concentració financera

El BBVA i el Sabadell trenquen la seva fusió pel preu i el repartiment de poder

Les entitats no s'han posat d'acord sobre la valoració de la catalana i l'encaix d'Oliu

Els bancs tanquen la negociació menys de dues setmanes després de veure's obligats a reconèixer-la

Es llegeix en minuts

P. Allendesalazar / M. Jiménez Botías

Menys de dues setmanes després de veure’s obligats a confessar les negociacions per fusionar-se a causa d’una filtració, el BBVA i el Sabadell han anunciat a primera hora d’aquest matí la ruptura d’aquestes converses iniciades fa mesos. El banc d’origen basc ha preferit no donar explicacions en el seu comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), però l’entitat vallesana sí que ha confessat que l’operació no ha tirat endavant «al no haver arribat les parts a un acord sobre l’eventual equació de canvi de les accions de les dues entitats». El repartiment de poder i Garanti, la filial turca del BBVA, sembla que han sigut els altres elements de fricció, segons algunes fonts.

El preu s’ha convertit en la principal causa de la ruptura. El Sabadell esperava obtenir una prima del 30% sobre el valor de les seves accions previ que es coneguessin els contactes, que és aproximadament el que els títols van arribar a pujar després de conèixer-se les negociacions, si bé posteriorment van descendir una mica. Però l’oferta del BBVA no s’acostava ni de lluny a la seva pretensió que es valorés en uns 2.455 milions d’euros, segons apunten fonts coneixedores de l’operació. Les accions de l’entitat catalana han sigut el fanalet vermell de l’Ibex 35: han obert aquest divendres amb una caiguda del 17,95%, tot i que al tancament han moderat el descens al 13,58% (fins a una capitalització de 1.955 milions), mentre que les del BBVA han liderat la sessió amb una alça del 4,99%.

Cas Villarejo

Segons el Sabadell, la integració havia d’articular-se mitjançant un intercanvi d’accions i no en metàl·lic. El banc presidit per Josep Oliu entén que, al preu ofert pel BBVA, és capaç de generar valor per als seus accionistes pels seus propis mitjans i sense necessitat de fusionar-se. Les vies per aconseguir-ho seran aprofundir en les retallades per augmentar l’estalvi de costos i realitzar alguna venda, com la de la filial britànica TSB. Per l’entitat, tenir una participació significativa en el cinquè banc europeu hauria resultat interessant, però si aquesta era molt petita, com es corresponia amb l’oferta del grup d’origen basc, no era acceptable.

El preu ha sigut l’obstacle més important, però no l’únic. Tot i que el BBVA ho nega, també sembla haver sigut clau l’encaix d’Oliu en l’entitat fusionada. El Sabadell pretenia que fos vicepresident no executiu, una opció que no era ben vista pel banc basc, segons algunes fonts: el BBVA està sent investigat pel ‘cas Villarejo’ i una possible imputació del seu president, Carlos Torres Vila, hauria convertit Oliu en el nou número u del grup integrat. Per l’entitat catalana, a més, la participació del seu competidor en el banc turc Garanti resultava un problema, ja que «no ha existit una gran transparència» sobre la situació de la filial durant les negociacions. 

S’esperava que els seus consells aprovessin l’operació al desembre, però les discrepàncies en el preu han estripat les cartes fins i tot abans que les dues entitats completessin el procés de ‘due diligence’ (anàlisi de la situació financera recíproca), cosa que no deixa de resultar cridaner. L’operació era ben vista pel Govern  i el Banc d’Espanya, a més d’estar en línia amb l’objectiu del Banc Central Europeu (BCE) que es produeixi més concentració bancària a la zona euro, que doni lloc a entitats més rendibles i fortes per afrontar la crisi del coronavirus i avançar en la Unió Bancària.

Amb tot, el conseller delegat del BBVA, Onur Gençja va advertir la setmana passada que la seva entitat no se sentia «forçada a fer res» ni tenia «pressa» per tancar un acord, ja que la possible integració competia amb altres alternatives que estudia el grup, com realitzar una recompra d’accions rellevant (que beneficia l’accionista, ja que augmentar el valor de la resta de títols), invertir en creixement pels seus propis mitjans als seus mercats principals, i elevar lleugerament el seu objectiu de capital. Segons algunes fonts, l’executiu turc podria estar apostant internament perquè el grup augmenti la seva participació a Garanti (actualment en el 49,85%), tot i que la seva entitat assegura que està còmoda amb la situació actual.

Et pot interesar

El Sabadell, per la seva banda, ha publicat una nota en la qual afirma que «disposa de força i recorregut per augmentar rendibilitat i generar valor de forma orgànica», és a dir, continuant sol, sense fusionar-se. L’entitat ha confirmat que presentarà un nou pla estratègic en el primer trimestre de l’any que ve que inclourà l’«ampliació del programa d’eficiència i transformació en el mercat ‘retail’ a Espanya –amb impacte neutre en el capital– i analitzarà amb els seus assessors alternatives estratègiques de creació de valor respecte als actius internacionals del grup, incloent-hi TSB». En altres paraules, augmentarà les retallades per estalviar despeses i estudiarà la venda de la seva filial britànica, que tants problemes li ha donat. El banc va arribar aquest dijous a un principi d’acord amb els sindicats per dur a terme un ajust de 1.800 fets servir mitjançant prejubilacions i baixes incentivades. El preacord encara ha de ser ratificat pels sindicats.

La suma dels dos bancs hauria creat un gegant amb 963.108 milions d’euros en actius (865.376 milions després de la venda de la unitat nord-americana del BBVA per 9.700 milions d’euros), amb dades del tancament del setembre, un 75% dels quals correspondrien al banc d’origen basc. A Espanya, la mida del seu balanç ascendiria a 596.481 milions (un 67% aportat pel BBVA), cosa que el col·locaria en el mercat nacional just per darrere de la suma de CaixaBank i Bankia (628.630 milions). Els analistes esperaven el tancament d’entre 1.200 i 1.500 oficines (n’hauria tingut 9.769, 4.240 de les quals a Espanya) per estalviar uns 3.540 milions.