L’hotel que mira a la immensitat de Barcelona

Era una moda a les ciutats. Des de Nova York fins a Viena, passant per París. Ciutat que tenia assentada una generació de burgesos emprenedors que, a més, també volien disfrutar de la cultura, urbanitzaven una nova zona com a territori residencial i d’entreteniment. Ho van fer Chicago, Boston i Londres. El pendent de Collserola va ser el lloc triat.

Així es va projectar el Tibidabo i no ho va fer un industrial, sinó un farmacèutic, el doctor Salvador Andreu, descobridor de les famoses pastilles que calmen la tos. Farmacèutic i comerciant, va acabar amb la propietat d’una gran part de terrenys de l’Esquerra de l’Eixample i de la Bonanova. Ho certifica el seu besnet, Salvador Andreu, que cuida el seu llegat. El doctor Andreu tenia al cap una idea de la Barcelona del futur. Un visionari.

Aquesta nova zona necessitava residències per viure, transport per arribar-hi, un parc d’atraccions per divertir-se, un observatori (Fabra) per investigar i un hotel. Eren els anys en què la ciutat destruïa les seves muralles.

Construïts un tramvia, un funicular, una ermita, allà on el diable va temptar Crist (ara Temple Expiatori del Sagrat Cor), i un parc d’atraccions, només quedava la guinda d’un hotel, des d’on et podries despertar amb la ciutat als peus. Això va passar el 23 de juliol de 1925. L’arquitecte va ser Ramón Reventós. El seu primer director, Antonio Albareda Campmany. El centre hoteler s’anunciava a la ciutat a 20 pessetes l’habitació, "quasi totes amb lavabo". Cobert (menú) a 10 pessetes. "Admirable situació, precioses vistes. Confort al nivell dels millors hotels d’Europa".

Ara que l’edifici està a punt d’emprendre una nova etapa, és emocionant mirar enrere. La veritat és que, tot i que es tracta d’un dels establiments més emblemàtics, hi ha informació contradictòria sobre el seu passat. Com si s’haguessin donat per bones unes dades a partir d’anar reescrivint-les. Per exemple, s’explica que el temut Heinrich Himmler s’hi va allotjar. No obstant, de la fotografiada visita de l’oficial de Hitler a Barcelona, en cap d’elles apareix al Florida, com sí que se’l pot veure al Poble Espanyol, a la Gran Via, a Montserrat, a l’hotel Ritz i també a l’aeroport.

Tampoc hi ha fotos de les confirmades estades d’Ernest Hemingway, de James Stewart, de Rock Hudson, de Zsa Zsa Gabor i de Balduino i Fabiola, quan van ser prínceps. Ho confirma qui estarà al capdavant de l’hotel, Raimon Senpau. "Existeix informació sobre els últims 20 anys i de grans visites, però no hem trobat fotografies amb famosos del segle passat".

Obama i Springsteen

Tot i que l’Hotel Florida, ara Mett Barcelona, comenci a funcionar l’1 de setembre, la sensibilitat que Senpau sap que han de tenir amb la història facilitarà que el dia de la inauguració, l’any vinent segurament, hi estiguin convidats persones i familiars que han tingut relació amb l’establiment.

Notícies relacionades

Qui és la persona més rica de Catalunya segons Forbes?

Un estudi del Deutsche Bank afirma que el títol universitari “ja no és garantia d’èxit laboral” després de la irrupció de la IA

Va ser hotel el 1925, hospital militar durant els anys de la Guerra Civil i posteriors, i hotel un altre cop a partir de 1950. L’edifici va tornar a estar present entre l’alta societat barcelonina fins que va ser oblidat el 1979. I allà es va quedar, com molts espais a Barcelona, tot i que fos al costat del parc d’atraccions.

"Obríem al juny, per a la fira de Mostres, i tancàvem a mitjans de setembre. Durant l’any només s’hi celebraven banquets", recordava a La Vanguardia Pilar Malagarriga, directora de l’hotel entre 1966 i 1973, coincidint amb la seva tercera reinauguració. Ara, al costat de Barack i Michelle Obama, Bruce Springsteen i Steven Spielberg, últims il·lustres allotjats, caldrà buscar els misteris d’aquest mirador a Barcelona.