L’evolució de les fortunes

Els milionaris esquiven la crisi per la revalorització de la borsa

La renda variable, especialment els valors tecnològics, guanya pes a les carteres dels adinerats

Malgrat la pandèmia, Espanya va guanyar persones amb més d’un milió de dòlars en actius, fins a 236.100

Els milionaris esquiven la crisi per la revalorització de la borsa
4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Covid va passar factura l’any passat, però no als milionaris, aquells qui tenen més d’un milió de dòlars en actius, excloent-ne la vivenda habitual i els deutes. La revalorització de les borses, especialment dels valors tecnològics, pels quals aposten els més adinerats, va contribuir a incrementar el nombre de rics i el valor del seu patrimoni, segons l’estudi anual sobre la riquesa de Capgemini, que, al seu torn, analitza l’evolució dels últims 25 anys.

Com que el diner crida el diner, els més de 200.000 ultrarics posseïdors de més de 30 milions de dòlars van ser els qui més van veure créixer el seu patrimoni l’any passat, segons el mateix informe. En conjunt, el patrimoni de les grans fortunes a nivell global va créixer prop del 7,6% el 2020 fins a assolir gairebé els 80 bilions de dòlars (67 bilions d’euros, o unes 55 vegades tota la riquesa que es produeix a Espanya en un any).

Una de les característiques dels grans patrimonis en moments de gran volatilitat és que busquen «preservar més que augmentar la seva riquesa» i, per tant, recorren a actius que perceben com a més segurs, expliquen els experts en gestió de patrimonis de Capgemini. Després de la punxada de la bombolla tecnològica el 2002 i amb la recessió de 2008, els grans patrimonis es van refugiar en inversions amb ingressos recurrents i liquiditat, com el deute de països solvents. El maó, una de les víctimes de la crisi de fa més d’una dècada, va perdre pes i l’ha anat perdent en les preferències dels milionaris. I fins i tot els qui prefereixen la borsa es van inclinar per inversions de valor més que de creixement en moments de crisi.

Menys maó i més borsa

L’anàlisi de Capgemini revela que les carteres dels adinerats van reduir el pes de la borsa el 2002 fins al 20%, des del 38% de 1998. La inversió immobiliària va passar del 24% el 2006, amb un valor sense precedents d’uns 900.000 milions de dòlars, al 18% el 2008, fins a situar-se al 15% en l’actualitat. Avui la borsa torna a tenir molt pes, amb un 30% de les carteres dels més rics, amb gran proporció dels valors tecnològics, especialment als EUA. A Europa, en canvi, va dominar l’any passat el sector comercial i de la moda; mentre que a Àsia i el Pacífic van apostar per la inversió immobiliària i la tecnologia.

A Espanya, la pandèmia no ha afectat tampoc aquest segment de la població, que va registrar un increment del 0,3% en el nombre de grans fortunes, entre les quals hi ha Amancio Ortega, el principal accionista d’Inditex, un dels homes més rics del món, respecte a les xifres de 2019. Espanya va comptar al tancament del 2020 amb 236.100 milionaris, quan el 2019 se’n van comptabilitzar 235.400. Amb tot, és un dels cinc països que perden posició al rànquing, concretament un lloc respecte al 2019, i se situa al número 15 a escala mundial. El valor del patrimoni d’aquest col·lectiu va ascendir a 683.400 milions de dòlars i va augmentar el 2% el mateix any en què el PIB va patir una caiguda històrica del 10,8%.

20 milions de milionaris

L’informe destaca que, com a conseqüència de les alces dels mercats de valors, la població mundial de milionaris es va incrementar en un 6% i el valor de la seva riquesa, en un 7,6%. El nombre d’individus amb una riquesa més gran d’un milió de dòlars a tot el món va superar per primera vegada la barrera dels 20 milions. D’aquests, 18,8 milions es van situar per sota dels cinc milions de dòlars. Un total d’1,89 milions posseïen entre 5 i 30 milions de dòlars, amb un increment del 7,8% en el seu nombre de components i del 7,9% en el valor de la seva riquesa; i 200.000 superaven aquest llistó i configuren l’elit dels ultrarics, amb una alça del 9,6% en el seu nombre de components i del 9,1% en el valor de la seva riquesa, segons l’estudi, que té ja 25 anys. L’informe constata que els més adinerats són els que, al seu torn, van obtenir més augment en el valor dels seus actius, confirmant que «diners generen diners».  

Notícies relacionades

L’impuls de la borsa va portar els EUA a tornar a encapçalar la classificació de rics després de cinc anys de lideratge dels països asiàtics, amb un total de 6,6 individus amb un patrimoni net superior a un milió de dòlars, xifra que suposa un augment de l’11,3% respecte al 2019 i un augment del valor de la seva riquesa superior al 12% com a conseqüència de l’impuls aportat pels plans d’estímul del Govern. I també per les revaloritzacions borsàries. En aquest apartat destaquen els valors tecnològics, ja que Apple, Amazon i Microsoft van copar el 53% dels rendiments de l’any passat de l’índex S&P. La llista als EUA l’encapçala el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, que alhora és l’home més ric del planeta i, amb la pandèmia i l’enlairament de l’ús del comerç ‘online,’ la seva riquesa no ha fet més que augmentar. 

Als EUA els van seguir l’any passat el Japó, amb 3,5 individus amb més d’un milió de dòlars i un increment del 6,2% respecte al 2019; Alemanya, amb 1 , 1, el 6,9% més; la Xina, amb 1 , 1, l’11% més; França, amb 714.000, l’1,7% més, i el Regne Unit, amb 573.000 que, en aquest cas, va perdre milionaris, amb un retrocés del 3% que l’estudi atribueix a la pitjor contracció econòmica al país des del 1709. Aquest és un dels pocs casos de retrocés, juntament amb Kuwait, amb 205.000 rics, el 0,8% menys, i el Brasil, amb 186.000, el 6,6% menys.