Els joves se senten molt lluny del que va comportar el franquisme

Tots quatre són plenament conscients que els discursos d’extrema dreta, filofeixistes o negacionistes arriben als joves a través dels telèfons mòbils. Aparells i relats que apareixen en les seves vides quan tot sovint encara no són capaços de ser-hi prou crítics, "sobretot els nois, que maduren més tard", remarca la Júlia, convençuda de la necessitat de retardar l’edat d’accés a les xarxes socials, fet en què coincideixen tots quatre, igual que en la demanda d’introduir el franquisme a les aules abans, perquè no arribi quan ja tenen una imatge –distorsionada– massa fixada al cap.

Sobre la magnitud del problema tenen mirades diferents. "No és ni de bon tros que tothom ho sigui, però sí que se senten comentaris com ara “amb Franco això no passava” en actitud de broma", apunta en Miquel, que confia que realment es tracti d’humor. "He demanat a xavals que diuen coses així que, si poguessin votar, realment votarien un partit que proposés aquestes coses i responen que no", afegeix, optimista. L’Eloi no opina el mateix. De fet, ho veu al revés: "Jo, per contra, he vist gent que no fa aquests comentaris en veu alta, però, si els demanes què votarien, et diuen que la ultradreta", esmenta el jove, que tem que si s’abaixa l’edat de vot als 16 "encara serien pitjor".

"Una barbaritat et fa viral"

No és l’únic que vol creure que són "realment bromes". "De vegades sents gent que coneixes fer aquests comentaris i saps que aquesta persona no és així, perquè saps com és, però, com que està en una generació tan digital, vivim envoltats de tants discursos feixistes, masclistes i racistes a les xarxes socials que moltíssima gent reprodueix el que sent, tot i que no pensin així. N’hi deu haver que sí, però moltes vegades no –prossegueix la Janna-. Molta gent ho fa a propòsit: “Deixaré anar qualsevol barbaritat i arribaràs a la gent o, com a mínim et faràs viral. Parlaran de tu”".

"Hi ha una part d’això però, al final, hi ha edats en què no tens un punt de vista crític i t’acabes creient tot el que et diuen. Ets tan jove que ets com una esponja", matisa la Janna. En el mateix sentit, en Miquel remarca que "l’algoritme premia els discursos d’odi. Només que facis like a un vídeo d’aquests una sola persona que jo segueixi, ja m’apareixen a mi. I tenen un impacte molt gran perquè són discursos directes, breus, amb dades que poden ser reals o no, però que impacten, i si no tens un punt de vista crític, els pots acabar creient". Segons un baròmetre del CIS, gairebé un 20% dels joves de 18 a 24 anys creuen que la dictadura franquista (que no van viure) va ser "bona" o "molt bona".

Tornant a la qüestió de la "broma" –una de les paraules més repetides durant la conversa–, l’Eloi considera que hi ha xavals que no es prenen gaire seriosament què va ser realment la dictadura franquista perquè no la van viure. "Al final, ja fa 50 anys, som d’una altra generació i ja no tenim vivències d’aquesta repressió; per això es fan bromes –afegeix–. El problema és que molta gent està exposada a aquests discursos d’odi de les xarxes, però, en canvi, no estan exposades a històries de com era de debò la vida amb Franco, sobre la falta de llibertats, la por...".

La Júlia té clara la necessitat d’estudiar el franquisme abans i "amb una perspectiva més humana", "per posar-se a la pell de les persones que el van patir". "Si es fes, molts dels qui fan aquestes bromes s’adonarien que fort que va ser", afirma la jove, convençuda que fer-ho així seria molt més efectiu que no pas estudiar-ho "com una matèria més en el temari, dins d’un llistat de dates i esdeveniments històrics". "Posat com una referència històrica més enmig d’una llarga cronologia de fets no acabes d’entendre que dura que va ser la vida durant aquella etapa", manté la jove, que, com els seus tres companys de classe, va sentir parlar de la figura del dictador per primera vegada a casa, bastant abans que a l’institut.

De fet, tots quatre asseguren que a classe ho van estudiar "molt per sobre" a final de 4t d’ESO, quan "ja estàs amb la mentalitat d’estiu, d’acabar l’ESO, de graduar-te i ni tu estàs centrat com a estudiant ni els professors tenen temps d’explicar el tema a fons", comenta la Júlia.

La Janna coincideix amb la seva companya a assenyalar que a 4t d’ESO es van centrar molt més en la Segona Guerra Mundial. "L’any que ve, en teoria, sí que ho hem de treballar, perquè el franquisme s’estudia a 2n de batxillerat", afegeix. El problema, és clar, és que no tots els estudiants fan batxillerat, i programar-ho aleshores és deixar molts joves –des dels que no continuen estudiant fins als que opten per fer cicles formatius– fora. "Jo no ho treballaria d’una manera tan teòrica sinó, ja des de primària, fer-ho amb documentals a Cultura i Valors o una d’aquestes matèries. Documentals sobre com es vivia en la postguerra, amb testimonis, i després ja els últims cursos de l’ESO, ja entrar en la part més teòrica", hi insisteix la Janna.

I hi ha un altre tema en què coincideixen tots quatre: és més habitual –i preocupant– sentir comentaris racistes i masclistes que no franquistes.

«Hi ha tants discursos tòxics a les xarxes que molts repeteixen el que senten, tot i que no pensin així»

JANNA EL BOUTI

«Sí que se senten comentaris com ara ‘amb Franco això no passava’ en actitud de broma»

MIQUEL SOLÉ

«El franquisme s’ha d’estudiar amb perspectiva més humana per posar-se a la pell dels qui el va patir»

JÚLIA MONTAÑÉS

Notícies relacionades

Illa pressiona Junts perquè avali el nou model de finançament

Feijóo retreu a Sánchez la "claveguera" de Ferraz

«Hi ha gent que no fa comentaris franquistes en veu alta, però et diuen que votarien la ultradreta»

ELOI GARCÍA