El termini per reclamar les despeses de les hipoteques crea un nou embolic judicial

El Ministeri de Consum ha ampliat la confusió al dictar una nota en què afirma que la possibilitat de reclamar les despeses de les hipoteques expira el 31 de gener del 2021, partint d’una sentència del Tribunal Suprem, del 21 de gener del 2016, en què assumeix que els consumidors tindrien cinc anys per reclamar a partir d’aquesta decisió. La major part dels juristes, no obstant, no comparteixen el criteri del Ministeri, i algun, com Eugenio Ribón Seisdedos, especialista en dret financer i autor de diversos llibres sobre el tema, assegura que el temps a comptar s’ha d’iniciar en el moment en què el consumidor ha tingut coneixement de la nul·litat de la clàusula. I això no va tenir lloc fins al 20 d’octubre del 2020, que és quan el Suprem dicta la seva última sentència sobre el cas, en què rectifica el seu criteri anterior, cosa que portaria la prescripció al 2025.

Diferència entre nul·litat i reclamació

Però, amb tot, la discussió no acaba aquí. Segons Jesús María Ruiz de Arriaga, que dirigeix el despatx a què dona nom, a partir de la resolució del TJUE del juliol d’aquest any, queda clar que en les reclamacions en matèria de despeses hi ha dues accions: una de nul·litat de la clàusula i una altra de reclamació de quantitats. «Si bé la nul·litat és imprescriptible, no passa el mateix amb la reclamació, en què sí que hi ha un termini per exercir l’acció», afirma. A Catalunya aquest termini és de 10 anys, a la resta de l’Estat el termini és de cinc anys si l’escriptura és posterior al 2015 i de 15 si és anterior.

El dubte i disparitat de criteris se centra a determinar quan comença a comptar aquell termini: ¿des que es va pagar la factura?, ¿des de la declaració de nul·litat de la clàusula? o ¿des de la primera sentència del Suprem en matèria de despeses hipotecàries? Aquest despatx ha presentat un gran nombre de recursos de cassació per aquesta qüestió i la resposta judicial observa discrepàncies clares: En alguns partits judicials, s’han desestimat les reclamacions de quantitat si han passat més de cinc, 10 o 15 anys des del pagament de la factura de les despeses. En d’altres començaran a desestimar les reclamacions de quantitats quan passin més de cinc anys des de la sentència del Suprem del desembre del 2015 o de la de gener del 2019. En altres, en aquests moments, s’estimen les demandes, perquè consideren que el termini comença a comptar des que es declara la nul·litat de la clàusula de despeses.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Pel que fa a la reclamació de quantitat, que sí que prescriu, al contrari que la nul·litat, diferents juristes acudeixen a la sentència del TJUE del juliol del 2020, en què es descarta que el termini de reclamació es pugui comptar a partir de la firma del contracte, perquè això pot fer la reclamació inviable. De manera que proposa que «ni el moment en què aquell termini comença a córrer ni la seva durada facin impossible a la pràctica o excessivament difícil l’exercici del dret del consumidor a sol·licitar aquesta restitució».

Això vol dir –segons l’opinió d’Arriaga– que aquell termini de cinc anys ha de començar a comptar des que el consumidor té la certesa que pot exercitar l’acció de restitució. «I aquesta acció només es pot exercir una vegada que es reconeix la nul·litat de la clàusula, ja que la restitució és un efecte de la declaració de nul·litat de la clàusula de despeses d’hipoteca, per la seva condició d’abusiva».