Catalunya elimina l’"interès públic" dels projectes de renovables

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, admet que aquest canvi suposa "una renúncia", però considera que la resta del text, aprovat per una àmplia majoria –amb els vots a favor de Junts, ERC i Comuns i les abstencions del PP, la CUP i Aliança Catalana–, s’ha enriquit "gràcies a les negociacions de les últimes setmanes". "El patriotisme, ara com ara, passa per la descarbonització", va afegir la consellera.

Paneque defensa que la normativa validada suposa "un missatge molt positiu" cap als promotors de parcs eòlics, fotovoltaics i de bateries. Actualment, per tramitar un projecte d’aquest tipus es triga de mitjana tres anys. "A partir d’ara, amb l’eliminació d’alguns informes i la simplificació administrativa, aquest temps d’espera es reduirà a la meitat", va anunciar Paneque. Durant els últims mesos, el Govern ja ha centrat part dels seus esforços a desbloquejar alguns projectes, però Catalunya continua avançant molt lentament en el desplegament de les renovables. El decret també facilitarà els processos per construir noves línies elèctriques, que donin més "resiliència" al sistema després de la gran apagada del mes d’abril.

Una altra gran novetat és la regulació dels camps de bateries, que fins ara es trobaven en una espècie de llimbs legals. En aquests moments, la conselleria té sobre la taula 150 peticions per construir aquest tipus de plantes. Paneque ha assenyalat que aquestes instal·lacions serveixen per donar estabilitat al sistema de subministrament elèctric quan les principals fonts d’energia depenen del sol i del vent. Algunes d’elles es col·locaran dins del perímetre de parcs renovables existents.

Un altre element necessari per equilibrar la generació d’energia és l’ús d’embassaments com a megabateries a través de les centrals hidroelèctriques reversibles com la que es projecta la Baells. Sobre aquestes instal·lacions, el decret estableix que les concessions puguin ser de 50 o 75 anys de durada, amb l’objectiu d’oferir més garanties als promotors, en lloc dels 25 anys previstos fins ara.

A prop de carreteres

El nou marc legal també fomentarà les pèrgoles fotovoltaiques de fins a quatre metres, les comunitats energètiques municipals (que seran d’interès general), la reducció dels terminis per repotenciar plantes (pensada per a indústries), la col·locació de plaques fotovoltaiques a prop de carreteres i l’impuls als parcs eòlics d’autoconsum, pensats sobretot per a indústria. Aquest punt permetria a més empreses seguir els passos de Kronospan a Tortosa i Amazon al Far d’Empordà, que disposaran d’aerogeneradors per proveir-se.

La majoria de la Cambra va aplaudir l’acord aconseguit amb els sectors implicats en les renovables. "El decret s’ha millorat i està consensuat, a més de donar garanties als agricultors", va destacar Jordi Munell, de Junts per Catalunya. Al seu torn, Montse Bergés, d’ERC, va recordar que les renovables són "innegociables", però "no a qualsevol preu", i va celebrar que el nou redactat modificat sigui respectuós amb el paisatge i el sòl agrari.

Lluís Mijoler, dels Comuns, va advertir que les emissions contaminants continuen augmentant i va reclamar al Govern més mesures de cara a lluitar contra l’emergència climàtica: "És necessari accelerar les renovables a través d’acords amb el territori, però encara no tenim pressupostos de carboni". El pacte dels Comuns per votar a favor del decret inclou la posada en marxa de l’Agència de la Natura i l’aprovació dels plans per protegir les espècies de fauna i flora amenaçades.

Notícies relacionades

La llista d’espera per a la ‘pastilla anti VIH’ és de 30 mesos

Catalunya aprova la llei que uneix l’atenció social i la sanitària

El PP i Vox van mirar de convertir el debat en una discussió sobre el futur de les nuclears. La popular Eva García, tot i l’abstenció del seu grup, critica que el decret introdueixi canvis poc justificats amb l’"excusa" de l’apagada i va definir les centrals nuclears com a "pilars imprescindibles" per tenir energia estable. "Vostès ho saben i ho han de reconèixer en públic", va dir al Govern. Des de la CUP, Daniel Cornellà va exigir l’aprovació del Plater (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya) i va exposar dubtes sobre el decret. Però va reconèixer que hi ha "modificacions interessants".

El repte de Catalunya, amb normatives així, és posar-se al dia en generació d’energia neta i millorar la situació precària de les xarxes elèctriques, en la línia dels objectius mundials de reducció d’emissions que es negocien a la cimera que se celebra a Belém.