El ‘boom’ dels fixos discontinus polemitza les estadístiques de l’atur

"[El mercat laboral] va com un coet", va arribar a dir fa poc el president del Govern, Pedro Sánchez. Un optimisme que el PP ha volgut erosionar al·ludint a les històriques debilitats que continua arrossegant Espanya: la taxa d’atur més alta de la UE –que, no obstant, està sent compatible amb aquests rècords d’ocupació– i els nínxols de temporalitat –que persisteixen en determinats sectors malgrat les limitacions interposades per la reforma laboral de 2021–, entre d’altres.

Hi ha una figura que ha concentrat especialment les crítiques del PP sobre la gestió del PSOE i de Sumar: els treballadors fixos discontinus, una modalitat contractual molt poc usual fins a l’última reforma laboral –pactada entre Yolanda Díaz, patronal i sindicats– i que des de llavors ha experimentat un notable boom.

Les dades de la Seguretat Social permeten saber quants treballadors fixos discontinus estan actius, però no quants estan inactius. Aquest juliol hi havia donats d’alta 924.885 fixos discontinus en comparació amb els 302.922 de juliol del 2019. Aquest estiu representen prop del 5,3% d’ocupats, una xifra alta, però residual.

El volum de persones que treballen amb aquest contracte ha crescut, ja que l’última reforma laboral buscava que gran part dels contractes temporals evolucionessin cap a fórmules més estables, com aquesta. Un fix discontinu no treballa tot l’any, però té la garantia que el tornaran a trucar, i davant un acomiadament té més protecció que un temporal al qual se li acaba el contracte.

La migració contractual que buscava la reforma s’ha produït. Una part de temporals s’han convertit en indefinits fixos discontinus, si bé la majoria ha derivat en indefinits a temps complet o parcial. Tornant als registres de la Seguretat Social, el juliol del 2019 hi havia 4,6 milions de treballadors amb contracte temporal (31% del total d’ocupats); avui n’hi ha 2,3 milions, el 13,1%. Quasi la meitat de la llavors ocupació temporal ha canviat en fórmules estables tot l’any.

Des del PP creuen que l’actual sistema de còmput dels fixos discontinus en les estadístiques d’atur és un "maquillatge" perquè consideren que, com que els fixos discontinus no computen automàticament com a aturats quan no estan actius, les dades globals d’atur creixen menys en temporada baixa.

El mètode de càlcul dels fixos discontinus, no obstant, no ha variat. L’actual direcció del Ministeri de Treball recorda que les bases vigents sobre com calcular l’atur registrat ve d’una ordre ministerial de 1985. Segons aquella definició, un fix discontinu no computarà mai com a aturat sinó, com a molt, com a demandant d’ocupació si durant el temps que no treballa en la seva empresa principal busca una altra feina.

El PP ha persistit en la seva crítica i fins i tot ha arribat a sol·licitar a la Unió Europea que insti la seva oficina estadística, l’Eurostat, a modificar les seves metodologies i computi els fixos discontinus com a inactius.

Millor l’EPA que el SEPE

Notícies relacionades

L’hotel que mira a la immensitat de Barcelona

L’Espanya buidada s’aproxima als nivells de plena ocupació

Hi ha un ampli consens entre els investigadors sobre la poca fiabilitat que tenen determinades estadístiques per registrar l’atur i coincideixen que la salut d’un mercat laboral es mesura millor a través del volum d’ocupats. Les dades del SEPE solen ser les menys considerades –no compleixen els criteris de fiabilitat de l’OIT– pel biaix d’autoselecció que el sistema de prestacions genera. La majoria d’aturats apuntats a les oficines d’ocupació ho estan perquè els dona dret a cobrar la prestació, i qui no ha cotitzat prou no sol apuntar-s’hi.

Això històricament ha explicat la diferència entre les dades de l’atur del SEPE i de l’EPA de l’INE, que reflecteixen xifres una mica superiors i més fiables, si bé fa poc que la bretxa entre els dos indicadors s’ha reduït.