la millora de la pandèmia (+79% respecte al primer semestre de l’exercici anterior i +45,1% respecte al primer trimestre del 2021). 

El marge brut es redueix un 0,6%, principalment pels menors resultats d’operacions financeres (-68,4%) i les càrregues més grans registrades en altres ingressos i despeses d’explotació (+12,2%). Les despeses d’administració i amortització recurrents baixen lleugerament (-0,6%). 

Les dotacions per a insolvències se situen en –451 milions d’euros, davant els –1.814 milions en el primer semestre del 2020, que incloïa el registre d’una dotació per –1.450 milions per anticipar impactes futurs associats a la Covid.

Notícies relacionades

El grup arriba a un volum de negoci que supera els 964.000 milions d’euros (recursos i crèdits a la clientela). Els recursos en balanç arriben a 434.672 milions d’euros (+2,9% en el trimestre i +3,3% orgànic a l’any), ja que els actius sota gestió se situen en 151.456 milions, després de créixer un 3,8% en el trimestre i un 10,3% orgànic a l’any, és a dir, excloent-ne la incorporació de Bankia. Aquesta evolució ve marcada tant per les subscripcions positives com per l’evolució favorable dels mercats. El patrimoni gestionat en fons d’inversió, carteres i sicav se situa en 105.040 milions (+4,3% en el trimestre i +12,1% orgànic a l’any) i els plans de pensions arriben a 46.416 milions (+2,7% en el trimestre i +6,7% orgànic a l’any). 

El crèdit brut a la clientela se situa en 363.012 milions d’euros, un 48,8% més a l’any després de la integració del balanç de Bankia.