El Banc d’Espanya demana analitzar l’efecte de la setmana laboral de 4 dies en l’ocupació i la productivitat

El debat sobre la setmana laboral de quatre dies continua viu. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha remarcat aquest divendres que la «importància» de la possible instauració de la setmana laboral de quatre dies a Espanya requeriria abans que s’adoptés una anàlisi «molt rigorosa» sobre els efectes que tindria sobre l’ocupació i la productivitat.

Durant la seva compareixença davant la Comissió de Pressupostos del Senat per informar sobre el projecte de llei de Pressupostos del 2021, Hernández de Cos s’ha mostrat «prudent» a l’hora de pronunciar-se sobre la possibilitat d’una setmana laboral de quatre dies a Espanya. No obstant, ha indicat que la «importància» d’aquesta mesura exigiria abans de prendre «cap tipus de decisió» una anàlisi «molt rigorosa» per avaluar-ne l’efecte sobre l’ocupació, ja que diverses anàlisis empíriques prèvies mostraven que aquesta reducció de la jornada laboral setmanal podria provocar una reducció d’hores treballades i podria traduir-se en una baixada dels costos laborals (salaris).

«La proposta ha d’estar definida, si es treballa quatre o cinc dies cal veure què passa amb els salaris, el sou és fonamental», ha apuntat. De la mateixa manera, ha instat a analitzar l’impacte sobre la productivitat, al ser la variable més rellevant per al creixement a llarg termini. «Sense haver fet una anàlisi rigorosa d’aquestes dues dimensions (efecte en ocupació i productivitat) no em puc pronunciar», ha afegit.

El secretari d’Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, també ha reconegut aquest divendres que el debat sobre el temps de treball, en el qual ha emmarcat la iniciativa de la setmana laboral de quatre dies, «és el gran debat», però ha d’abordar-se en una futura llei i no en els Pressupostos.

Pérez Rey ha considerat que aquest debat «no podem incardinar-lo en un escenari pressupostari», en canvi considera que el Govern de coalició té un «compromís fort» amb el debat sobre el temps de treball, des d’un punt de vista tant quantitatiu com qualitatiu, i que per a això «una llei d’ús del temps seria un escenari propici».

La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, va afirmar aquesta setmana que «no és el moment» d’aplicar a Espanya la setmana laboral de quatre dies i, en tot cas, va apuntar que una reducció de la jornada hauria de portar aparellat un ajust corresponent en el salari, davant la defensa de la mesura realitzada pel vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va opinar també que a Espanya no hi ha marge per implantar una setmana laboral de quatre dies, ja que segons la seva opinió els nivells de productivitat i competitivitat són encara poc avantatjosos respecte a altres països.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Hernández de Cos ha explicat que la taxa d’estalvi pateix un repunt «significatiu» en les crisis, si bé en l’actual no se sap quina part es correspon amb el component precautori o amb la impossibilitat de consum derivada del confinament. En tot cas, ha apuntat que la correlació entre taxa d’estalvi i atur és «molt elevada» i ha ressaltat la «notícia positiva» que l’augment de la taxa d’atur ha sigut menor pel recurs dels ertos, un factor «particularment important», ja que influeix en l’evolució de la taxa d’estalvi i el consum i, per tant, en el creixement.

Segons els diferents escenaris, el Banc d’Espanya preveu que la taxa d’atur se situï entre el 15,7% i el 16,2% aquest any; per pujar a entre el 17,1% i el 20,5% l’any vinent. Ja el 2022 baixaria a una forquilla d’entre el 14% i el 18,1%, i el 2023 se situaria entre el 12,4% i el 17,6%. De qualsevol manera, De Cos ha ressaltat que els erto són una mesura «important» i creu que «no s’ha de descartar que s’estenguin més enllà de la data prevista», fixada per al 31 de gener. A més, ha avisat que algunes empreses hauran d’emprendre ajustos de plantilles de forma parcial o total davant els canvis «estructurals» del consum i que per a alguns sectors pugui resultar «contraproduent» recórrer als ertos.