El Suprem rectifica la seva doctrina: els interins seran indefinits no fixos als 3 anys
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La sala quarta del Tribunal Suprem ha decidit rectificar la seva pròpia doctrina en relació amb la durada del contracte d’interinitat per vacant al sector públic després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) hagi declarat contrària a Dret comunitari la jurisprudència espanyola que permet renovar contractes temporals al sector públic a l’espera de processos selectius per als quals no existeix un termini concret fixat.
El Suprem, reunit en ple per examinar la incidència de la resolució del TUE en diversos recursos, ha decidit per unanimitat rectificar l’aplicació que havia estat fent de la seva pròpia doctrina en aquesta matèria.
Així, ha establert que, en aplicació de les previsions legals i reglamentàries sobre el contracte d’interinitat, la seva durada màxima serà la del temps que durin els processos de selecció per cobrir la vacant conforme al disposat a la seva normativa legal o convencional específica.
A falta d’una previsió normativa, el Suprem determina que, amb caràcter general, una durada superior a tres anys del contracte d’interinitat s’ha de considerar «injustificadament llarga», cosa que comportarà que el treballador interí passi a ostentar la condició d’indefinit no fix.
Així mateix, estableix que el còmput de tal termini no pot veure’s interromput per normes pressupostàries que paralitzin ofertes públiques d’ocupació, ja que la cobertura de vacants cobertes per treballadors interins no implica un increment pressupostari.
Precisament, el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, està treballant amb els agents socials per abordar un procés d’estabilització de l’ocupació al sector públic a través d’un decret llei que s’aprovarà en un termini breu.
Amb aquest decret, el Govern planteja prohibir la temporalitat a les administracions públiques, de manera que a partir de la seva posada en marxa serà impossible» que una persona continuï amb caràcter interí ocupant un lloc de l’Administració per més de 3 anys.
El procés d’estabilització que persegueix el Govern es farà a través de concursos-oposició especials on es tindrà en compte l’experiència, donant marge a les comunitats autònomes i entitats locals perquè en lloc de concursos-oposició, presentin només concursos.
També s’està treballant i recollint aportacions sobre mecanismes per compensar les persones afectades per frau de llei, tot i que no amb caràcter retroactiu, i castigar les administracions que mostrin «desídia, desinterès o culpa» en la comissió d’aquest frau i «injustícia» cap aquestes persones.
LA RESOLUCIÓ DEL TUE
El 3 de juny el TUE va fer pública una sentència en la qual declarava il·legal lligar la interinitat a processos selectius sense termini i criticant que la normativa espanyola no inclogui «cap mesura destinada a prevenir i en el seu cas sancionar la utilització abusiva de contractes de durada determinada successius».
A més, els jutges europeus assenyalaven a l’esmentada resolució que el pas a un contracte indefinit no fix podria ser una mesura «apta» per sancionar la utilització abusiva de contractes de durada determinada al sector públic.
La Justícia europea responia així a les qüestions plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid pel cas d’una treballadora que va encadenar contractes de durada determinada a l’Institut Madrileny d’Investigació i Desenvolupament Agrari i Alimentari (IMIDRA) des del 2003 fins al 2016. Aquell any, la seva plaça va ser adjudicada a un treballador fix després d’un procés extraordinari de consolidació d’ocupació.
Notícies relacionadesLa treballadora va impugnar el seu acomiadament davant el Jutjat Social número 40 de Madrid, que va estimar la seva demanda i va condemnar IMIDRA a abonar-li una indemnització. L’IMIDRA va recórrer aquesta resolució davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va dirigir una sèrie de dubtes al TUE.
A la seva sentència, el tribunal de Luxemburg declara que la directiva europea sobre feina de durada determinada s’oposa a una normativa nacional que ha sigut interpretada de tal manera que permet la renovació de contractes temporals «sense indicar el termini precís d’acabament dels esmentats processos» de selecció i a més «prohibeix tant l’assimilació d’aquests treballadors a treballadors indefinits no fixos com la concessió d’una indemnització».
