Espanya entra en la carrera pel GaN per multiplicar la seva potència armamentista

Quan al pilot del caça l’alerten els sensors que un llançamíssils apunta a la seva aeronau, o quan el comandant del carro de combat percep al tauler de control que s’aproxima un dron, o quan un satèl·lit capta amb les antenes senyals de moviments hostils a terra, la perícia del pilot, el sistema de defensa electrònica del carro i la sensibilitat en l’espai depenen cada vegada més d’uns vidres molt petits i preuats.

Importants firmes d’alta tecnologia de la defensa necessiten per innovar el compost que en la indústria coneixen per la seva nomenclatura química: GaN. Sense el nitrur de gal·li no es concep, per exemple, l’escut antiaeri que vol aixecar Europa. Sense aquest compost, els sistemes d’armes no podran rendir al nivell que exigeix avui la guerra. El GaN és molt menys popular que la pólvora, però tan essencial en la defensa del present com ho és aquest producte des de les guerres del passat.

Autonomia estratègica

El GaN és clau per a l’anomenada electrònica d’alta velocitat que reclamen les Forces Armades en tres nínxols de mercat decisius: la defensa de punt dels vaixells de l’Armada, el programa Falcó de refresc de la flota espanyola de caces Eurofighter i la planificació de Força 35 per a un renovat i digitalitzat Exèrcit de Terra. En l’Europa que busca autonomia estratègica només hi ha tres sales blanques en tres factories capaces de produir semiconductors amb GaN. La pionera és a la ciutat d’Ulm, a la vora del curs alemany del Danubi, i la gestiona el conglomerat industrial Thales Aerospace. Una altra funciona a Tiburtina, a la perifèria nord de Roma, controlada pel gegant de la defensa Leonardo. Ara en neix una tercera a Vigo, des d’aquest estiu amb participació majoritària d’Indra, principal tecnològica espanyola de la defensa, subministradora dels radars de referència per a l’OTAN, radars de llarg abast per a Ucraïna i radars, finalment, per a una bona part del control aeri civil europeu.

Mirant a Galícia

Quan, al juny, Indra va revelar l’adquisició del 37% de la start-up gallega SPARC, la negociació s’havia portat amb la discreció que de vegades envolta moviments estratègics de la indústria en aquests temps de rearmament. No va ser aliena a aquest pas –confirmen fonts de Defensa– l’opinió d’assessors del comandament polític del ministeri, que controlen les innovacions del mapa industrial espanyol i insisteixen des de fa tres anys que qualsevol aspiració d’autonomia tecnològica passa per la fotònica.

I semiconductors fotònics és el que pot fabricar SPARC. Defensa va mirar a Vigo des que un grup d’emprenedors vinculats a la de Vigo Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i liderats per Francisco Díaz Otero, professor d’aquest centre universitari, van començar a difondre el seu projecte de muntar una planta per fabricar discos per a xips amb 200 treballadors. El 2027 estaran produint en sèrie semiconductors basats en gal·li i nitrogen, però també de tecnologies GaAas i InP, que, utilitzant la llum, augmentaran la capacitat i velocitat de càrrega de les bateries dels mòbils, entre altres elements civils, sector en què pot acabar el regnat del silici.

Però Indra participa interessada en les possibilitats del GaN al voltant de la radiofreqüència, en elements que fan falta per augmentar la distància i la finor amb què detecten amenaces els radars que exporta. En l’univers militar hi ha una eterna pugna entre l’espasa i l’escut, que ara ho és entre la potència dels projectils i la resistència dels blindatges. No és l’única lluita central de la guerra: avui també es disputa una carrera sense fi entre la invisibilitat de l’atacant i la capacitat de veure’l dels radars de defensa.

"La detecció d’amenaces de baixa secció radar –o sigui, escassament perceptibles– requereix radars avançats", explica José Miguel Pascual, director de centres d’innovació d’Indra, que està convençut que "si no hi ha GaN a Europa no hi haurà autonomia estratègica". Baixant de la geoestratègia a la mínima mida dels discos per a semiconductors, també "requereix GaN la transmissió de radiofreqüència amb molta potència". Al·ludeix a processos en què puja la temperatura i cal un compost que l’aguanti, amb baixa empremta i alta capacitat de transmissió.

Notícies relacionades

Brussel·les facilitarà l’accés de les tecnològiques a les dades personals

HRW acusa Israel de crims de guerra en camps de Cisjordània

El GaN permet transmetre amb la llum i, en matèria de radiofreqüència millora notablement el rendiment dels sistemes que, en mig de la batalla, han de ser capaços de transmetre molta informació i fer-ho a molta velocitat. El compost ha acabat sent clau a l’hora de detectar més bé el radar d’amenaces en el camp de batalla, ja que gràcies a ell es multipliquen la sensibilitat i l’abast d’un radar per controlar un míssil, un avió o un dron, encara que sigui de mida reduïda, i també perquè els sistemes de guerra electrònica neutralitzin a una distància més gran els robots de l’enemic. Serà, a més a més, un element bàsic en el desenvolupament de les futures armes d’energia dirigida.

Però el compost no abunda i està controlat per poques mans. El gal·li és un derivat de l’explotació de bauxita, i el 90% de la producció al planeta és xinesa. Pequín imposa creixents restriccions d’accés al GaN a una Europa en què els projectes de mineria per a aquest producte, com els de les terres rares, s’encallen en el terreny de la polèmica i els plets. "Tenim l’ambició i l’oportunitat. Ara Espanya pot optar a estar en la primera divisió d’aquest tipus de tecnologia", considera el directiu d’Indra, "tot i que els altres van començar a invertir molt abans", matisa. Es refereix a un reduït club que fins ara només tenia set membres: els EUA, la Xina, Alemanya, Itàlia, Corea del Sud, Taiwan i el Japó.