Previsions primavera

Brussel·les millora les previsions d’Espanya i serà l’economia que més creixerà el 2021 i el 2022

  • Les noves previsions econòmiques de primavera eleven el creixement del PIB al 5,9% el 2021 i 6,8% el 2022, molt per sobre del 4,3 i 4,4% previst per a l’eurozona

  • La Comissió Europea considera que el pla de recuperació i els 69.500 milions en transferències a fons perdut hi tindran un «paper decisiu» si s’implementa de manera eficaç

Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La caiguda de l’economia espanyola el 2020 serà lleugerament inferior a la pronosticada fa tan sols tres mesos (-10,8%) i el rebot el 2021 i el 2022 serà molt més gran, amb un creixement del 5,9% i 6,8% del producte interior brut respectivament, segons les últimes previsions econòmiques de primavera presentades aquest dimecres per la Comissió Europea. En aquest repunt hi tindrà un paper «decisiu» el pla de recuperació de la UE i els 69.500 milions en transferències a fons perdut assignats a Espanya a través dels Next Generation.

«S’espera que la implementació del pla de recuperació i resiliència hi tingui un paper decisiu, impulsant el repunt en la segona meitat del 2021 i ajudant a sostenir l’expansió econòmica durant l’horitzó del pronòstic», assenyala l’informe elaborat per la Comissió Europea, que situa Espanya com el país que més subvencions rebrà i que assumeix que la meitat del volum previst s’absorbirà durant els pròxims dos anys. «Si s’implementa de manera eficient, amb una combinació de projectes estratègics acompanyats d’àmplies reformes, l’impacte econòmic serà significatiu, particularment el 2022», apunta l’Executiu comunitari.

L’anàlisi de la Comissió estima que el rebot prendrà cos durant la segona meitat de l’any, cosa que permetrà a Espanya créixer un 5,9% el 2021, tres dècimes per sobre dels previst fa tres mesos, per arribar als nivells prepandèmia a finals del 2022, quan creixerà un 6,8% del PIB. En els dos exercicis, Espanya serà l’economia de la UE que més creixerà, molt per sobre de la mitjana de l’Eurozona (4,3% i 4,4% respectivament) i també de la mitjana del conjunt de la UE (4,2% i 4,4%).

«Amb la perspectiva d’una relaxació de les restriccions en la segona meitat del 2021, s’espera que part de l’estalvi acumulat provocat per la pandèmia es desfaci, cosa que estimularà el consum privat, però també la inversió», explica l’Executiu comunitari, que també espera una absorció més gran dels fons del pla de recuperació el 2022, cosa que podria atraure al seu torn inversions privades i generar un «efecte arrossegament» a partir d’aquest any. A més, la contribució de la demanda externa al creixement del PIB també es tornarà positiva el 2022, quan s’espera que les activitats relacionades amb el turisme tornin al nivell que registraven abans de la irrupció de la Covid19.

Incerteses en l’horitzó

Malgrat aquest optimisme més gran de Brussel·les l’horitzó espanyol tampoc està exempt d’incerteses, a causa dels dubtes sobre la recuperació de les activitats relacionades amb el turisme, la resposta dels agents privats a la relaxació de les restriccions, la mida i l’impacte de les mesures públiques per esmorteir el cop de la pandèmia, així com l’absorció dels fons del pla de recuperació.

Segon país amb més atur

A més, tot i que les mesures com els expedients de regulació d’ocupació (ertos), que caduquen aquest 31 de maig i que el Govern de Pedro Sánchez ha proposat prorrogar fins al 30 de setembre, han ajudat a mitigar les pèrdues d’ocupació, Espanya continua sent el segon país de la UE, per darrere de Grècia, amb la taxa d’atur més gran de tota la UE (15,5%), i ho continuarà sent el 2021 (15,7%), amb un lleuger repunt, i el 2022 (14,4%), amb xifres que dupliquen la mitjana de l’eurozona (8,4% i 7,8% el 2021 i el 2022) i la UE (7,6% i 7% respectivament).

Notícies relacionades

Durant aquest temps, les autoritats públiques espanyoles també han reforçat la liquiditat empresarial mitjançant garanties públiques per a nous préstecs bancaris i moratòries de pagament, entre altres mesures. No obstant, «el deteriorament de la rendibilitat podria portar a la materialització d’insolvències d’empreses amb riscos per a la capacitat productiva i l’ocupació», alerta la Comissió.

Quant a l’evolució del dèficit, la resposta a la crisi de la Covid-19 va fer disparar vuit punts el forat als comptes públics l’any passat, fins a l’11%, el més voluminós de tota la UE, una mica més inflat per la reclassificació de la Sareb. El 2021, la previsió és que es redueixi al 7,6% i al 5,2% el 2022, gràcies a l’impacte del creixement econòmic derivat del pla de recuperació. El deute públic, per la seva banda, es va disparar al 120% l’any passat. Aquest any caurà lleugerament al 119,6% i a mesura que augmenti el creixement i es redueixi el dèficit continuarà reduint-se gradualment, fins al 116,9% a finals del 2022.