Comtal Street
L’hotel que mira a la immensitat de Barcelona

"Et donaré". En llatí: "Tibi dabo". L’expressió està recollida en l’evangeli de sant Mateu (4:9). El diable va oferir a Jesús "tot això si et postres i m’adores", i Jesús el va engegar a dida, que no serien espàrrecs, però és igual. Amb aquesta idea, aquella emprenedora burgesia barcelonina de finals del segle XIX va popularitzar el nom de Tibidabo per al lloc més elevat des d’on pot veure’s la immensitat de Barcelona, a 512 metres sobre el nivell del mar.
Era una moda a les ciutats. Des de Nova York fins a Viena, passant per París. Ciutat que tenia assentada una generació de burgesos emprenedors que, a més, també volien disfrutar de la cultura, urbanitzaven una nova zona com a territori residencial i d’entreteniment. Ho van fer Chicago, Boston i Londres. El pendent de Collserola va ser el lloc triat.
Així es va projectar el Tibidabo i no ho va fer un industrial, sinó un farmacèutic, el doctor Salvador Andreu, descobridor de les famoses pastilles que calmen la tos. Farmacèutic i comerciant, va acabar amb la propietat d’una gran part de terrenys de l’Esquerra de l’Eixample i de la Bonanova. Ho certifica el seu besnet, Salvador Andreu, que cuida el seu llegat. El doctor Andreu tenia al cap una idea de la Barcelona del futur. Un visionari.
Aquesta nova zona necessitava residències per viure, transport per arribar-hi, un parc d’atraccions per divertir-se, un observatori (Fabra) per investigar i un hotel. Eren els anys en què la ciutat destruïa les seves muralles.
Construïts un tramvia, un funicular, una ermita, allà on el diable va temptar Crist (ara Temple Expiatori del Sagrat Cor), i un parc d’atraccions, només quedava la guinda d’un hotel, des d’on et podries despertar amb la ciutat als peus. Això va passar el 23 de juliol de 1925. L’arquitecte va ser Ramón Reventós. El seu primer director, Antonio Albareda Campmany. El centre hoteler s’anunciava a la ciutat a 20 pessetes l’habitació, "quasi totes amb lavabo". Cobert (menú) a 10 pessetes. "Admirable situació, precioses vistes. Confort al nivell dels millors hotels d’Europa".
Ara que l’edifici està a punt d’emprendre una nova etapa, és emocionant mirar enrere. La veritat és que, tot i que es tracta d’un dels establiments més emblemàtics, hi ha informació contradictòria sobre el seu passat. Com si s’haguessin donat per bones unes dades a partir d’anar reescrivint-les. Per exemple, s’explica que el temut Heinrich Himmler s’hi va allotjar. No obstant, de la fotografiada visita de l’oficial de Hitler a Barcelona, en cap d’elles apareix al Florida, com sí que se’l pot veure al Poble Espanyol, a la Gran Via, a Montserrat, a l’hotel Ritz i també a l’aeroport.
Tampoc hi ha fotos de les confirmades estades d’Ernest Hemingway, de James Stewart, de Rock Hudson, de Zsa Zsa Gabor i de Balduino i Fabiola, quan van ser prínceps. Ho confirma qui estarà al capdavant de l’hotel, Raimon Senpau. "Existeix informació sobre els últims 20 anys i de grans visites, però no hem trobat fotografies amb famosos del segle passat".
Obama i Springsteen
Tot i que l’Hotel Florida, ara Mett Barcelona, comenci a funcionar l’1 de setembre, la sensibilitat que Senpau sap que han de tenir amb la història facilitarà que el dia de la inauguració, l’any vinent segurament, hi estiguin convidats persones i familiars que han tingut relació amb l’establiment.
Notícies relacionadesVa ser hotel el 1925, hospital militar durant els anys de la Guerra Civil i posteriors, i hotel un altre cop a partir de 1950. L’edifici va tornar a estar present entre l’alta societat barcelonina fins que va ser oblidat el 1979. I allà es va quedar, com molts espais a Barcelona, tot i que fos al costat del parc d’atraccions.
"Obríem al juny, per a la fira de Mostres, i tancàvem a mitjans de setembre. Durant l’any només s’hi celebraven banquets", recordava a La Vanguardia Pilar Malagarriga, directora de l’hotel entre 1966 i 1973, coincidint amb la seva tercera reinauguració. Ara, al costat de Barack i Michelle Obama, Bruce Springsteen i Steven Spielberg, últims il·lustres allotjats, caldrà buscar els misteris d’aquest mirador a Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Desigualtat econòmica El nou municipi de Barcelona en el top 3 dels més rics de Catalunya: té més de 66.000 euros de renda personal anual
- Polítiques d’estrangeria El Govern expulsa 10 estrangers reincidents cada setmana a Catalunya
- BARCELONEJANT La febre de les ‘blind boxes’
- Gestió del litoral Desenes de clubs nàutics catalans busquen escletxes legals per esquivar la llei de Costes i evitar el tancament
- Universitat a Catalunya Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»
- ASSUMPTES PROPIS Lawrence Rees, historiador del nazisme: "És un miracle que existeixin democràcies"
- CANVI EN EL SóNAR Sortir-ne escaldats
- TENNIS Djokovic cau i Shanghai tindrà una insòlita final entre cosins
- Alpinisme "Semblava la pel·lícula de la meva vida"
- CICLISME Pogacar fa a la Llombardia el que Merckx mai va aconseguir