'El segon cafè' de La 2Cat
L’Editorial de Cristina Villanueva: Franco i la llibertat guanyada
Cristina Villanueva, presentadora de El segon cafè /
Avui fa Cinquanta anys de l'inici de la llibertat. I no entenc que no sigui un dia de celebrar tots junts. Perquè aquesta llibertat va ser una conquesta d'homes i dones, de joves. Ells van arrencar les llibertats i no tenen plaques als carrers on es van manifestar. Per què tenir-ne d'aquells que van reprimir i expandir el silenci?
L’amnistia generalitzada va deixar impunes els crims franquistes. Ara, fer memòria no es tracta d’obrir ferides, sinó de deixar d'exaltar aquells crims, d’acabar amb mites i nostàlgies perilloses que l’extrema dreta amplifica en un revisionisme que espanta.
Perquè un de cada quatre joves catalans estaria disposat a viure en un règim totalitari. I no ho entenc.
No entenc que recuperar els morts de les fosses i buscar un lloc digne on plorar-los sigui “obrir ferides” o “promoure divisió”. No entenc quin dolor pot provocar a altres que algú expliqui la seva història familiar de persecució, silenci i pèrdua.
Reparar aquell dolor és simplement humà. Profundament cristià. I no entenc, sincerament, que alguns membres de l’Església s’alcin contra un intent tardà, però necessari, de reparació.
Notícies relacionadesCinquanta anys després, la història ens mira de nou. I ens pregunta si sabrem cuidar la llibertat que vam guanyar.
Benvinguts al Segon Cafè.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
