Seguretat Social

La prejubilació màxima baixa a 2.140 euros amb la retallada que planteja Escrivá

  • El ministre planteja elevar del 4% al 21% el coeficient reductor en un termini de 12 anys

  • Avançar el retir dos anys implicaria una retallada de 569 euros en la pensió màxima, amb xifres d’avui

Es llegeix en minuts

El nou esquema de prejubilacions que el ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá, ha posat sobre la taula de negociació amb els agents socials busca dos objectius:

d’una banda, desincentivar el retir anticipat voluntari en els dos anys previs a l’edat legal de jubilació, que en aquest exercici és de 66 anys i arribarà als 67 el 2027.

D’una altra, el ministre vol corregir la «desigualtat» que, des del seu punt de vista, es produeix en les prejubilacions procedents de pensions que no arriben al nivell màxim (i suporten en l’actualitat una retallada de fins al 16%) i les que sí que superen aquest llistó (que, segons es miri, només suporten un coeficient reductor del 4%). Es calcula que al voltant d’1,5 milions de treballadors cotitzen per la base màxima.

1.- ¿Com funciona la prejubilació voluntària?

Un treballador pot avançar el moment de retir fins a dos anys previs a l’edat legal de jubilació legal que li correspongui. Si l’edat legal és de 66 anys (com succeeix el 2021 amb caràcter general), podria ser possible prejubilar-se amb 63 anys (si s’ha cotitzat un mínim de 35 anys, 15 dels quals, immediatament anteriors al moment de la jubilació).

A canvi, la pensió resultant pateix coeficients reductors, que s’apliquen sobre la base de cotització. En l’actualitat aquests coeficients són del 2% per cada trimestre que s’avança la jubilació, fins a arribar al 16% per al cas d’un avanç de 2 anys. Així, per a un exemple en què la base de cotització resultant és de 2.000 euros, la pensió quedarà reduïda a 1.960 euros si la jubilació s’avança un trimestre o a 1.680 euros si s’avança 2 anys.

2.- ¿Què pretén el ministre Escrivá?

El ministre de Seguretat Social ha posat sobre la taula dels agents socials un nou esquema de coeficients que, a la pràctica, endureixen el retir anticipat en el trimestre previ a l’edat legal de jubilació (el coeficient reductor passaria del 2% al 3,52% en aquest cas) i també si aquest s’anticipa dos anys (el coeficient reductor passaria del 16% al 21%). Per als períodes de jubilació intermedis entre aquests dos extrems, no obstant, la proposta del ministre suavitza els coeficients reductors.

Seguint amb l’exemple anterior, per a una base de cotització de 2.000 euros, els coeficients que planteja ara el ministre donarien com a resultat una pensió de 1.929 euros amb una prejubilació de tres mesos (en lloc dels 1.960 euros de l’esquema actual) o de 1.580 euros si aquesta és de dos anys (davant els 1.680 euros que resulten amb l’actual esquema).

Aquest enduriment hauria d’entrar en vigor a partir del gener, segons els plans del ministre, que també planteja fer-ho de forma gradual.

3.-¿Què passa amb les pensions màximes?

A Espanya, per molt alt que siguin els salaris, només cotitzen a la Seguretat Social per l’anomenada «base màxima de cotització», que aquest any és de 4.070,10 euros.

I per molt alt que siguin els salaris, i tot i que es cotitzi per 4.070,10 euros, la pensió màxima és de 2.707.49 euros.

Si un treballador en base màxima es prejubila amb dos anys d’antelació, l’actual coeficient del 16% no l’afecta. La base per al càlcul de la pensió baixaria de 4.070,10 euros a 3.418,9 euros. I seria igual, perquè la pensió continuaria sent de 2.707,49 euros. 

Per això, el 2013 es va canviar la llei de la Seguretat Social i es va introduir l’article 210.3 amb una penalització del 0,5% sobre la pensió resultant (no, sobre la base de cotització) per cada trimestre de jubilació anticipada en el cas d’una pensió màxima.

Aquesta nova regla porta a aplicar un coeficient reductor del 4% sobre la pensió màxima (no sobre la base) de qui opti a prejubilar-se amb dos anys d’anticipació. En aquest moment, això suposa que l’actual pensió màxima de 2.707,49 euros queda reduïda en 108,29 euros (el 4%), fins als 2.599 euros per a qui avanci la seva jubilació 24 mesos.

4.- ¿Què planteja Escrivá en aquest cas?

Per a les pensions màximes, Escrivá planteja passar d’aquest coeficient reductor del 4% a un del 21% aplicat sobre la pensió teòrica, de forma progressiva els 12 pròxims anys. Amb les quantitats actuals, això suposaria retallar la pensió màxima actual de 2.707,49 euros en 568 euros, fins als 2.139 euros al final del procés.

Aquestes quantitats només són un exercici teòric, per intentar entendre la proposta. Lògicament la pensió màxima d’aquí 12 anys no serà la mateixa que l’actual, amb la qual cosa les quantitats indicades, tampoc. Només són un exercici teòric

El pas del 4% al 21% al cap de dotze anys es faria de forma gradual. Així, per exemple, el treballador en base màxima que es prejubili el 2022 podria pujar un coeficient reductor del 5,4%; i el 2023, del 6,8% (si el repartiment es fa de forma proporcional); així fins a arribar al 21% el 2034 (dotze anys després).

Amb tot, no és segur que tiri endavant la proposta que el ministre ha posat sobre la taula, ja que ha causat malestar, almenys, en la patronal.

5.-¿Què té de bo augmentar els coeficients reductors per prejubilació per a les pensions màximes?

Des de l’òptica del ministre, afegiria equitat al sistema, a favor dels treballadors amb ingressos per sota de la base màxima. També estalviaria recursos a la Seguretat Social, al pagar menys a aquest col·lectiu. A més, penalitzar més la jubilació anticipada ajudaria a elevar l’edat efectiva de jubilació, que és un dels objectius que busca el Govern per contribuir a l’estabilitat financera del sistema de la Seguretat Social.

6.- ¿Què té de dolent?

Notícies relacionades

Els detractors de la proposta remarquen que els treballadors amb salaris més alts ja pateixen ‘de facto’ una retallada del 28,85% a la pensió. Això és –expliquen– perquè cotitzen a la Seguretat Social per una base de 4.070,10 euros, però reben una pensió que com a màxim és de 2.707 euros, en l’actualitat. La distància entre una xifra i l’altra és del 28,85% i forma part de l’esquema solidari inherent del sistema de Seguretat Social, en què les rendes més altes fan una contribució més gran al model.

Des del punt de vista dels detractors, afegir una retallada addicional de fins al 21% «suposaria una doble penalització, fins a nivells gairebé confiscatoris», segons algunes opinions obtingudes entre la patronal.