El lloguer de curta durada ajuda a mantenir en peu els petits negocis de l’Espanya rural

El lloguer de curta durada es consolida com un dels principals motors de desenvolupament local a l’Espanya rural. L’any passat, els visitants que es van allotjar en aquest tipus d’allotjaments van generar una despesa estimada de 5.563 milions d’euros, dels quals 3.200 van anar a parar directament a negocis locals, principals beneficiaris de l’arribada de viatgers. De fet, només el 2024, l’ocupació en hostaleria i comerç en municipis de menys de 10.000 habitants va créixer un 4%. Són dades recollides en un estudi publicat per Afi (Analistas Financieros Internacionales), que assenyala com aquesta oferta allotjativa permet dinamitzar l’economia de les localitats més petites i ofereix millors oportunitats laborals als seus veïns.

L’Alberto González n’és un d’ells. Va néixer al cor de Cazorla, Jaén, i després d’un temps fora va decidir tornar a la que és casa seva per emprendre. Avui és el propietari del supermercat Más x Menos a La Iruela, en plena Serra de Segura. “Ja fa dos anys i mig que porto la botiga juntament amb la meva dona. Abans pertanyia a la mare d’un amic meu i em va explicar que la volia tancar per problemes de salut. Vaig decidir aleshores deixar la meva feina de cambrer i fer-me càrrec del negoci. Vam reformar el local i ara oferim productes d’alimentació, drogueria, pa, dolços tradicionals i una àmplia selecció d’articles de producció local, com embotits, patés o oli d’oliva verge extra”, explica.

Aquesta és la manera que l’Alberto va trobar per poder viure al poble que tant estima. “Vaig haver de mudar-me durant una temporada, per feina, però jo sóc molt d’aquí. M’agrada Cazorla i m’agrada La Iruela. Vaig emprendre per poder quedar-m’hi i ajudar amb el meu negoci que aquesta terra prosperi”, explica.

On no arriben els hotels

El 73% dels municipis rurals d’Espanya no tenen hotels ni allotjaments tradicionals, segons el mateix informe d’Afi. En molts llocs, l’oferta d’habitatges de lloguer turístic a través de plataformes com Airbnb és l’única porta d’entrada per als visitants. Gràcies a la seva activitat, pobles que abans quedaven fora dels circuits tradicionals ara poden atraure viatgers durant tot l’any.

Això, al seu torn, dinamitza l’economia local i permet que negocis com el de l’Alberto augmentin el seu públic. “La majoria dels nostres clients són veïns de la zona, però l’arribada de turistes s’ha notat molt en les vendes. De fet, hem ampliat l’horari per donar resposta a l’increment de l’oferta i ara obrim tots els dies de l’any, dissabtes a la tarda i diumenges al matí inclosos. I no és només el meu negoci. Sempre hi ha hagut molt bona restauració a la serra, però últimament han obert dos o tres restaurants més per aquí a prop. Això passa i es manté gràcies al turisme”, assegura.

Despesa internacional

El turista internacional, que cada vegada troba al món rural més motius per viatjar, és el que més gasta. Mentre que els viatgers nacionals van contribuir amb 1.690 milions d’euros a l’economia local dels petits municipis el 2024, els estrangers ho van fer amb gairebé 3.874 milions d’euros. I el més rellevant és que, tot i representar un percentatge similar dels fluxos d’arribades, els visitants internacionals constitueixen més de dos terços de la despesa total per turisme en aquestes zones, segons Analistas Financieros Internacionales.

Notícies relacionades

Red Eléctrica decideix mantenir les mesures ‘antiapagada’ fins al 2026

Carrefour obre al Prat el seu primer súper espanyol d’aeroport

“La seva presència es nota molt. Durant l’estiu, coincidint amb les vacances escolars, arriben moltes famílies amb nens i les vendes al supermercat creixen entre un 20% i un 30%. La resta de l’any ens visiten, sobretot, parelles, però, en general, el turista estranger es caracteritza per deixar una bona despesa”, explica l’Alberto.

Revitalitzant els pobles

El turisme permet que moltes famílies i negocis com el de l’Alberto puguin continuar vivint als seus pobles, sovint amenaçats per una situació laboral i econòmica que obliga els joves a marxar i que deixa una població local cada vegada més envellida. “No canviaria viure aquí per res. M’encanta. Hi ha una unió real entre veïns, som com una família: ens ajudem els uns als altres, ens reunim a les cases, preparem junts les nostres festes…”, explica l’Alberto. “Em sento molt afortunat i convido tothom a descobrir la serra de Cazorla, a conèixer el castell, a passejar pels carrers, a gaudir del menjar i, sobretot, a invertir en els seus negocis”, afegeix.