La preocupació per la imatge corporal es dispara entre els joves espanyols i creix 16 punts en només dos anys

Realitzada a 1.511 joves de tot Espanya i presentada aquest matí a Madrid, l’enquesta demostra que, més enllà de la pressió estètica, les noves generacions es preocupen per la seva alimentació. Més de la meitat afirmen que cuiden molt o bastant el que mengen (18 punts percentuals més que el 2023) mentre que gairebé el 40% confessa que la cuida poc i només el 3%, res. Són els nois els que vigilen més els seus bons hàbits a la taula i també les joves a partir de 20 anys.

«Els joves es preocupen cada vegada més per la seva salut física i adopten hàbits saludables, cosa que és una bona notícia de cara a la prevenció de malalties en un futur», destaca Lorenzo Cooklin, director general de la Fundación Mutua Madrileña.

Més exercici físic

A més de vetllar per la seva alimentació, els joves també practiquen més exercici físic. El 42% dels nois i les noies en fa gairebé diàriament (10 punts més que fa dos anys i 20 més respecte al 2019) i només l’11% admet no fer cap activitat esportiva. Els homes són clarament més actius: només un 6% no entrena mai davant el 16% de dones.

L’informe de Fad conclou que gairebé 7 de cada 10 joves ostenten un estil de vida saludable, una xifra notablement superior a la dels anys anteriors i en la qual no s’observen amb prou feines diferències per gènere ni per edat.

Respecte a la salut mental, els indicadors milloren respecte als anys posteriors a la pandèmia, tot i que segueixen per sota dels nivells del 2017 i 2019. El 43% de joves no han patit problemes de salut mental l’últim any (7 punts més davant el 2023) mentre que el 54% sí que ha tingut algun malestar (5 punts menys). Les noies presenten més contrarietats emocionals que els nois (6 de cada 10 davant 5 de cada 10), i la incidència augmenta a partir dels 20 anys.

Cansament i tristesa

Cansament, apatia, problemes de concentració i tristesa són els malestars més comuns entre la joventut. També la somnolència i l’ansietat, que és l’únic símptoma que no deixa d’augmentar des del 2021 fins a arribar a gairebé el 40% el 2025. Aquest percentatge no indica necessàriament que el 40% dels joves tinguin un trastorn d’ansietat diagnosticat mèdic o psicològicament perquè inclou els que, simplement, perceben que la pateixen.

La majoria de nois i noies amb traves de salut mental o emocionals els comparteixen amb algú (una cosa bàsica per processar el problema i començar a superar-lo) tot i que un 22% no ho fa. El silenci és una mica més freqüent entre els homes i entre els qui tenen de 15 a 19 anys. Els qui sí que parlen ho fan sobretot amb la seva família i cercle estret d’amistats.

Més de set de cada deu joves que pateixen un problema de salut mental no busquen ajuda professional. El principal motiu per no fer-ho és el cost que suposa; l’atenció psicològica no abunda en el sistema públic de salut. Espanya té set psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants. També influeixen el fet de no considerar greu el problema, pensar que poden resoldre’l per ells mateixos o la vergonya.

Entre els qui sí que busquen ajuda professional, la majoria (sobretot noies) acudeixen al psicòleg per fer teràpia, un percentatge una mica menor opta per trucar a un metge psiquiatre i amb prou feines un 6% demana una cita amb el facultatiu de capçalera. El 14% ha consumit psicofàrmacs l’últim any amb prescripció mèdica (especialment, els que tenen entre 20 i 24 anys) i el 6% ho ha fet sense la recepta d’un professional de la medicina.

El 21% de joves té idees autolesives, és a dir, de fer-se mal de manera intencionada, amb freqüència, i un 16% les porta a terme. Les autolesions (no s’han de confondre amb intents de suïcidi) no estan vinculades amb problemes greus de salut mental sinó que són l’expressió d’un malestar emocional, una experiència desagradable que el jove és incapaç de gestionar, assumir i acceptar. En fer-se un tall i sentir dolor físic, el jove “s’oblida” momentàniament del dolor emocional que l’amoïna.

Notícies relacionades

Els superaliments són com Superman: no existeixen

Máximo Pradera: "La mare que va parir el càncer és la inflamació, que està relacionada amb el menjar i l'estrès"

Després de l’augment registrat entre 2019 i 2023, la ideació suïcida descendeix el 2025: el 43% de joves l’ha experimentat alguna vegada i el 7% amb molta freqüència davant el 48% i 13% de fa dos anys. Entre les idees suïcides més comunes destaquen sentir que la vida no val la pena o desitjar estar mort.

Només un de cada 10 joves no ha sentit soledat no desitjada l’últim any mentre que un de cada quatre l’ha experimentat amb freqüència, cosa que suposa una lleugera pujada respecte al 2023. «Factors com la soledat, la incertesa o les desigualtats encara afecten profundament l’equilibri emocional dels adolescents i els joves. Avançar en salut juvenil implica treballar també per vincles més sòlids i per entorns socials que cuidin», conclou la directora general de Fad, Beatriz Martín Padura.