El preu guanya importància a la compra del súper

Les conclusions de l’estudi, liderat pel professor de l’IESE Adrián Caldart, apunten que «la dificultat a incorporar els atributs de productes lligats a la salut i la sostenibilitat sense alterar els preus obre un signe d’interrogació sobre la possibilitat real que les dues tendències convisquin durant els dos pròxims anys». Segons l’opinió de Caldart, «tot apunta que si bé creixeran certs nínxols de mercats lligats a la salut i la sostenibilitat, la crisi dificultarà que la demanda d’aquests productes es generalitzi». L’estudi, presentat durant la XXIV Trobada d’Alimentació i Begudes organitzada per l’escola de negocis IESE i Deloitte a Barcelona, mostra que tendències presents abans de la pandèmia com el desenvolupament del que va ser batejat com prioritzar l’experiència de compra, el gaudi del consumidor i l’oferta d’oci comercial han quedat en un segon pla. La seguretat i el preu són les palanques per les quals aposta la indústria en un retorn a la normalitat. Aquest element suposarà, segons els experts, una pèrdua de vendes per a totes les cadenes de distribució en els pròxims mesos, equivalent al transvasament de despesa als bars i restaurants (d’almenys un 10% de la despesa familiar).

«La gran font de preocupació al sector de l’alimentació i begudes és el sector de l’hostaleria, afectat per la pandèmia de manera realment dramàtica i, com a conseqüència d’això, causant un fort impacte negatiu en els fabricants de begudes i d’alguns aliments de forta demanda en aquest canal», explica l’estudi. Es calcula que la facturació del segment horeca (bars, hotels i restaurants) es va desplomar entre 15.000 i 17.000 milions l’any passat, cosa que va representar un descens d’entre el 40% i el 47% segons l’estudi de l’IESE. El balanç, el tancament de 65.000 establiments i la pèrdua de 350.000 llocs de treball. Segons Juan Ignacio de Elizalde, director general de Coca-Cola Iberia, que va participar a la jornada de l’IESE, la facturació de les begudes refrescants «va caure l’any passat el 30% per la caiguda de l’hostaleria, tot i que es va compensar amb un consum més gran a casa». De Elizalde va reconèixer que tot i que «es veu la llum al final del túnel» a curt termini, «els nivells del 2019 no es tornaran a donar fins d’aquí almenys dos anys». Va destacar també la capacitat de la pandèmia per «accelerar» les transformacions necessàries per satisfer les noves tendències dels consumidors, relacionades amb la seguretat alimentària, els productes saludables, les compres ‘online’, la reducció de despeses o la cura del medi ambient.

Mentre alguns directius pensen que els consumidors reprendran els seus hàbits fora de casa, la majoria tendeixen a apostar per «una recuperació lenta, més consum a casa tant per raons de seguretat com per raons econòmiques». La venda de plats preparats per al seu consum a casa va créixer el 2020 un 8,7%, arribant a les 643.990 tones, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Plats Preparats (Asefapre), que integra els principals fabricants del sector. Una dada que fa pujar el consum de plats preparats per menjar a casa fins als 16,94 kg per càpita. Quant a productes preparats es registra el transvasament de fora a casa. Així com el consum fora de casa s’ha reduït un -23,3%, a casa augmenta un 4,4%, segons dades de Kantar, referit a aquest tipus de productes.

Com a conseqüència d’una cadena agroalimentària molt eficient, els directius no esperen que els consumidors incrementin significativament la provisió d’aliments a casa, fenomen que es va manifestar només durant un termini molt breu, al començament de l’estat d’alarma el març del 2000.

Una de les tendències que destaquen els directius del sector de l’alimentació és l’auge de les marques locals davant les importades i la compra en botigues de proximitat. Aquesta última tendència «ha arribat per quedar-se», el que explica que moltes firmes de distribució estiguin transformant les seves estratègies d’expansió donant prioritat al comerç de proximitat o urbà i potenciant les línies de producte a punt per menjar.

Segons dades de Kantar, la restauració va caure el 39,6% el 2020. El ‘delivery’ o el ‘take away’ han minimitzat una mica la crisi horeca, sense les quals el sector hauria caigut un 45%, perdent fins a 400 milions d’euros més. Mentre el ‘delivery’ va arribar a un creixement del 66% el 2020, el ‘take away’ ho ha fet un 13,1%. Junts han augmentat el seu valor un 27,3% en comparació amb el que passava el 2019. Segons la directora d’Advanced Analytics a Kantar, divisió Worldpanel, María Jose Martínez, «el ‘delivery’ ha guanyat en quota el que no ha aconseguit els dos últims anys, passant de tenir una penetració del 35% al 44,1% dels espanyols. Tot i així, no només ha crescut en xifres, sinó que ha provocat la creació de més establiments de menjar per emportar».

Notícies relacionades

Mercadona i l’hegemonia comercial

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

Quant al «a punt per menjar», la consultora Kantar destaca el transvasament de fora a casa. Així com el consum fora de casa s’ha reduït un -23,3%, a casa augmenta un 4,4%. Els retailers amb més creixement d’aquest tipus de productes són Mercadona, Carrefour i Lidl, que perceben la seva ocasió de consum entre setmana durant la jornada laboral.

Respecte al consum On Premise (canals de consum al lloc), Kantar adverteix que malgrat que 9 de cada 10 persones hem tornat al restaurant, hem retingut un 61% de les ocasions i reduït un 50% de les visites. I tot i que els experts de Kantar asseguren que la restauració ressorgirà quan s’acabin les restriccions, serà clau fidelitzar el consumidor a través d’accions com la innovació, element que ha sigut fonamental per a l’atracció de nous compradors en segments com el del menjar ràpid.