Conferència al Cercle d’Economia

El Banc d’Espanya planteja la reforma de la llei concursal

Pablo Hernández de Cos considera que és un dels canvis pendents per millorar la productivitat de l’economia espanyola

El Banc d’Espanya planteja la reforma de la llei concursal
3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías
Max Jiménez Botías

Periodista

ver +

Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, considera que una de les reformes que s’ha d’emprendre per millorar la productivitat de l’economia espanyola és un canvi de la llei concursal, una qüestió bàsica per assegurar el futur de les empreses que són viables, tot i que estiguin endeutades i per liquidar de forma eficaç les que no ho són. Durant la seva intervenció en el debat ‘El model productiu postpandèmia’, organitzat pel Cercle d’Economia, el governador ha plantejat la necessitat d’una reforma de concursos de creditors i insolvències. «El sistema actual és ineficient», ha dit. «Necessitem un procediment àgil i simplificat. Fer possible que empreses endeutades però viables puguin reestructurar el seu deute de manera eficient. Els mecanismes que tenim ara no són àgils. Les possibilitats d’inviabilitat són altes», ha puntualitzat en la seva intervenció.

Així mateix, ha justificat que la reforma és indispensable perquè «s’han de poder destruir empreses de manera eficient. Hem de ser àgils quan l’empresa no és viable». Segons Hernández de Cos, resultaria convenient establir procediments administratius àgils i simplificats, que milloressin l’eficiència dels processos de reestructuració, insolvència i alleujament de la càrrega financera. Les empreses deutores amb dificultats financeres haurien de tenir accés a un marc de reestructuració preventiva que els facilités continuar amb la seva activitat empresarial quan encara són viables. La rapidesa en la resolució d’aquestes situacions resulta també essencial per minimitzar les pèrdues socials derivades del trencament del valor dels actius per la dilació dels processos. Així mateix, proposa establir uns procediments i incentius més adequats que permetrien evitar nivells subòptims de liquidació d’empreses i de destrucció de teixit productiu.

Aquesta reforma resulta particularment important en un context com l’actual, en el qual és previsible un augment dels processos d’insolvència personals i empresarials després d’una pertorbació de la magnitud i naturalesa de la crisi actual. «Més fins i tot en un context en el qual la resposta de política econòmica a curt termini fa que molt previsiblement la quantitat de passius que les empreses en dificultats tinguin davant les administracions públiques sigui molt superior a la de períodes anteriors de crisi».

El mercat laboral

De Cos ha destacat també que la baixa productivitat de l’economia espanyola està també relacionada amb alguns dels problemes del mercat de treball. Aquest és el cas, per exemple, de l’elevada taxa de temporalitat en l’ocupació, que en la mitjana de l’última dècada s’ha situat en el 25,2%, davant el 13,9% registrat en l’UEM. 

En aquest sentit ha recordat que l’efecte negatiu de la temporalitat sobre la productivitat està relacionat amb la reduïda acumulació relativa d’experiència en la feina i amb els escassos incentius per formar aquests treballadors per part de les empreses. 

També ha plantejat la necessitat de reduir la dualitat al mercat laboral. Per a això, els mecanismes de protecció a l’ocupació haurien de ser revisats sota el prisma de compatibilitzar la «necessària protecció dels treballadors amb la flexibilitat de les empreses». I ha considerat convenient explorar figures com la de contractes amb costos d’acomiadament creixents, que redueixin les discontinuïtats artificialment elevades de protecció entre diferents anys d’experiència. 

Notícies relacionades

L’objectiu que s’ha de plantejar la societat és reduir l’elevada taxa d’atur espanyola, molt per sobre de la mitjana de la UE, i, particularment, la taxa d’atur juvenil, que se situa en el 30,5%, davant el 16,3% de la Unió Europea. «El nostre país necessita reforçar les polítiques actives d’ocupació i de formació». 

Envelliment de la població, canvi climàtic, digitalització i R+D són altres de les restes que té la societat per afrontar la sortida de la crisi post-Covid. I com en les anteriors, el governador del banc d’Espanya, espera que l’arribada dels fons europeus i una distribució transparent i adequada puguin resultar clau per avançar en la necessitat de superar aquestes deficiències estructurals.