Els Estats Units acusen Espanya de dúmping en la venda de torres eòliques

Així ho apunta després d’una investigació iniciada el setembre del 2020, segons s’exposa a la pàgina web de l’administració americana. Després d’aquesta resolució és el torn ara de la Comissió de Comerç Internacional (ITC, per les seves sigles en anglès), una agència independent del Govern, que haurà de donar el seu veredicte. En cas afirmatiu, això suposaria l’activació d’ordres antidúmping contra les importacions de torres espanyoles, és a dir, aranzels. En cas contrari, la investigació es donarà per acabada.

La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, es reuneix aquest dimarts amb la secretària de Comerç dels Estats Units, Gina Marie Raimondo, dins la gira nord-americana de l’Executiu espanyol i preveu, entre altres qüestions, abordar amb ella aquest tema.

La investigació es va iniciar a petició de l’associació de torres americana (Wind Tower Trade Coalition) formada per les empreses Arcosa Wind Towers i Broadwind Towers. A més de la denúncia contra Espanya, aquesta associació ha assenyalat també Malàisia i l’Índia, també amb investigacions en curs. Les taxes antidúmping proposades pels EUA per a les importacions espanyoles suposen un peatge d’entrada del 73%, cosa que faria impracticable l’exportació de torres al país nord-americà. 

Cinc anys

«El mercat americà és enorme i les empreses ubicades allà tenen la seva estratègia. En el moment que veuen un percentatge de penetració de components fabricats a fora es plantegen establir estratègies proteccionistes per eliminar-lo», explica el director general de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgilio, que dona per fet que aquests aranzels es posaran en marxa durant els «pròxims cinc anys». «Si dius que les torres d’Espanya fan dúmping les criminalitzes perquè són mes barates i competitives, però pot ser que sigui més barat produir aquí i enviar-ho als EUA o que hi hagi una economia d’escala que permet reduir els preus», adverteix.

Els afectats per aquesta política proteccionista del govern americà seran els fabricants d’aquest component, empreses com ara Haizea, GRI i Windar, però també els seus clients, companyies com ara Siemens Gamesa i Vestas. «Si bé la decisió final respecte de possibles tarifes sobre torres procedents d’Espanya, l’Índia o Malàisia no tindrà un impacte material sobre el nostre negoci als EUA, considerem que reduir l’oferta disponible de components essencials per a la indústria eòlica, com les torres, podria afectar la capacitat dels EUA d’assolir els nivells necessaris de descarbonització de l’Acord del Clima de París», opinen fonts de Siemens Gamesa.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Segons l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), aquest sector va exportar el 2019 al voltant de 2.000 milions d’euros l’any, dels quals un 30% van ser torres, però desconeixen exactament el percentatge que es va destinar als Estats Units. Tot i que apunten que el 2016 va ser al voltant del 6% o del 7% del total de les exportacions. Segons es desprèn de la web del Departament de Comerç del país dirigit per Biden, Espanya va exportar-hi torres o seccions de torres per un total de 12.651 tones per valor de 21,6 milions de dòlars (18,25 milions d’euros) el 2018; 8.859 tones per valor de 21,7 milions de dòlars (18,40 milions d’euros) el 2019 i 51.143 tones per valor de 105,4 milions de dòlars (89,26 milions d’euros) el 2020. 

Així, segons el sector a Espanya, l’impacte de la mesura, més enllà del proteccionisme que suposa, no influeix especialment en els seus comptes perquè les empreses poden «reorientar la seva activitat a altres mercats», com el local o cap a altres països europeus. Espanya compta amb 4.000 megawatts a l’any de capacitat de fabricació, segons l’AEE i preveu instal·lar una mitjana de 2.200 megawatts anual, segons el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), per la qual cosa la resta l’ha d’exportar. Això sí, les empreses espanyoles tenen llarga experiència a vendre a altres països, ja que durant anys la construcció local va ser mínima (65 megawatts entre el 2014 i el 2016, segons l’AEE).